Desperta

Molt bé: hola bon dia, ja estic desperta.

1) Dijous vaig dir-li el que sentia, que no volia posar excuses d si nem aquí o nem allà, que tenia ganes de VEURA-LA. Vam decidir quedar per dissabte i, com q no volíem parlar aquests temes per xat, vam decidir tancar-lo. Al cap d 2 minuts em va enviar un sms per si volia quedar divendres a la tarda abans d'anar on jo anava (q ella no volia venir, q no passa res, clar). Li vaig dir que sí, esclar.

2)Divendres vam estar parlant de "nosaltres", jo vaig dir el que sentia i ella el que NO sentia i vam tornar a tenir la conversa cíclica de que érem amigues i de que ella no entenia per què no sentia DESIG per mi, que tenia un bloqueig. Va plorar i tot...una miqueta...q estàvem en un bar...Va ser molt tendre i no sé, jo li vaig dir que si ella NO SENTIA el mateix, el q havia de fer jo era assimilar-ho però que jo sí que ho sentia i que bueno, si era així, era així.

3)Dissabte vam quedar i vam sortir amb 2 amigues meves més i va ser MOLT divertit vam ballar molt i riure molt i no sé, jo estava més o menys tranquil.la. Pensava: mira, estic contenta d'estar amb ella aquí i si quan se'n vagi estic trista doncs ja ho estaré després, ara gaudeix i, per què no...intenta ser sexy jajaja (ho pensava, eh?) però si no ho aconsegueixes, doncs res, au.

Quan ens anàvem a dir adéu ens vam fer una abraçada i va començar a posar-se molt mimosa...bueno, jo també però clar...en mi s'entén. I em va dir que no sé, que estava així,q  estava tonta i q li agradava molt que l'abracés i que no volia marxar i clar, jo tampoc volia que marxés, ja se sap...li vaig dir que vingués a casa i em va dir que venia, que es portaria bé...

No sé...ha sigut tan bonic i tan dolç i...sí, ens vam portar una mica malament jejeje però bé, perquè ningú va fer res que no volgués fer...i hem estat super super bé i al matí hem anat a esmorzar i a passejar i (3 punts per a la meva cistella personal) he marxat a dinar a casa els pares com tenia previst.

Uix, ja la trobo a faltar tot i que clar, potser demà torna a canviar d'opinió...qui sap...ahir fèiem catxondeo amb això i tot...em deia "estic boja, no?" i jo...home doncs sí...una mica...

No sé, estic tontíssima...i només tinc ganes d'abraçar-la però també tinc ganes d'estar tranquil.la i vull poder estar sense ella i sense patir i bé...i ja no estic adormida i estic contenta...(bueno, estic adormida perquè hem dormit poc...jeje...així que vaig a dormir q demà és dia de calces brutes).

Ahir va sonar AQUESTA cançó...em va tocar la fibra...

Aviam

Hem tornat a canviar d'opinió.
És raro perquè normalment no em costa però aquest capítol no sé ben bé com explicar-lo...
En realitat la situació no difereix gaire d'abans però ahir em va dir q siusplau, si podíem quedar un moment, q s'ho havia pensat molt abans d demanar-m'ho i q si la tornava a cagar no em molestaria més...
Clar vaig quedar tenint claríssim q així "amigues" jo no seguir perquè no podia.
Em va començar a dir més o menys el mateix però amb un altre llenguatge. Que tenia uns sentiments, que tenia una emoció molt gran a dins seu i q no sabia per què tenia aquest bloqueig físic quan estava amb mi i es sentia malament d'aquesta manera. Que tenia uns sentiments d'AMOR q no tenia abans de conèixe'm.
Uf...fa cinquanta hores q estic escrivint el post i és q no puc...
Total, que sembla que per fi està clar claríssim que hi ha ALGUNA COSA i que el que cal és anar a poc a poc perquè tenim aquí aquest bloqueig o jo què sé què és però el que NO ÉS és que "sigui amistat". I que necessita quedar amb mi i que li encanto JO.
És que no sé...és tan real i irreal alhora...
Després d'haver-me passat 3 dies plorant i haver-ho tret TOT, crec que ara podré "anar a poc a poc" de veritat i, no sé...és que em va dir coses tan boniques!
Nosé, fillsmeus...és perquè no us avorriu tu...
Però ara estic contenta!

