Commocionada

Em sento commocionada. No no, no és que hagi passat cap desgràcia grossa! Però ha sigut una setmana de moltes emocions i avui tinc com ganes de plorar però ni de tristesa, ni d'alegria ni de res en concret; només d'emoció.
Els pares d'un nen de la classe s'han separat i està sent tot una mica dramàtic perquè a més jo l'any passat tenia el germà gran i aquest any tinc el petit i estic molt trista per ells i tinc ganes de plorar
Ahir vaig trobar-me la meva nena de l'any passat que tan i tan enyoro i per fi ens vam poder fer una abraçada i va ser tan emocionant i tan reconfortant que també tinc ganes de plorar. I no sé si ara l'enyoro encara més perquè sé que ella també se'n recorda molt de mi i em sap greu no estar a prop d'una persona a qui tan m'estimo (tot i que ja sé que no hi ha un altre remei).
La profe de dansa em continua emocionant amb la seva existència i estic tan contenta de ser la seva alumna i de poder-la gaudir que també tinc ganes de plorar i també perquè em vull casar amb ella per veure-la tota l'estona lo bé que es mou.
I a sobre va i és primavera a hormonilàndia!!

Pel·lícula?

Sóc jo que sempre em monto la pel·lícula? O és que faig algo per desencadenar aquesta situació?
La situació:
Sempre ensopego amb dones que no són lesbianes però que no paren de repetir-ho i que es comporten de manera estranya i semblaria que em tiren els trastos si no fos perquè m'han repetit fins a la sacietat que no són lesbianes.
Ja m'està tornant a passar! Si no tingués en compte l'orientació sexual de les persones pensaria que em va al darrera o que allà passa alguna cosa però llavors recordo les mil vegades que m'ha dit que no li agraden les dones i penso...no no...deixa, deixa...segur que no és això! I res.
Però com que continuo tan primaveral...doncs avui somiaré amb ella perquè em dóna la gana i somiaré una història d'aquelles ben enrevessades en què ens trobem en una situació inesperada i ella pren la iniciativa i jo no entenc res perquè representa que no li agraden les dones però llavors es desencadena la passió.
Crec que podria ser guionista només amb les històries que m'imagino gairebé totes les nits de la meva vida.
Ja podria omplir un llibre sencer només amb la profe de dansa jajaja però per avui la deixo tranquil·la.
Vosaltres també ho feu? Jo ho faig des que tinc us de raó gairebé totes les nits de la meva vida.

Primavera

Aquesta època de l'any sempre em porta un estat EXTRA-primaveral. Potser fins i tot més que la pròpia primavera. Encara falta perquè vingui, no? Aix, no sé potser per la candelera ja es comença a veure la llum al final del tunel de l'hivern.
Estic hiper-hormonal i no paro de plorar i ultra-emocionar-me per tot. Avui no podia parar de plorar pensant en la meva nena de la classe de l'any passat que enyoro tant i ahir quan vaig sortir de la classe de dansa també volia plorar perquè m'encanta i sóc tan feliç ballant que no vull parar mai. I sóc feliç perquè demà hi torno i alhora sóc feliç també perquè avui he fet música i no sé, tot em fa molt feliç i alhora em fa plorar. Sembla que estigui embarassada jajaja. Tranquils, és impossible.

Primaveral

Estic molt primaveral. Després del post d'ahir, tinc la sensació que em posen fins les pedres.
Serà el meu cervell que intenta oblidar-se d'ella? Serà la primavera? Serà la biologia? Serà com aquella cançó de "y si te como a besos tal vez, la noche sea más corta, no lo sé".
Ah, i Ella continua absolutament incomunicativa.