Passió

Passió, atracció física, sex appeal, digueu-li com vulgueu o feu un resum i un matxembrat de tots aquests conceptes i altres relacionats que se us acudeixin...Ja? D'acord. Doncs ara parlem-ne.
La C. en sent per mi? Sí o no? Facin les seves apostes...
Si hem de fer cas del que ella diu arribarem a la senzilla conclusió de que sí i no. Visca!! Ara ja m'ha quedat tot clar.
Em fot el discurs, em diu que no, que això ho té claríssim que això és així, que no sent aquesta atracció física i sexual per mi perquè d'alguna manera (no entenc ben bé com) la meva imatge no encaixa a la imatge mental que ella té. Això em sona una mica al que passava a la sèrie "porca misèria", recordeu? Un personatge es passava tota la sèrie rallat perquè s'havia enamorat d'una gorda. I no és aquest el problema perquè ni jo estic tan grassa ni és que a ella li agradin seques, ans al contrari! però és així. I quan em diu això, plorant com una magdalena, em diu que això és així i q no canviarà perquè és així des del principi i que això és la veritat sobre el q descansa tota la resta (diguéssim). Jo li dic q clar, q ara em diu això però q després es contradiu i ella q no q no, q això és així i punt.
Quan em diu lo contrari no goso contradir-li i recordar-li lo dolent...jijji...perquè al cap d'unes hores d'haver-me dit lo d'abans m'omple de petons (a la galta) i em diu q li ha entrat com una calor per tot el cos i que s'ha com "posat" i em diu que es "posa" quan anem agafades de la mà (hola?) que sí que té líbido perquè de vegades apareix per allà "hola, què tal!" però que en sec se'n va i s'apaga.
És com que jo li poso però el seu cervell no ho accepta, jo q sé...perquè això és problema seu.

La meva posició ha de ser la q deia fa uns dies: amigues, amigues q ens agafem de la mà, ens abracem molt i ens fem alguns petonets (ni q sigui a la galta) q parlem molt i ens ho volem explicar tot però amigues al capdevall. Amigues que no dormen juntes perquè si no em poso massa tonta i m'enganxo molt.

També em diu, q si no fos per aquest "detall"...ejem...seríem nòvies i ja està, així de fàcil i tot seria com idil.l.l.l.l.l.l.l.lic...però no és així, tampoc ens enganyem.

Cicle

Bé.
Ahir vam quedar i quan va ser hora que ella marxés...senzillament era impossible.
Estàvem massa bé, era massa antinatural i em va dir clarament amb aquestes paraules q es volia quedar i evidentment jo també me n'estava morint de ganes i és q no hi havia Déu que pogués fer-la marxar i es va quedar a dormir i va ser molt bonic perquè érem més conscients de les ganes que en teníem i ens vam abraçar molt i ens vam enrollar, esclar, tot i q fins al SEU límit. Però amb molta tendresa i bon rotllo i en aquest punt no tinc ni idea de què haurem de fer però ara tinc clar (de moment) que no és perquè no senti el mateix que jo sinó perquè té algun problema amb el SEXE i després em deia que està millor així, fent-nos mimitus i petonets i molt abraçades però clar, jo li deia: però fa un moment tb estaves bé, eh?? I em deia que sí...
No sé, estava tan bé que vaig haver de parar un moment perquè plorava (jo) però de contenta, d'alleujament , d'emoció...no sé, potser és el ciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiclo sin fiiiiiiiiiiiiin!!! Però jo ho veig diferent perquè mentrestant reflexionem i tenim les coses més clares i sabem més per què fem les coses i quins són els nostres sentiments.
Tots els meus amics "m'odien" i  en el fons opinen que l'hauria d'enviar a la merda però no puc ni vull ni crec que tinguin raó perquè ells no ho saben tot, simplement es veu des d fora q la C. em mareja amb l'ara sí ara no però no és tan simple com això.
No sé, en cada moment intento estar al màxim de bé i ara mateix estic molt bé...hem quedat dilluns pq jo avui tenia un sopar i demà en té un ella i en realitat ho prefereixo i dic...bieeen...tranquil·litat fins dilluns...jejeje, aviam enteneu-me: tinc ganes de veure-la però també tinc ganes que corri l'aire i estar tranquil·la i a la meva bola...

Distància

Com diu una amiga, deu ser normal com a mecanisme de defensa i potser és millor que sigui així ara per ara.
A estones em sento molt distant d'ella, d'aquesta història, no sé...però esclar, amb el panorama...això q deia: deu ser normal i deu ser defensiu.
Com pot dir-te una persona que vol estar amb tu (estar sense comentes, estar en plan NÒVIES) però que "no li surt" fer sexe amb tu, que té com una barrera i una veu interior que li diu que amb tu no. Em costa d'entendre...és a dir: NO ho entenc. Per mi una cosa va amb l'altra. És com menjar-se alguna cosa que t'encanta i després no empassar-se-la, quin sentit té?
Total, que estem fent com si fóssim nòvies però em pregunto: ho som?
Algú coneix aquest fenòmen?? O és ella l'única persona al món a qui li passa?? M'agradaria "comparar" o saber cap on pot evolucionar o si sempre estarem així...
El fet és que entre la meva "fredor" autoterapèutica i el fet que TOTA LA RESTA vagi com molt bé...estic contenta i bé...raro però cert.