Capítol

No us ho creureu però ens vam enrollar. Sembla mentida, eh?? A vegades passa!
Però tranquils/.les, que tot continua sent una merda.
Volia dir-me lo de sempre: que sí però no però no ho sé però venia decidida a endur-se'm al llit i mare de déu si ho va fer...quina fera. Jo estava astorada, no donava crèdit. Sexualment, va ser fred per mi, jo estava freda tot i que ara quan ho penso...m'encenc perquè ella estava tota encesa i bueno, això, com una fera, ja us dic, quin pànic. Però clar, estava flipada per l'aspecte sentimental: per poder estar-la abraçant i fent-li petons i acariciant-la...i mirant-la als ulls i besant el seu somriure...
És que ara no sé si podré parar, realment. Li he dit jo, que estava millor quan erem amigues i ella ha dit que també.
Demà hem quedat...però estic tan trista que no sé si podré estar normal...potser hem de deixar de ser amigues i tot.
M'he pillat fins a l'extrem, esclar.
Vaig a dormir i demà serà un altre dia...

Nit...

Uau...
Com que no m'agrada (ejem...), es veu q ara ja podem fer exactament el mateix que fèiem abans però sense que es senti malament...(boja, boja i boja). Ahir vam quedar i vam passar per la manifestació del dia de l'orgull i després per un concert. La major part del temps vam estar soles, xerrant, rient molt, super bé, en sèrio...preciós.
Jo, personalment opino que hi ha un feeling que t'hi cagues però ja sabeu, jo això mai no ho encerto.
No sé, va, deixeu-m'ho dir: es tan absolutament mona que hi havia moments que m'havia de girar per dissimular la cara que se'm posava de lluça i per reprimir l'impuls de fer-li un petó.
Pensava: realment la puc seduir? Tinc al meu favor que es pensa que no m'agrada per tant, li costarà interpretar racionalment res del que jo faci com a verdadera seducció. Potser això em dóna una mica de via lliure, Potser pensarà simplement que jo sóc així. I si fos seductora? Com la noia balladora: ella no para de seduir-me però sense l'objectiu real de fer-ho. Aquesta és la meva partida de parxís.
Fins la propera tirada.

Missatge

Flipeu, flipeu i torneu a flipar.
Sí sí, la C. m'ha enviat un missatge de feisbuc dient-me que l'altre dia quan vam quedar es va sentir incòmoda i es va atabalar perquè creia que m'agradava i que pensava que què hi feia allà i que estava on no havia d'estar.
"Po mu bien"...com el de l'APM.
El millor de tot és que no m'he rallat gens.
Només m'he emprenyat perquè diu que clar, que si no m'agrada, doncs millor. És algo dolent que algú m'agradi a mi? Estic una mica cansada de la mateixa cançoneta, eh? Que tampoc sóc tan horrorosa,vale? No és res dolent que t'agradi algú, no és una agressió, no sóc un violador ni res d'això.
Total, que li he contestat molt bé que jo el que volia, igual que ella, segons diu, és quedar i anar "por ahí" i que penso que ja que ens hem conegut i ens portem bé, doncs que seria interessant fer coses, que igual li he proposat moltes perquè sóc una mica hiperactiva i que si he fet algo que la fes sentir incòmoda que ho sentia molt perquè jo crec que no he fet res. Que justament he dissimulat que m'agradava (això no li he dit, esclar) i no he fet res conscientment per "tirar-li els trastos", coneixent-me...no sap lo ànsies que puc arribar a ser...Vale que se'm noti a la cara o algo però mira, en tot cas és problema  meu, no?
No sé, m'ha molat la meva reacció. He obviat el tema de si m'agradava o no....si vol, ja m'ho tornarà a preguntar o traurà les seves pròpies conclusions...
Ah, pot augmentar més la meva col.lecció de carbasses? Al final m'ho prendré com un repte, aviam fins quantes puc arribar!
La veritat és que em continua fent ganes quedar amb ella i fer coses amb ella, no sé...qué me está pasando?
També li he dit que estava contenta que em digués com es sentia (tampoc tenia per què fer-ho, em podia donar llargues i passar de mi i ja està).
Jo penso seguir igual amb la meva partida de parxís i tan tranquil.la.

C...

