Després

Avui m'he trobat una noia que em fa una miqueta de gràcia (no molta, allò de dir..ai miratu) i he estat xerrant amb ella i hem tornat juntes a casa perquè som tipu veïnes.  I res era com...ual.le, que guai.
Però he baixat del metro, i just quan l'he perdut de vista m'he adonat que estava pensant en la C.
És que quan m'agrada algú semblo un nen petit quan diuen "aquell d'allà és el meu nòvio però ell no ho sap" i aleshores clar, cada vegada que em donen carbasses, és com si tallés...no m'extranya que sigui tan dramàtic...
La C. no és la meva nòvia i potser mai no ho serà. No som res. Bé, col.legues en procés d'amigues, no sé però ....ni nòvies, ni amants ni res de tot això. Jo no li agrado fins que no es demostri el contrari.
Em costa molt això.  Vull quedar JA amb ella per saber què hi ha, per aviam si hi ha alguna cosa, per aviam què passa i què sorgeix, és com un llibre que estigui molt interessant...que has de continuar llegint tot i que tinguis molta son. Bé però aquest cap de setmana no quedarem, que ja m'ha dit que el té molt ocupat però anem parlant, aviam si la setmana que ve sí que quedem...
Però amb la calma.

Recordatori

Avui o ahir...ai, ja no me'n recordo...b, però he somiat amb aquella noia a qui també vaig fer un petó el dia que vaig petonejar el meu veí. Aquella noia que en realitat no m'agradava tot i q el petó sí q em va agradar.
He somiat q erem nòvies,q  d cop ella deia q ho erem i jo pensava: ah, doncs val. I m'estava bé tot i q la noia en si, continuava sense entusiasmar-me. Pensava mira, almenys podré continuar fent petons. I m'agradava, no em sentia gens violenta, com quan vaig estar amb aquella noia que no m'agradava (a la vida real) i de qui penso (amb el temps) que no m'agradava com feia els petons. Els de la noia aquesta que no m'agrada (b, els no...el) va ser més dolç i més suau. Era la segona vegada a la meva vida q feia un petó a algú q no m'agrada. I mira, el segon cop e va agradar més el petó en si, sabeu?
B, no sé, entre aquest somni i q avui he vist una dona en una botiga de roba que he pensat...VAYA PIVÓN!! O sigui, sé q és una frase de vell verd però és q no he pogut pensar una altra cosa...em sap greu jajaja. Doncs això, entre aquestes dues coses, he recordat que m'agraden les dones, tot i q continui fent l'excepció amb el veí i ja està, només era un post recordatori.

Amant

Crec que necessito una amant ja perquè la profe de dansa m'està començant  a posar massa malalta cada cop que la veig i, sobretot, cada cop que em toca.
Em quedo mirant-la i perdo el món de vista. M'encantaria tenir al meu costat algú que m'agradés tant, a qui admirés (en el sentit semblant a "mirar") a qui no em cansés de mirar i de mirar com es mou i com està feta.
Sé que amb ella mai no hi estaré i m'atreviria a dir que tampoc ho vull, és un amor platònic total al 100% en el món de les idees però m'encanta i m'encanta com em fa sentir i m'agradaria traslladar-ho a la realitat.
Bé...és real i palpable però ja m'enteneu, no?

Vídeo

Em quedo flipada, embadalida, enamorada, vermella i tonta amb aquest vídeo. Quina mirada, perfavor...

Amb tots vostès i vostesses: Sarah Bettens. MIREU AQUÍ (me cago'n tot, no hi ha manera de penjar el vídeo perquè es vegi aquí ara que ja sé com es fa diu que l'enllaç està trencat i el que tinc a l'ordinador baixat, no es puja ni per mal de morir. Mireu-ho, que si no, és un post sense sentit...pobret...snif.)

Aquests dies em sento molt bollera. Jajajaja. Tot i que a les meves companyes de feina no els hi agradi aquesta paraula...

