Enamoradissa

Ahir m'ho deien: ets enamoradissa.
Què passa amb aquesta condició quan tens parella estable pa-siempre? Se te'n va? Deixes de ser-ho? N'hi ha un que és l'enamorament definitiu perquè és correspost i amb un compromís al darrera?
Ho continues sent però t'ho agafes d'una altra manera?
Diguéssim que quan no tens parella i algú et fa tilín com que l'intentes "aconseguir"...vaale, ja sé que les persones no es tenen ni s'aconsegueixen però ja m'enteneu...
Quan tens parella i algú potser et fa una mica de tilín...ja no t'interessa el tema correspondència, no hi treballes. Diguéssim que millor que no, no emboliquem la troca, tu.
I no es podria desactivar?
I quan una ha sigut enamoradissa des de sempre?
Cap on va tot això?
Últimament només faig que preguntes i preguntes.
Ahir vaig somiar que em donaven carbasses. Hosti, quin flash. Durant temps i temps he pensat que no hauria de tornar a viure això i només en somnis ja em va deixar feta pols.
L'avantatge de no treballar per "aconseguir" ningú és que no t'has d'enfrontar al rebuig, a les carbasses ni a res de tot això. Almenys...

Capítol

No us ho creureu però ens vam enrollar. Sembla mentida, eh?? A vegades passa!
Però tranquils/.les, que tot continua sent una merda.
Volia dir-me lo de sempre: que sí però no però no ho sé però venia decidida a endur-se'm al llit i mare de déu si ho va fer...quina fera. Jo estava astorada, no donava crèdit. Sexualment, va ser fred per mi, jo estava freda tot i que ara quan ho penso...m'encenc perquè ella estava tota encesa i bueno, això, com una fera, ja us dic, quin pànic. Però clar, estava flipada per l'aspecte sentimental: per poder estar-la abraçant i fent-li petons i acariciant-la...i mirant-la als ulls i besant el seu somriure...
És que ara no sé si podré parar, realment. Li he dit jo, que estava millor quan erem amigues i ella ha dit que també.
Demà hem quedat...però estic tan trista que no sé si podré estar normal...potser hem de deixar de ser amigues i tot.
M'he pillat fins a l'extrem, esclar.
Vaig a dormir i demà serà un altre dia...

Missatge

Flipeu, flipeu i torneu a flipar.
Sí sí, la C. m'ha enviat un missatge de feisbuc dient-me que l'altre dia quan vam quedar es va sentir incòmoda i es va atabalar perquè creia que m'agradava i que pensava que què hi feia allà i que estava on no havia d'estar.
"Po mu bien"...com el de l'APM.
El millor de tot és que no m'he rallat gens.
Només m'he emprenyat perquè diu que clar, que si no m'agrada, doncs millor. És algo dolent que algú m'agradi a mi? Estic una mica cansada de la mateixa cançoneta, eh? Que tampoc sóc tan horrorosa,vale? No és res dolent que t'agradi algú, no és una agressió, no sóc un violador ni res d'això.
Total, que li he contestat molt bé que jo el que volia, igual que ella, segons diu, és quedar i anar "por ahí" i que penso que ja que ens hem conegut i ens portem bé, doncs que seria interessant fer coses, que igual li he proposat moltes perquè sóc una mica hiperactiva i que si he fet algo que la fes sentir incòmoda que ho sentia molt perquè jo crec que no he fet res. Que justament he dissimulat que m'agradava (això no li he dit, esclar) i no he fet res conscientment per "tirar-li els trastos", coneixent-me...no sap lo ànsies que puc arribar a ser...Vale que se'm noti a la cara o algo però mira, en tot cas és problema  meu, no?
No sé, m'ha molat la meva reacció. He obviat el tema de si m'agradava o no....si vol, ja m'ho tornarà a preguntar o traurà les seves pròpies conclusions...
Ah, pot augmentar més la meva col.lecció de carbasses? Al final m'ho prendré com un repte, aviam fins quantes puc arribar!
La veritat és que em continua fent ganes quedar amb ella i fer coses amb ella, no sé...qué me está pasando?
També li he dit que estava contenta que em digués com es sentia (tampoc tenia per què fer-ho, em podia donar llargues i passar de mi i ja està).
Jo penso seguir igual amb la meva partida de parxís i tan tranquil.la.