Avui he quedat amb ella, la C. i més gent...i no sé, he marxat amb uns sentiments molt contradictoris
- Sensació rara pel fet que em mostro com massa negativa davant d'ella i NO M'AGRADA!! Punt negatiu.
- Sensació de voler estar amb ella i voler estar amb ella i voler estar amb ella...tipo, fer-ho tot amb ella, em refereixo a anar a mil llocs i quedar cada setmana, sabeu? Punt ambigu.
- Sensació de que tampoc és que m'agradi tant, no m'estava a punt de desmaiar ni res... Punt positiu. (tot i q és moníssima...)

Quan he arribat aquí li he enviat un missatge de facebook com acabant una conversa que estàvem tenint quan ha vingut el seu metro...però no m'he sentit gens culpable-pesada-perseguidora-obsessiva-niresdaixò només que tinc la sensació que ens volem dir moltes coses, que el punt 2 de la llista d'abans és més o menys mutu.
Vull estar amb ella (així, com a col.lega, em refereixo) però bé i fer coses divertides i riure...tenim en comú la sensació que hem perdut la capacitat de riure...però no tinc ganes de parlar amb ella del perquè de la vida ni res de tot això (que és el que faig, no sé per què, el q deia al punt número 1) vull estar en plan frívol, en plan guai i normal...i parlar de coses normals però no sé per què ens "embranquem" en aquestes converses filosòfiques del per què de la vida en què jo, almenys, em poso com super tràgica i negativa. No m'agrada. Grrr.

kk

Sí, sí, ho heu llegit bé: CACA de la vaca.
Que res, que he conegut una noia i...no ho reconèixer i sobretot no ho volia dir perquè llavors es converteix en massa real però sí: m'agrada una mica. Cony, és q és molt mona.
I res, hem quedat un parell de vegades i ens estem fent força col.legues i ens caiem molt bé..
I això no em provoca un estat de subidon ni d'alegria ni d'esperança ni res sinó que em desespera, m'entristeix, em molesta, m'emprenya, m'espanta. No vull, preferiria que no m'agradés gens, que només em caigués bé i prou i tenir una amiga i santes pasqües, per què cony m'ha d'agradar? D'acord, perquè és molt mona.
Però, ja ho sabeu: estic molt tipa (i quant dic molt vull dir MOLT. No una miqueta no...MOLT!) d'històries que semblen però no són, que no van enlloc, que em frustren i m'entristeixen i em roben la il.lusió i se comen mi naranja a gajos (com la cançó del Serrat).
Estic fastiguejada perquè percebo tot el q fa com "sí clar, ara sembla que t'agradi però segur que no t'agrado i al final em fotré de morros" i ja m'emprenya.
I no no no no, no em digueu que no ho sé i que potser li agrado i totes aquestes collonades (en els milions de comentaris que em deixeu...ejem...). I com q tot és com perfecte: li agraden les dones, és soltera, vol tenir parella, etc. etc. hi ha les condicions perfectes perquè tot vagi COM MÉS MALAMENT MILLOR.
Estic molt emprenyada, no vull q m'agradi, ara no, q estic assumint q mai tindré parella i bé, cap problema perquè ella no serà així que "l'agradació" ja em passarà, serà com amb el músic: sí sí, molt maco però no.
Esto es muy bonito pero no vale.
Perquè segur que li agradaré molt com a amiga, o li agradarà alguna amiga meva, o de cop coneixerà algú i es super-enamoraran o alguna cosa d'aquestes.
Mireu, penso passar d'ella, d'acord. O sigui, aviam, li penso fer el cas just com a amiga i ja està i sense emocionar-me gens per res ni interpretar RES del q passi. Si vol algo (que no ho vol) ja m'ho dirà.
Quin fàstic.

