Procés

El procés que he fet veient una obra de teatre.
Rareta.
(l'obra)
Hi apareixia la noia del post anterior, la que em "pillava" l'altre dia.
Primer ha sortit vestida d'home. Uf, és molt femenina i he trobat a faltar la seva feminitat.
Després ha sortit despullada (bé, així tapant-se una mica) i ho he trobat massa evident. He trobat a faltar la roba que insinua la seva figura superfemenina.
Després ha sortit vestida de dona. M'he alegrat de recobrar la seva feminitat. Però l'he trobat massa femenina.
Després ha sortit vestida andròginament, així, amb una bata mal fotuda i liant-se un cigarret.
Uf, llavors m'he mort, és que és això el que m'agrada!! No sé què té aquesta estètica+actitud que em torna boja.

"Pillar"

No recordava el concepte d'estar embadalida mirant algú perquè m'encanta i la trobo super atractiva i em "pillés", és a dir, em mirés de cop a mi i jo desviés la vista quasi posant-me vermella.
És una noia que veig algunes vegades i que trobo absolutament ADORABLE des de fa anys. Abans era petita (bueno, 17 anys, tenia quan la vaig conèixer) i ara ja té uns quants anys més tot i que no gaires.
És tan fina, tan atractiva, tan interessant que també em provoca ganes de dir-li si es vol casar amb mi. Però segons la meva germana (que és amiga seva) és hiper-hetero. Bueno, tampoc és que tingui esperances però m'encanta.
Va ser graciós recordar el fenomen "m'ha pillat", tan utilitzat a l'adolescència...uf, quins temps...jeje.

Record

Fa gairebé un any vaig parlar d'un  ANGELET que havia conegut.
Diumenge al matí vaig veure-la, tota vestida de blanc com a bon àngel que és. Era igual de preciosa i em produia el mateix embadalient profund i infinit.
El millor va ser, però, quan diumenge a la tarda a la plaça catalunya...recordeu?? Gairebé no hi havia ningú, no?? Ah sí, potser una manifestació super-multitudinària. Doncs la gernació es va obrir com les aigues davant de Moisès i qui va aparèixer aguantant una pancarta davant dels meus nassos?? Sí, l'angelet meu.
Al matí no havia pogut parlar-hi però clar, va anar tot rodat li vaig parlar del matí i vam parlar una estoneta, ella sempre tan a prop (és d'aquell tipus de persones que se t'acosten molt quan hi parles i la resta del món deixa com d'existir...a part de que et quedis exatasiada mirant els seus ulls). És preciosa, m'entren ganes de dir-li directament "et vols casar amb mi?". Però res, vam parlar del matí i d'un barret que s'havia posat perquè s'havia deixat el "bo" al cotxe i del recorregut de la manifestació. Quan vaig marxar em va fer una carícia a l'espatlla, així, com per dir adéu i jo no vaig gosar tocar-la, potser m'hi quedava enganxada.
Per què ha de ser tan dolça?? I tan inabastable??
M'agradaria fer com el meu amic que es va casar l'altre dia: que es va passar un any trucant a la seva arajaesposa un cop a la setmana com un campió. Però jo no sé què dir-li a l'angelet.
Fins que ens tornem a veure. Avui somiaré una mica amb ella i la seva veu tan suau, dolça, propera, melosa, vellutada, sexy...amb aquelles esses i aquelles dents que adoro...

Odi...

....superat? Avui he pogut parlar amb l'home de l'A.P.D. sense voler-lo matar jajaja i de bon rotllo, clar com que ara també serem veïns...no és plan, no?
No, no sé, em sembla que ja ho estic superant. Bé, tampoc és que estigués deprimida, simplement havia d'assimilar-ho, de bon rotllo. I potser ja ho estic fent. Ara, aviam si a l'estiu trobo una altra motivació. Em segueix encantant però ja s'està assimilant aquest fet dintre de la normalitat.
Ja tinc les claus del pis nou. :)
El meu enamorament s'ha traslladat d'ella al pis. Tinc ganes de tornar a veure'l!!

Veïna (2)

Seré la seva veïna!! A que no us ho podeu creure?? Un guionista de la riera no tindria idees millors.
Seré la veïna de l'A.P.D (Adorada Profe de Dansa).
De totes maneres estava parlant amb una amiga avui de que, per sort, una part del meu cervell és perfectament conscient que he de mantenir les distàncies amb ella si no vull fer-m'hi mal de veritat. El meu subconscient o com li vulgueu dir utilitza tècniques per obligar-m'hi, com per exemple, sentir encara MOLTA ràbia cada vegada que veig el seu home. Tot i que em cau bé i tot, em moro de gelosia i tinc ganes de marxar i no el vull veure. Això em manté, alhora, a una certa distància d'ella i de la seva vida familiar i per tant, casa. M'hi he de mantenir, és obligatori. Alhora m'agradar tenir-la a distància però tenir-la. Com  a profe, com a veïna...que fort.
Per cert, cada vegada que penso en la paraula "veïna" no puc evitar evocar el principi d'aquest gag de la gran sèrie VINAGRE. La gran oblidada...brutal...mireu-lo si voleu riure una miqueta.