13/2/13

La música

Ai sí, podria haver posat l'enllaç amb la música, no?
No és que tingui comissió ni fagi propaganda però la cançó era AQUESTA

12/2/13

Cançó

Ai, sí sí, estic perdent facultats però és que no sé què posar perquè tot és massa bonic...
Avui la C. m'ha enviat aquesta cançó i estic bocabadada, corpresa i esmaperduda...
Així de bé anem...
Un dia d'aquests explico el capítol de la noia balladora... però vaja...és que no m'interessa, amorosament parlant, esclar... (pobreta).
Ai, la cançó:

EL BON ANY (Senior i el cor brutal)

El meu cervell ja no admet més ordres, 
està esperant que tu li actives les neurones. La química no fa que la cosa millore, el pobre està que es mor de ganes de vore’t. Les meues mans s’estan quedant podrides, et volen abraçar i que cures les ferides. Se m’estan eixugant els llavis i els somriures, eternament cridant les ganes de viure’t. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any I a poc a poc ha anat la situació aclarint-se, m'has netejat el cor i l'has deixat sense espines. I em bull tan fort la sang i són tan plens els dies perquè portes la llavor que mos salvarà les vides. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any Ara ja ha començat el bon any.

1/2/13

Activitats

Sembla mentida com se'm bloqueja el cervell en el moment de pensar: i què fem? On anem?
No és que em passi especialment amb la C. o amb la 'parella', també em passa amb els amics, i sobretot si has de fer alguna cosa especial tipo: quan quedes amb algú que fa molt que no veus o algo així.
Potser és que com que sempre em vaig trobant les activitats donades...em bombardegen amb coses que podria fer i llocs on podria anar...no penso coses que voldria fer perquè penso: tard o d'hora ja em proposaran de fer-ho...
El q em passa amb la C. és q clar, com q ens veiem sovint i volem fer coses tipo "de lleure" tinc el cervell SEC i no se m'acudeix RES. Ella diu que no, que sempre tinc coses guais a fer...quina sensació més rara...
A més, tants anys pensant per una (jo) no sé pensar per dos i la frase "què fem?" em sona raríssima perquè sempre penso "què faig?" i punt....
Mira, és la reflexió del dia...

27/1/13

Incertesa

Aprofitant q la C. està molt atabalada i no té temps per entrar al bloc d'esquitllentes (toma, vaya parauleta...) parlaré una mica més clar.
La pregunta és: som nòvies? Ens la fem entre nosaltres també, eh? I l'altra pregunta és: què vol dir ser nòvies? La cosa és que si anem actuant sense pensar i sense donar massa transcendència a les coses i sense rallar-nos i contentes i entusiasmades, il.lusionades i felices...ho som.
Potser no és com a les pel.lícules; potser no és un amor apassionat; potser no se'ns remouen les entranyes de tantes pessigolles a la panxa que sentim però som felices així...i això és el que compta, no?
Acas no tenim cada vegada més ganes de fer coses juntes? I les fem? I estem bé? I estem bé juntes sense fer res?
Potser ens aïllem, com ella diu...però potser és pel microclima que creem quan estem juntes, perquè 1+1 no sempre son 2 sinó 3 (no no, no estem embarassades): ella, jo i el microclima. I ens agrada i el volem i en gaudim i vinga, quedem-nos amb lo bo i la il.lusió i els riures i el temps feliç que anem construint...
Estic contenta.
Molt, molt contenta...
Ella sé que dubta i que té moments i moments però el que us deia: els fets són aquests. Almenys és com jo els veig. I com vull q continuïn sent...

20/1/13

Dir

Em sento en llibertat de parlar de tot amb la C. i això m'agrada. Perquè aviam, tampoc és que vagi dient en directe tot el que em passa pel cap però si un tema em preocupa o hi ha alguna cosa que li vull dir sento que la comunicació flueix i em puc comunicar, que ho puc dir i que m'escolta i que ella també m'ho pot dir i això m'agrada.
No sé si ha continuat llegint el bloc...i potser sí que aquí posaria coses més així "a lo bèstia" i no ho faig...però mireu, és el que hi ha...no sé...aquest bloc s'haurà de renovar, teniu alguna proposta?
C.?? Vols posar un post tu?? ;)

17/1/13

Inseguretat

Aquell fenomen que fa que qualsevol comportament estrany de la parella...parella? parella...bueno..."parella" o 'parella' va, entre COMETA. El q deia...q qualsevol comportament estrany faci que automàticament pensis: ja no m'estima o no em vol veure més...
I aleshores t'angoixes per coses inexistents o teves...
Per què és tan difícil sentir-se segur pel que fa als sentiments d'una altra persona? Potser és com per herència...de pensar en altres vegades que t'ha passat...
Però en realitat és gratificant i difícil alhora anar fent i estar BÉ i que el dia a dia sigui una mica compartit amb la persona que vols...
Encara em sento rara però rara de bé...

10/1/13

Raresa

És raro pensar en les anteriors històries que comentava al bloc...no sé exactament com és, només sé que se'm fa estrany, ho veig com molt llunyà, com si fos d'una altra persona. Em passa des q la C. va trobar el bloc i el llegeix...jeje...no em fa res perquè total, també li explico tot i un cop llegit el q fa referència a ella...la resta ho pot llegir igual que qualsevol altra persona (hola C.!!).
Potser és perquè independentment del que siguem o deixem de ser (nòvies o no o jo què sé) em sento molt propera a ella i crec que mai m'havia sentit tan a prop realment d'una altra persona...
És que les altres històries em fan com mania...és com eeeecs....no sé, mai m'havia sentit així, no sé d'on ve ni què vol dir...
Últimament no sé res...