Ànim

Anava a fer un post sobre l'ànim...que no sé com, m'ha tornat des q vaig estar llegint el meu diari antic...potser va ser una manera de "buidar", allò que dèiem...
Però d'ahir a avui s'han succeït els capítols amb el veí...capítols d'aquells graciosos que estic convençuda que no conduiran enlloc però que mira, animen i fan passar l'estona. Donen vidilla..
Ahir el vaig veure al xat i sense pensar ni res (com realment s'haurien de fer aquestes coses) li vaig dir que allò de divendres havia estat molt bé. Després de nosequantes contestacions d'una sola paraula va fer una frase i tot!! Però de seguida li vaig dir adéu JO A ELL perquè no em pogués deixar plantada jajaja.
Avui l'he vist signant llibres però no li he dit res perquè estava allà tot enfeinat...supermono, com sempre, de VIP.
Total, que quan he tornat de dansa he vist llum a la seva cuina i clar, he decidit treure la roba de l'estenedor en aquell moment i no en cap altre i he sortit. Aleshores ha obert la finestra i m'ha presentat a la seva companya de pis i ha estat xerrant un munt d'estona i hem dit fins i tot que tornarem a quedar un dia per sopar amb aquella amiga comuna q ve a casa meva alguns dies.
No és per dir però jo també estava com super guai perquè havia sortit expressament aviam si em veia. A més se m'ha "tret" com la tonteria d q n oem fa cas i q fuig de mi i m'ignora. Penso: molt bé, maco, però jo no t'ignoro ni fujo de tu. Au.

Aire

Aviam, una mica d'aire fresc q em canso de sempre les mateixes històries i tot sempre igual.
Conec un noi que fa música amb mi i sé que hi ha com una química entre nosaltres...sabeu? Ens mirem als ulls més estona de la políticament correcta...
Però té parella. Ooooooh direu...doncs no! Jo estic contentíssima d q això sigui així perquè, recordeu el meu diagnòstic?? M'estresso quan hi ha possibilitats i com que amb aquest no n'hi ha, no m'estresso gens.
I tot és fàcil i fluïd.
He decidit aplicar aquesta tècnica a partir d'ara: pensar que és impossible, bé, que no hi ha possibilitats, diguessim...que hi ha algun impediment.
Però l'altre dia ens vam tornar a veure i feia mooooooooolts dies q no perquè estava malalt i després no teniem classe i blablabla i no sé, no podiem parar de mirar-nos i somriure, ens tenim molt de carinyu i això q només ens veiem a classe però...és genial pensar que sé que li agrado però que clar, com q té parella doncs no pot ser i m'és igual perquè me'l vull seguir "lligant" però amb tota la naturalitat del món per saber com és i com es fa per aplicar-ho quan sí que n'hi hagi, de possibilitats tot i que, ja sabeu, jo pensaré que no perquè així estaré tranquil.la.

Força

Avui m'he portat com una dona.
B, avui i ahir, toma ya, dos punts per a mi!!
Ahir, la Noia Balladora em va dir que aniria a una ballada (ella) i em va penjar al mur del facebook l'esdeveniment: ens hi veurem?? O algo així va posar. Jo estava molt cansada (diós, els divendres no serveixo per res) i bueno, ni em vaig plantejar anar. Sabia que la única raó seria perquè ella m'ho havia dit i no tenia ganes, ni hi vaig pensar a la nit.
Avui  m'ha parlat pel xat i m'ha dit que avui feien no-se-què al seu poble i que si hi volia anar. Bé, primer m'ha dit "què fas aquesta tarda?" i jo m'he espantat...aviam si voldrà tenir una cita, aquesta!! Però quan m'ha dit per què era ja he deduït que hi devia voler anar (al no-se-què) i no devia saber amb qui i mira, m'ha tocat el rebre...Jo havia mig quedat amb una amiga i li he dit q potser ens passavem (la veritat és que feia bona pinta) però finalment no he quedat amb aquesta amiga i sola no hi pensava anar NI DE CONYA. Li he enviat un sms (que no m'ha contestat, no està de moda, es veu) dient-li q no aniriem i q s'ho passés bé.
Hem estat parlant una estoneta pel xat. La veritat és que quan hi parlo el cor em fa un "vuelcu". És la diferència entre ella i el Nenet. Amb ell ara estic normal i no crec que canvii quan el vegi. Sento, realment que "ja està". Però amb la Noia Balladora...és diferent...avui també m'ha enviat un vídeo d'una ballada que vam anar totes dues (b, vam coincidir allà) i hi sortia ella, clar...i uf, quan l'he vist...no pot ser, m'agrada massa. Sort que tinc experiència en mantenir la distància i ho sé fer bé i no caic a les seves trampes...
quan hem acabat de parlar pel xat perquè ella se n'anava a dinar m'ha dit "m'agrada parlar...". Tampoc calia poasr punts suspensius...
No sé si al final deixarà d'insistir o s'enamorarà de mi, crec que mai havia passat tant d'algú que m 'agradés jejeje.
Maria, espero que vagis entenent-ho! Jejeje

Shock

Ahir a la nit vaig escriure això. Encara no sé si estava desperta o adormirda...jutjeu-ho vosaltres/vosaltresses mateixos/es:

Surrealisme


…extrem.

