Possibilitat

Avui he vist aquell amic meu gai de qui us parlava AQUEST POST i que em posa, sempre li dic, jejeje, és la conya.
Avui hem estat els dos molt amorosos, fent-nos abraçadetes i seient al costat molt a prop i fent-nos caricietes...preciós....realment avui ho necessitava, allò q deia ahir...gràcies guapo, tot i q no llegeixis això.
B, la cosa és que he arribat a la conclusió que el que m'estressa, m'angoixa, em deprimeix, em fa estar dels nervis i em fa ser qui no sóc, actuar precipitadament i de forma antinatural és el fet de TENIR ALGUNA POSSIBILITAT.
Amb aquest amic gai no en tinc cap perquè...ejem...és gai i sé que mai serem parella ni s'enamorarà de mi tot i que poguem tontejar com avui i estimar-nos molt. Per tant cap problema, estic amb ell l'abraço el sobo, m'encanta i si voleu que us digui la veritat, és molt més guapo que el meu veí i si pogués triar triaria abans el meu amic que el meu veí. Però com que no tinc cap possibilitat amb ell..res. Estic tranquilíssima, gaudeixo del moment, deixo que tot flueixi i espero pacientment el moment oportú...ho veieu? ho sé fer!! Per què em desprogramo quan m'agrada algú i penso q potser tb li agrado o li podria agradar i q fins i tot hi podria tenir una relació...
Nusé...
Per cert, avui hauria violat al XULÍN i també és perfecte perquè tampoc tinc cap possibilitat amb ell...vull tornar a somiar amb ell, un somni amb tacte com el d'aquesta nit.
Ah, passo del veí.