Ahir

Existirà, suposo, sempre aquella petita punxada de dolor quan una persona a qui hem estimat, de qui hem estat molt enamorades tot i que ja faci tant de temps, està amb una altra persona. Una mica de gelosia, una mica d'anyorança, una mica d'enveja, una mica de sentiment de pèrdua...no sé, una mica de tristesa, al cap i a la fi però com que últimament la tristesa i jo ens duem bastant bé.
Un puntet de tristesa al mig de l'alegria perquè, malgrat tot, volem que sigui feliç, és clar, i perquè encara ens l'estimem tot i que d'una altra manera.
Potser el títol del post hauria d'haver estat abans-d'ahir perquè d'això ja fa mooolt i moooolt de temps. I d'ella sí que vaig haver de ser amiga perquè no podia desvincular-me'n.
Últimament he estat pensant en això: el desvincle. Vincular-se és una capacitat i se n'ha d'aprendre però a desvincular-se també. I potser gràcies a la persona q ara està amb una altra persona i em produeix un punt de tristesa enmig de l'alegria, vaig aprendre a desvincular-me.
Quan un vincle et fa mal, és un plaer sentir-se desvinculada.