Verónica

A vegades em pregunto si em passa com a la Media Verónica de la cançó (us enganxo la versió d'Amaral, que grans són....no feu cas del videoclip, escolteu  Media Verónica) i "NO SÉ DISTINGUIR EL AMOR DE CUALQUIER SENTIMIENTO" perquè m'he adonat que tinc tot de gent a la cua, esperant i quan algú em dóna carbasses, plinc! De seguida sorgeix algú altre o algú que estava "aparcada" i llavors torno a l'atac.
Avui he vist una noia que feia molt que no veia (anys) però que m'agradava molt. Està igual de guapa. Una amor que mai ha sigut possible, i per tant, no fa patir.
He vist també una altra que m'agradava molt també i que sí que creia que seria possible durant un temps i sí que em va fer mal. Però ara la veig sempre tan atabalada corrent d'una banda a l'altra que tinc la sensació que mai la veig. Avui li he dit "bé, ja parlarem a l'altra vida" i m'ha fet una carícia. És dolça en el fons.
Després hi ha una companya de dansa que no sé, ens mirem una mica. I crec que no m'agrada però m'interessa i noto que li estic tirant la canya aviam què passa.
També m'he adonat que la profe de dansa està bona igualment encara que faci mala cara i estigui malalta com avui...
Trobeu que estic sonada??

Profes

Per què posen tant els/les profes de dansa?
Perquè tenen aquest cos tan flexible, tan treballat, que es mou tan bé, tan harmònicament. Són tan conscients del seu cos que et fan ser conscient també a tu (del seu cos, clar).
Una de les meves dues profes de dansa de l'actualitat em té ben embadalida.
Veure-la moure's és ja com una dansa encara que només estigui caminant cap al mirall dient tonteries (fa molt riure). Cada vegada que mou un múscul és com música corporal. Adoro el cos humà, sobretot el de les dones...sobretot el d'algunes dones. Però no em refereixo a les parts "sexuals" sinó a tot el cos, totes les cadenes musculars i totes les articulacions.
Voldria tocar-la i mirar-la infinita estona...
Quina sort tenir classe amb ella dues vegades a la setmana!!

Parèntesi

Faig un parèntesi en la història de la noia balladora per explicar-vos per què em desfaig quan algú em diu "nina".
Perquè la meva primera nòvia (bueno, "nòvia" hauriem de dir, diguessim que amor primer correspost però després no) era mallorquina i em deia "nina"; de fet de vegades encara m'ho diu.
De fet de vegades encara em cau la bava amb ella.
De fet quan veig comentaris de la seva nòvia actual al facebook em fa molta ràbia (tot i que en el fons estic molt contenta que estigui amb algú i que estigui bé).

Ahir va ser el seu aniversari.
L'altre dia vaig sentir la seva cançó, la cançó que em feia pensar més en ella del món mundial i de cop, sense ni pensar-ho vaig començar a plorar com una magdalena. Vaig recordar com n'era d'intens el que sentia per ella, tota jo era aquest sentiment.

No sé com penjar la cançó, és una de Ja t'ho diré i no és gaire coneguda. No la trobo al youtube, si no , posaria l'enllaç. Es diu "A POC A POC VAIG DIBUIXANT".

Us deixaré amb la frase que surt a la cançó i que va definir el que vaig acabar sentint per ella (i en alguns moments crec que encara sento):

SAPS QUE T'ESTIM I QUE MAI NO ESTARÉ AMB TU.

A poc a poc vaig dibuixant
es meu amor de blanca pell
i no me deixaré cap detall
ets més hermosa que mil ocells....

Nom

La Mar del Cor...es diu Patrícia Bargalló, ja me n'he recordat. Marededéu quina dona. Un dia me la vaig trobar pel carrer i quasi caic desmaiada...

Per cert...no ho entenc, per què no puc posar una foto si l'altre dia ho vaig fer com aquell qui res??