Emboliu

Ok, potser sí que té raó el meu amic gai...no entenc aquesta reacció del veí de no ser que realment cregui q pot passar algo però no ho vulgui...no sé o que li caigui malament, q és el q penso ara mateix.
B, no sé perquè en la meva vida l'explicació sempre és tan simple com: NO M'AGRADES.
Però si us he de dir la veritat aquesta vegada no m'ho crec gens.
El q crec és que sí que li agrado...i el que penso és que...ja vindrà...però aviam si em trobarà...ell que està taaaaaaaaaaaaaaan enfeinat. Bah.
Passo moooooolt d'ell tot i q no ho sembli perquè estic parlant d'ell...
Dic que passo en el sentit que no li penso dir res més ni tan sols pensar res més per acostar-me a ell.
I ara...coses de la vida...estic de puta mare...és que, per què em sento malament quan m'agrada algú??? Per què em sento imbècil i tinc la sensació que sóc una psicopata i una superplasta de merda i que l'altre segur q m'odia i li caic malament i no em vol ni veure ni ara ni mai? I només em sento quan, en realitat, penso que puc fer algo per interessar-li.
Crec que no confio en poder fer res per a interessar a ningú. Simplement li agrado si li agrado i ja està, q ho faci tot l'altre...és el meu estat natural. Però no m'agrada. Perquè a més a més, si he d'esperar que ho facin els altres, em pot créixer barba. Però clar, si ho intento fer jo res funciona...no sé què és pitjor, sabeu?
Bé, però em sento molt millor ara que el veí ja m'ha dit definitivament que no (en realitat).

Finale

Com posen a les bandes sonores, mai he entès per què, sempre hi ha una cançó que es diu "finale".
Bé, doncs avui he tornat a parlar una miqueta amb el Nenet i mira, ja està més que matat perquè a sobre diuq  d fet, ell no es sentia atret per mi però que amb els amics molt propers i q s'estima molt q sí q s'hi liaria...ai no sé, jo no ho entenc així, l'amistat no em fa voler liar-me amb algú! Digueu-me rara...
I ara em sento menys especial i més "del monton" perquè clar, amb les altres amigues del grup es veu q també s'hi liaria perquè també se les estima molt com a amigues. Això em fa sentir molt pitjor que si mai m'hagués dit res.
No entenc per què va haver de treure el tema si ja estava amb una altra persona. Suposo q li encanta agradar a la gent i sedueix a tort i a dret, quan clissa un mínim interès l'explota i el fa créixer.
De totes maneres el q diu ara no és el mateix que em va dir el primer dia...però esclar, si el q em va dir a mi és el mateix q li diu a "tothom"....ja sé que no és tothom...però per mi, si no sóc NOMÉS JO és com si fos tothom...
Ja sabeu, la meva gelosia...jo pensava que no era gelosa i ara resulta que ho sóc molt...però és que odio sentir-me del montón i potser, l'espai vital on et pots sentir realment ÚNICA és la parella...i justament és la part de la meva vida que va FATAL. És q més malament no pot anar perquè ara ni tan sols m'interessa ningú.
Amb el Nenet ja fa molt q no hi penso, amb la Noia Balladora intento pensar-hi ZERO i millor així. I ja està, no sé, no m'interessa ningú perquè amb la profe de dansa (Adorada) és diferent, no és un interès en aquest sentit tot i que em "posi", la trobi atractiva i m'encanti com a persona. És allò tan impossible q ni tan sols et passa pel cap poder-ho aconseguir.
Quin fàstic.

