Desig

Estic acabant l'any i desitjo, desitjo, desitjo i em sento com una nena petita desitjant i esperant que la màgia em porti allò que vull.
Estic tan bé amb la C. q hi vull estar per sempre més però estic cansada de que em deixi i q cada vegada q ens enrollem em deixi anar el discurset de que no està enamorada de mi i de tot el que no sent. Ja m'ho ha dit mil vegades, ja ho sé, per què m'ho repeteix cada vegada?? Em fa mal...li vaig advertir q no ho tornés a fer i ho ha tornat a fer. De la millor manera, amb tot l'amor del món però cada vegada m'ho diu i no s'adona del mal que em fa; es pensa q em fa com un favor deixant-me les coses clares i volent mantenir la distància per no fer-me mal i "portar-se bé amb mi", com diu, perquè sóc genial. No sé quin és el seu concepte de portar-se bé amb mi: rebutjar-me? dir-me que no li agrado? que no sent passió per mi? Ui que bé!!
Tinc aquella sensació horrorosa de que no sóc digne d q ningú s'enamori de mi, que no desperto la passió de la gent i de que sí, val, sóc genial i els hi caic super bé però com a parella no valc la pena, no serveixo.
Penso en deixar-la i oblidar-me d'ella però llavors se li passa "l'arrebatu" i em desfaig perquè l'estimo molt i m'encanta i el q vull és estar amb ella i per què he de deixar JO el que vull?? Que em deixi ella!!
Per això vull que amb MÀGIA s'adoni q en realitat sí que està enamorada de mi i vol estar sempre amb mi com jo amb ella. Això és el q vull pel 2013: MÀGIA.

1 capítol

No, no m'he oblidat la "r" de 1r. El títol vol dir "un capítol" perquè dins el meu cervell no hi ha ordre ni concert i no tinc temps d'estructurar tota la setmana cronològicament.
Simplement us explico una cosa. La dramàtica però que no ha eclipsat les altres bones i q em fa sentir malament en certa manera, més q res perquè és rara i no sé com sentir-me davant d'això pq mai m'havia passat.
La tia més bona del món es va tirar a sobre de la meva amiga i al final es van liar (clar, la meva amiga no és tonta ni és de pedra...tot i q sabia q a mi m'agradava molt). Però m'agradava d'una manera rara...és un tipus de persones que em fa molt mal q m'agradi. M'agraden d'una manera tòxica, no les puc mirar, estic a punt d'esclatar en flames quan les miro o quan les tinc a prop. I clar, amb aquest panorama, doncs q es lii amb la meva amiga és una mica contraproduent...més q res si els hi va bé, més q res pq amb aquesta amiga ens ho expliquem tot però no vull q m'expliqui res de la tia més bona del món (TmBdM).
Però estic molt contenta perquè no em sento inferior, ni em sento un segon plat ni despreciada ni ignorada ni res d'això. I a més perquè la meva amiga s'ha portat molt bé amb mi malgrat tot i hem tingut molta comunicació i tot això...i ens seguim estimant molt i dient-nos-ho. I no és maco això??
Vinga va, el proper dia us explico algo més alegre, va, posaré titulars per enrecordar-me'n i per donar-vos ganes de seguir llegint jijijiji.

- Vaig tenir una cita amb el meu veí
- Una q conec em va confessar q va estar amb una dona i després em va fer un pico.
- Em vaig declarar.
- Estic on fire.
- Vaig ballar molt amb el Xulín
- La C m'ha dit d'anar de vacances.

Us ho podeu creure?? Tot això amb una setmana!! a vegades la meva vida sembla una serie. M'ENCANTA!

Teràpia

Avui he fet "teràpia" amb una amiga amb qui sempre tenim converses "profundes". I sí, hi ha hagut coses que m'han fet pensar, coses q d fet ja he pensat però q d dir-les en veu alta...com q les penses diferent.
He "descobert" q una de les majors pors q tinc és "pensar-me que hi ha algo mutu" i q no hi sigui. Doncs no m'ho penso i llestos. I si m'ho penso...en algun moment, doncs en parlo i ho dic en veu alta per no flipar-me, montar-me la pel.lícula i  imaginar, pensar, suposar, intuir...P-A-R-L-A-R. Sí...clar...clar....molt fàcil de dir i molt maco.
Però bueno, almenys aquest com me n'he adonat de tot abans d'estar del tot al mig del merder. I no he fet cap tonteria ni m'he estressat, ni he fet la lluça ni he fet el "redícul".
Demà potser hem tornat a quedar amb la C. Jo he quedat amb les mateixes col.legues de l'altre dia i ella diu q ja dirà, que depen de lo cansada que estigui. Però no estic estressada. Penso que si ve, bé i si no, també.
Continuo pensant que "faré veure" que no m'agrada...
I em "copiaré" de l'actitud que tinc amb el Músic (un tonteig...vamos...) perquè amb ell estic TAN TRANQUIL.LA i res em fa vergonya, res em talla, no em rallo AMB RES del q faig, dl q no faig, del q diu, dl q sembla...etc. I l'única diferència és q tinc CLARÍSSIM q amb el Músic no hi ha possibilitats. En realitat m'hauria d'animar que sí que n'hi hagi, no?
La meva amiga tb m'ha dit q no enten per què tinc una bona autoestima en tot excepte en el tema amorós. I que per què estic tan convençuda de que no li agradaré??? Ja!! Però és q pensar que sí és pitjor. Prefereixo pensar que no.
Uf, quina feinada però m'alegro de tenir una altra "ocasió"per treballar-ho...tot i q en el fons preferiria q no m'agradés ningú ni RES!! kk profunda.