M’he posat a parlar avui amb el Nenet i m’ha dit que si el noi aquest no li hagués fet proposicions s’hauria liat amb mi. Mare meva i ho deia en sèrio!! Total que ens hem posat a parlar i a confessar-ho TOT. I diu que sí que sí, que si li hagués dit abans que ell m’hauria dit que sí, toma ya.

I després de dir tot això i jo dir-li q em vaig posar trista quan em va dir lo del noi aquest perquè…ai, m’estic atabalant…bé total que li he dit que m’agradava però que estava confosa i diu que no ho sabia!

O sigui, perquè ho entengueu: que m’ha dit tot això de que si ho deixava amb l’altre nenet aquest es liaria amb mi sense saber ni sospitar, diguessim, que ell m’agradava a mi.

És molt fort.

Molt surrealista.

No m’ho puc creure…però és cert. Ni q mai passi res, ja ha sigut molt especial, estic molt contenta.

Li he dit que…ai, ja no me’n recordo què anava a dir…estic ben atabalada. De fet li estic dient tot però el que menys em puc creure és que hagi començat ell sobretot tenint en compte que s’ha liat amb un altre. Molt molt fort…

Estic en estat de shock.

Noves

Uf, ahir vam estar parlant fins les mil, parlant de coses íntimes i sentimentals i és que m'encanta.
Al final, es va desconnectar i ja era molt tard i jo tb vaig plegar i avui m'ha dit que el perdonés q se li va apagar el router (o li van apagar, no sé...). Em fa molta emoció q sigui tan atent, he estat a punt d plorar i tot jejeje perquè no sé, una s'acostuma a q la tractin malament...quina merda, no?
Hem quedat dissabte per anar d'excursió.
De fet se'm va acudir dir-li d'anar-hi però pensava va...no siguis radical. Però avui parlant amb la meva germana m'ha dit q si aniria aquest cap de setmana al poble i li he dit q havia pensat això: anar d'excursió i llavors clar, li he proposat al nenet i ha estat encantat.
Mare de déu, no sé com acabaré. B sí, com sempre: q tal dia farà un any.
Però ara em fa ilu aquesta excursió. I demà ja és dijous, yuhu!

Capítol

Bueno, el nou capítol de la història de la noia balladora. Havia de venir a veure'm " sí sí, tu avisa'm que guai, vindré".
La meva amiga va parlar amb ella pel xat i li va preguntar si vindria i la noia balladora li va dir que aquells dies no hi seria i que clar, que aviam si jo m'enfadaria? Jo?? Ai mira, com si vingués per fer-me un favor...escolta...fins i tot la meva amiga es va ofendre jajaja i li va contestar que clar, que com que ella (la N.B.) deia una cosa i en feia una altra...toma ya. Deu punts per la meva amiga.
Avui la N.B. m'ho ha dit a mi q no podria venir perquè al final tenia vacances i estava fora i se n'anava a la muntanya amb un amic seu. Per mi com si se'n va a la merda en barca. No em pot deixar en pau? És q no tinc ganes de pensar en ella, en sèrio.
I a sobre no paro de veure missatgets pel facebook d'aquella noia que es volia lligar i amb qui, pel que es veu, quedarà per anar d'excursió. Se'n poden anar a la merda en barca totes dues...en sèrio. És q no la vull veure ni en somnis!! Grrrrrr

Sorpresa...o no

La noia balladora ho ha deixat amb la seva nòvia-estúpida-repel.lent.
La veritat és que no estic gens sorpresa perquè veient-les pensava: aviat tallaran. I efectivament així ha sigut. M'ho ha dit ella mateixa. La N.B. és clar. Perquè vam estar parlant d'una altra cosa...m'ha convidat a la seva festa d'aniversari. Feia molt que no sabia res d'ella.
De fet, com heu pogut comprovar els qui mireu el bloc, no penso en ella i tampoc l'he vista últimament.
Ara que no vulgui tornar a entabanar-me perquè li vagi al darrera, eh? Perquè no.