L'altre

Sempre apareix algú altre quan jo estic pensant en algú. Arribaré a pensar que tinc poders.
Si vols lligar només has de fer una cosa: agradar-me a mi  i lligaràs en el termini màxim d'un mes!!
El Nenet, després de que li obrís el xat i em digués que m'estava esperant...q mono...m'explica que hi ha un que li ha dit que ell li agrada i q ell (el Nenet) no sap què sent perquè s'ha liat amb algun tio però diu q així més sèrio...no sap...
B, total, q (ho veieu, no?) acabarà amb aquest i jo ja m'estic buscant algú altre com sempre. Allò que deiem.
Tinc una vida buclada que es repeteix i es repeteix.
I em posa cada cop més trista.
Tothom es pensa q tinc possibilitats perquè jo em prenc les coses així...però és mentida, mai en tinc!! I és que estic tan summament cansada...no puc més...no sé què he de fer....
Sort que no puc anar al poble en els tres propers caps de setmana...aviam si me'l trec una mica del cap.
Però per què sempre ha de ser tan dramàtic i, sobretot: per què sempre ha d'haver-hi una tercera persona que em pren el lloc?? No m'estranya que em torni cada cop més gelosa...
Podria no passar res però simplement que no se n'anessin amb un/a altre?? Si més no de seguida??
Uf

Final

Bé, finalment no ho vaig poder resistir i li vaig enviar el correu confessor o sigui que ara totes ja sabem què hi ha.
I m'ha contestat, tot molt ben dit, que sí, que tinc raó.
La gent per què necessita lligar-se't per fer-se amiga teva??
Jo no puc evitar penjar-me de la gent però és que us ho dic seriosament, que no hi caben més carbasses al meu cervell, que estic al límit del colapse.
Que si comences a comptar des que tenia 14 anys, en dec tenir centenars acumulades.
Doncs què voleu que us digui, jo no em veig tan malament. No puc entendre per què no agrado mai a ningú.
Potser tinc un atac de supèrbia però és que no ho puc entendre.
Amb les calamitats de persones que tenen parella i ja no només físicament sinó també com a persona, que no tenen cap gràcia i em miro a mi  i no entenc res.
Què cony faig malament??? És que és estadisticament inversemblant, no pot ser!!
Estic molt emprenyada.

Fi

Estic bastant convençuda que DE MOMENT (tampoc cal que siguem tan pessimistes) la noia balladora no té interès en mi. Li he donat moltes oportunitats per demostrar-ho i no ho fa.
Bueno, la  propera vegada encara hauré de donar méeeeeeés marge a que l'altre actui abans de fer-me il.lusions de res. Perquè cony, aquesta vegada en vaig donar, eh?? Va fer ella les 4 o 5 primeres accions sense que jo no li prestés pràcticament atenció i quan m'hi poso resulta que m'ha d'ignorar.
Sabeu què? M'agrada moltíssim però  no tinc ganes  d'estar pendent de ningú per molt que m'agradi. Vull estar bé i tranquil.la i si amb algú he d'estar, la cosa ha d'anar rodada. Com que no hi va, doncs se m'estan treient les ganes d'estar amb ella. Ara ja no vull. No voldria estar amb una persona que es veu que m'ha de fer cas només quan hi ha lluna plena o no sé, quan bufa el vent de ponent.
No, jo necessito que em facin més cas, que em responguin, que em corresponguin. I sigui el que sigui, no em sento corresposta. Gens. I no m'agrada.
M'he passat el cap de setmana somiant en ballar amb la profe de dansa. Aquest tipus d'amors van bé per oblidar-se de tots perquè tenen tan poc a veure amb la realitat...I demà torno a tenir classe. Que bé!

Carbassa?

A partir de quan s'ha de començar a considerar que t'han donat carbasses??
Suposo que hi ha una manera molt fàcil de saber-ho: preguntant-ho, no? Però si no fas això? Com pots saber com has d'interpretar els senyals de l'altra persona?
Recordeu que li vaig dir a la noia balladora que si volia venir al cine? Doncs m'ha dit que ara està força enfeinada i que no creia que pogués ser. Jo interpreto que no té unes ganes excessives de quedar amb mi i per tant, que no li agrado però és clar, no sé.
De totes maneres, ja ho vaig dir al principi de la història, en aquests moments de la meva vida considero que això d'agradar-li o no és com secundari perquè total, mireu que malament m'ha anat amb qui li he agradat!
M'és igual agradar-li però vull gaudir d'ella i relacionar-m'hi, no sé.
En realitat m'és igual que m'hagi dit que no a lo del cine, no sé per què. Darrerament no reconec els meus sentiments: exagero per unes coses i altres em rellisquen.