Desig

Estic acabant l'any i desitjo, desitjo, desitjo i em sento com una nena petita desitjant i esperant que la màgia em porti allò que vull.
Estic tan bé amb la C. q hi vull estar per sempre més però estic cansada de que em deixi i q cada vegada q ens enrollem em deixi anar el discurset de que no està enamorada de mi i de tot el que no sent. Ja m'ho ha dit mil vegades, ja ho sé, per què m'ho repeteix cada vegada?? Em fa mal...li vaig advertir q no ho tornés a fer i ho ha tornat a fer. De la millor manera, amb tot l'amor del món però cada vegada m'ho diu i no s'adona del mal que em fa; es pensa q em fa com un favor deixant-me les coses clares i volent mantenir la distància per no fer-me mal i "portar-se bé amb mi", com diu, perquè sóc genial. No sé quin és el seu concepte de portar-se bé amb mi: rebutjar-me? dir-me que no li agrado? que no sent passió per mi? Ui que bé!!
Tinc aquella sensació horrorosa de que no sóc digne d q ningú s'enamori de mi, que no desperto la passió de la gent i de que sí, val, sóc genial i els hi caic super bé però com a parella no valc la pena, no serveixo.
Penso en deixar-la i oblidar-me d'ella però llavors se li passa "l'arrebatu" i em desfaig perquè l'estimo molt i m'encanta i el q vull és estar amb ella i per què he de deixar JO el que vull?? Que em deixi ella!!
Per això vull que amb MÀGIA s'adoni q en realitat sí que està enamorada de mi i vol estar sempre amb mi com jo amb ella. Això és el q vull pel 2013: MÀGIA.

Adormida

Després del post d'ahir vam estar parlant pel xat tot el vespre i avui tota la tarda i no podríem estar més bé...
Sento els sentiments (ejem) adormits. Però no només els sentiments cap a ella...sinó en general, tot ho sento com amb la sordina posada.
Estic bé, contenta i tal però estic com "adormida". Com si això d'estar "bé" no fos normal...
Ja hem quedat pel cap de setmana...i estic molt contenta!! O sigui, sé que estic contenta però no ho noto...és molt raro, estic anestesiada.
Jo crec que és per la CATARSI que vaig fer la setmana passada, és q no podia parar de plorar, ho vaig treure TOT i ara és com si no tingués res a dins...
Com que he decidit no pensar, no em preocupa però sospito que és transitori i q ja tornaré a estar normal.
De moment me'n vaig a dormir amb la meva "normalitat"...

Camí

Dissabte passat, finalment sí que vam quedar però com que no m'ha funcionat internet fins avui...he anat acumulant els posts fins avui.
Escrit el dia 16-6-12 mentre tornava amb metro d'haver estat amb ella..aix...

Quan estic amb tu em sento bé. I això em fa voler-hi estar més. Em sento com en un revolt d’un camí de muntanya. En una banda hi ha un marge amb flors, arbres i potser una masia. A l’altra hi ha un camp verd o groc. Sento que vull recórrer amb tu aquest camí. Sento “nem?”. Hi toca el sol però no fa fred ni calor. Respiro i fa bona olor. M’agrada estar aquí però vull caminar. Sí: amb tu.

Quan estic amb tu sento desig d’acariciar-te el coll i els cabells, bado mirant-te als ulls i la teva veu em reconforta. El teu somriure em fa somriure, et transforma i m’encanta.. M’agraden les teves dents petites i rectes. I les teves “carones”. El teu contacte m’electrifica, la teva pell em crida.

Però em sento malament quan he de parar d’estar amb tu. Em sento malament quan no estic amb tu ni sé quan tornaré a estar-hi. Em sento malament, em sento buida i trista.  I en realitat vull tornar-te a veure demà i a parlar amb tu demà, demà passat, l’altre, l’altre…