25/7/11

Opinions

Ahir vaig constatar la diversitat d’opinions que hi ha pel món i la diversitat de punts de vista sobre una mateixa cosa segons la persona.


La qüestió era la noia balladora, esclar. Vam quedar que de la setmana que ve “ja parlariem”. I aquesta frase, si estàs penjadet com jo, et planteja el dilema de : QUI parlarà?? Et truco jo o em truques tu?

Opinió de l’amiga 1: “Si home, no et va dir que ja parlarieu? No és ella qui va treure el tema? Doncs que et truqui ella. “ Val a dir-ho: opinió d’una amiga que lliga molt i que va una mica de sobradeta.

Opinió de l’amiga 2: “Et va dir que volia ser amiga teva però d’això fa molt temps i les paraules se les endú el vent, si tu creus que hi ha feeling i no està amb ningú: a por ella! Truca-la” Aquesta és l’opinió d’una amiga que no coneix tant la història ni la meva història ni a mi.

Em fa molta gràcia el contrast. M’adono que potser sóc massa prudent, massa negativa, tinc massa por de fer-me mal. Certament ho puc intentar i puc passar temps amb ella perquè si ha de passar algo, tingui la oportunitat de passar.

No sé, faré el que em surti en el moment. Potser la trucaré, potser no…no vull pensar-hi ni reflexionar-hi ni decidir quina és la millor opció. Faré el que em peti. Sempre pot passar que justament ara hagi lligat com mira, ja va passar l’any passat. En realitat el que passa és que m’agradaria que em truqués ella tot i que sé que tampoc voldria dir res. O potser la truco i al final no hi va, jo què sé. No puc saber quina és la millor opció per tant no triaré la millor, triaré la que més em piqui en el moment.

20/7/11

Llenties

Mentre pensava en la frase que li vaig dir…”m’agrada tocar-te els cabells, és gustós, com posar els dits dins d’un sac de llenties”, mentre enyorava els seus rínxolets amb unes quantes canes…


“neena”

Era ella al xat.

Crec que m’he posat vermella i tot, tremolava. Si mai es connecta últimament…res, que com estic, que com va anar la tornada, que ella va tornar trista però que va passant la setmana i ja està més animada. Que un petó i que ja ens veurem.

L’enyoro, vull trucar-la, vull parlar-hi!! Però no ho penso fer perquè ella vol ser la meva amiga i jo d’amigues ja en tinc moltes. Jo vull parlar-hi per una altra raó i com que no s’esdevindrà, prefereixo ser prudent. Jo no m’hi puc acostar.

Ara és ella qui m’ha de dir si quedem per la setmana que ve. Jo ja hi vaig amb una altra amiga. Jo vull dir-li que hi anem juntes però no ho faré perquè jo he de posar els límits a la seva seducció. Jo no puc sucumbir.

I és com posar els dits dins d’un sac de llenties…

Fons de pantalla

En realitat és tan horrible quan no pots parar d’imaginar situacions amoroses amb algú, quan ets l’Ally McBeal…


Qualsevol cosa que faig, anar en cotxe, per exemple, me la imagino amb ella al costat, seria tan preciós…només somio el contacte de la seva pell.

Uf, quanta cursileria…no vull estar així per algú a qui no li agrado, que no pensa en mi en aquest sentit i no hi pensa GENS. És que és tan trist, no trobeu? És com una peli d’amor però només a mitges. A les pelis sempre pensa l’un en l’altre i l’altre en l’un. O al final és així. A la vida real no.

I hi ha escenes que sembla que vulguin dir coses però després no volen dir res. Com per exemple el fet que se’n vagi i em digui adéu fins demà i es quedi enganxada amb la mirada a mi I torni enrera per donar-me la mà i deixar-la anar a poc a poc amb una carícia preciosa que se’m queda impregnada a la pell.

Ho sento, no em serveix l’argument de que ella és així. Què vol dir això? Com “s’és” quan es fa això?? Perquè conec molta gent que és molt sobona i no em fa aquestes coses. Ja sé que jo me la miro amb uns ulls impregnats de desig però igualment, tampoc vaig néixer ahir,s abeu? Sé interpretar el llenguatge corporal i el seu em diu unes coses que després no confirmen les seves accions ni les seves paraules.