Dilluns II

Els dilluns l'enyoro massa, massa, massa, MASSA!!!! Tinc com una nostàlgia extrema, una sensació de que tot s'acabarà d'un moment a l'altre i és massaaaaa!!!
El cap de setmana ha sigut d'ensueño....ja sé que aquesta paraula no es diu però és que no se me n'acut cap altra...
Ahir va tornar amb les seves crisis de ainosé-emsentomalament. Però hem estat tan extremament bé...que s'ha quedat a dormir la nit de diumenge i tot...no entenc per què no ho veu i es pensa q és com una amistat una mica bèstia barrejada "per error" amb el sexe o...no sé, és q no entenc què li passa perquè exactament tampoc m'ho diu...diu que està bé com a amigues amb mimus però llavors és ella que vol fer sexe...i després se sent malament. Estic pensant en dir-li que no  la propera vegada perquè no vull q es torni a sentir malament, prefereixo q es quedi amb les ganes.
Jo no és q no ho vulgui fer, però també estic bé sense fer-ho, lo altre m'interessa molt més: estar juntes, anar a llocs, riure, xerrar, mimar-nos, abraçar-nos...
Però sembla que no vulgui identificar tot això amb el que ÉS.
Bueno, en general estic bé perquè "passo" de tot això però és q els dilluns són nostàlgics...
La vull abraçar màxim ara sempre i cada dia...

Déu n'hi do

Buenu...mare meva...
Finalment vam quedar ahir dimecres i es va quedar a dormir...mare meva, quina nit i quin matí per favor...podem estar més enganxades?? Literalment parlant??
Avui estava cansadíssima però estava en un estat...que no recordo haver estat mai, és q tot és diferent amb ella, la meva C....bé, estava super contenta, pensava en ella i em venien ganes de riure!!
No sé, continua parlant amb ambigüitat dels seus sentiments però és que els fets...són els fets. Està enganxada a mi igual que jo a ella...bé, potser igual no però igual d'enganxada...
Estic en estat de shock. Estic diferent. I encara tinc aquella ànsia però no li vull fer cas.
Per cert, m'ha fet un xuclet QUE FLIPES i es veu moltíssim...m'encanta que me'l fes sense voler i sense adonar-se'n...
Només de pensar-hi tinc pessigolles a la panxa...
Entre molta emoció i un cague considerable. En fi, na fent.

Desperta

Molt bé: hola bon dia, ja estic desperta.

1) Dijous vaig dir-li el que sentia, que no volia posar excuses d si nem aquí o nem allà, que tenia ganes de VEURA-LA. Vam decidir quedar per dissabte i, com q no volíem parlar aquests temes per xat, vam decidir tancar-lo. Al cap d 2 minuts em va enviar un sms per si volia quedar divendres a la tarda abans d'anar on jo anava (q ella no volia venir, q no passa res, clar). Li vaig dir que sí, esclar.

2)Divendres vam estar parlant de "nosaltres", jo vaig dir el que sentia i ella el que NO sentia i vam tornar a tenir la conversa cíclica de que érem amigues i de que ella no entenia per què no sentia DESIG per mi, que tenia un bloqueig. Va plorar i tot...una miqueta...q estàvem en un bar...Va ser molt tendre i no sé, jo li vaig dir que si ella NO SENTIA el mateix, el q havia de fer jo era assimilar-ho però que jo sí que ho sentia i que bueno, si era així, era així.

3)Dissabte vam quedar i vam sortir amb 2 amigues meves més i va ser MOLT divertit vam ballar molt i riure molt i no sé, jo estava més o menys tranquil.la. Pensava: mira, estic contenta d'estar amb ella aquí i si quan se'n vagi estic trista doncs ja ho estaré després, ara gaudeix i, per què no...intenta ser sexy jajaja (ho pensava, eh?) però si no ho aconsegueixes, doncs res, au.

Quan ens anàvem a dir adéu ens vam fer una abraçada i va començar a posar-se molt mimosa...bueno, jo també però clar...en mi s'entén. I em va dir que no sé, que estava així,q  estava tonta i q li agradava molt que l'abracés i que no volia marxar i clar, jo tampoc volia que marxés, ja se sap...li vaig dir que vingués a casa i em va dir que venia, que es portaria bé...

No sé...ha sigut tan bonic i tan dolç i...sí, ens vam portar una mica malament jejeje però bé, perquè ningú va fer res que no volgués fer...i hem estat super super bé i al matí hem anat a esmorzar i a passejar i (3 punts per a la meva cistella personal) he marxat a dinar a casa els pares com tenia previst.

Uix, ja la trobo a faltar tot i que clar, potser demà torna a canviar d'opinió...qui sap...ahir fèiem catxondeo amb això i tot...em deia "estic boja, no?" i jo...home doncs sí...una mica...

No sé, estic tontíssima...i només tinc ganes d'abraçar-la però també tinc ganes d'estar tranquil.la i vull poder estar sense ella i sense patir i bé...i ja no estic adormida i estic contenta...(bueno, estic adormida perquè hem dormit poc...jeje...així que vaig a dormir q demà és dia de calces brutes).

Ahir va sonar AQUESTA cançó...em va tocar la fibra...

Pena

En realitat, el que m'acaba fent més pena més pena més pena...és que ja no hi ha solució. Que ja està tot fet i això és el final.
Punt i principi de viure sense tu.
Perquè s'ha espatllat tot i ara ja res existeix.
I ara digui el que digui i faci el que faci ja s'ha acabat. Ja no hi ha volta de full. És tan desesperant...
Una amiga meva diu que potser és tan senzill com que ha vist que la relació sexual no funcionava i que per ella sigui molt important.
Mai hauria pensat que es podria espatllar per culpa del sexe. A vegades penso que no li dono prou importància...
En realitat l'hauria d'haver parat. Jo no volia que anés com va anar però no veia la manera de parar-la! Hauria d'haver imposat el q jo volia. Bueno imposat...manifestar-ho. No és que em violés perquè jo també volia però no estava preparada i no volia que anés així, no volia això. Però ara tan és...perquè com he dit, ja és massa tard...i tot s'ha acabat.

tristesa