Vida privada vs responsabilitat familiar

Com es pot trobar el terme mig o "correcte" entre quan vols fer coses i plans que no inclouen la teva parella i la teva "responsabilitat" envers ella? O sigui, diguéssim que no la deixis tirada.

I si eternament aquest baròmetre us semblarà diferent? Sempre hi haurà una de les dues parts que "es foti"?
Jo, esclar, soc la part que es vol alliberar...però és que en realitat...no és que passi de tot, evidentment que la tinc en compte però també vull fer coses o que ella no vol fer o que vull fer sense ella, quin mal hi ha? Entendria que si fos...jo què sé...cada tarda...podria estar exagerant però creieu-me que NO ÉS a part de que penso que si fos...què? Si és la vida que jo vull dur i necessito? Hi he de renunciar?

Si ets l'altra part, la que vol tenir la parella al seu costat, com si diguéssim...i aquesta "fuig"...opino que el que hauries de fer tu és buscar-te la vida perquè sou dues persones independents. Som dues persones independents i, d'acord, jo sóc com molt independent però no hi veig cap mal, coi...no ho veig incompatible.

I sí, en pots parlar i tal però quan és el moment i sembla que has de pagar un preu per fer les teves coses (en forma de retrets i males cares) doncs la veritat és que costa molt.

Enamoradissa

Ahir m'ho deien: ets enamoradissa.
Què passa amb aquesta condició quan tens parella estable pa-siempre? Se te'n va? Deixes de ser-ho? N'hi ha un que és l'enamorament definitiu perquè és correspost i amb un compromís al darrera?
Ho continues sent però t'ho agafes d'una altra manera?
Diguéssim que quan no tens parella i algú et fa tilín com que l'intentes "aconseguir"...vaale, ja sé que les persones no es tenen ni s'aconsegueixen però ja m'enteneu...
Quan tens parella i algú potser et fa una mica de tilín...ja no t'interessa el tema correspondència, no hi treballes. Diguéssim que millor que no, no emboliquem la troca, tu.
I no es podria desactivar?
I quan una ha sigut enamoradissa des de sempre?
Cap on va tot això?
Últimament només faig que preguntes i preguntes.
Ahir vaig somiar que em donaven carbasses. Hosti, quin flash. Durant temps i temps he pensat que no hauria de tornar a viure això i només en somnis ja em va deixar feta pols.
L'avantatge de no treballar per "aconseguir" ningú és que no t'has d'enfrontar al rebuig, a les carbasses ni a res de tot això. Almenys...