Aquí passa alguna cosa, perdoneu però algú ho havia de dir.

19/7/11

Lligar

I que volia lligar i que volia lligar, em deia, i que feia molt temps que no follava.
I a mi què m'importa?? Em sembla que al final li va quedar clar que amb mi no anava bé per aquest camí perquè finalment va deixar el "temita". Què pretén? Que li repeteixi que m'agrada.
Però és que m'agrada de veritat.
La meva homeòpata, després de preguntar-me de tot, com sempre, i després que jo tragués el tema m'ha dit que sí, que em posa molt trista, tal com jo deia, i que estic ben enamorada, que no simplement m'agrada.
I té raó, és fort el que sento per ella, no és que la trobi guapa i prou. És molt intens i no s'hi pot jugar, no deixaré que ho faci, si convé, li repetiré.
No pot demanar-me que l'acompanyi a parlar amb una altra aviam si se la lliga. Que no, home, que no.
Penso en ella constantment, i estic una mica trista i enyorada.
Penso en ella constantment.
Constantment.
Hi penso sense parar.

17/7/11

Amor...

De cop, estic allà i apareix la noia balladora.
M'agafa desprevinguda i en una situació emocional intensa, en un lloc on tens les emocions (i les hormones) a flor de pell.
És preciosa.
La saludo amb vergonya.
M'adono que l'adoro.
Que el que sento per ella és molt intens. Que adoro que estigui allà i que alguna cosa en el meu pit s'eixampla i alhora s'encongeix.
El món canvia quan ella hi és. Quan la miro, quan em mira i em somriu.
I li voldria dir. Dir-li que m'agrada de veritat. Que l'estimo...uf.
Que sento que els nostres cossos es busquen i es troben i encaixen perfectament. Que encara ho sento. Que hi ha feeling i ella no ho sap.
No puc oblidar l'abraçada que em va fer just quan marxava i em deia "m'encanta aquesta cançó" i jo vaig arrepenjar el cap a la seva espatlla mentre ella em rodejava la cintura. ...
Una amiga meva veient-nos, es pensava que ens haviem liat perquè diu que ens veia tan juntetes i la veia tan a sobre meu.
Però bé, demà continuo amb l'analisi...

4/7/11

Edat

Últimament penso sobre el fenòmen de la gent de qui m'enamoraria si tingués l'edat adequada.
És clar, quan tens 33 anys, per molt mono que sigui, no t'enamores d'algú de  12 (per sort) però m'entren ganes de tenir 12 anys per enamorar-me'n. O si tens 20 anys, no t'enamores d'algú de 55 però potser si tinguessis la seva edat, ho faries. De vegades és injust l'espai-temps. Quan vas creixent vas predent oportunitats amb tota la gent que et ve darrera i mentre no creixes les perds amb la gent que et passa al davant. Per sort tenim un ventall ample però de vegades per la meva passió no ho és prou.
Aquest post podria ser la continuació d'aquest altre.

1/7/11

I...ballar!

Avui hem fet el festival de dansa. Mare meva, és que m'agrada tant!
I amb el públic davant no sé, és com que tot té més sentit, quan veus que et surt bé (ejem...bueno, al meu nivell però bé) i que a l públic li agrada. Crec que mai havia experimentat aquesta sensació de ballar pel públic, realment com a "espectacle". No sé, he sigut tan feliç.
Ara em fot mal tot i tinc morats per tot arreu jajaja.
Després he dit adéu a l'A.P.D. L'estimo tant...com a profe, vull dir, m'ha donat mitja vida aquest curs i a partir d'ara i per sempre.
Després he pensat, però si la seguiré veient perquè encara som veïnes i a més, al setembre seguirem.
A ella la segueixo adorant, però també adoro la dansa en si mateixa.
QUE EL FIN DEL MUNDO TE PILLE BAILANDO.