Declaracions

Mira, ara em ve de gust explicar el capítol del Xulín.
Reeeees...però que va estar allà tota la setmana i és supermono i no em va estressar gens tot i q em posava bastant i vaig tenir bastanta comunicació amb ell però el més emocionant és que vaig decidir que havia de ballar una havanera amb ell i una que van tocar ahíquevoyyo. Balla amb mi, li vaig dir. I vam ballar l'havanera una mica sui generis però interessant i em vaig sentir molt bé de no sentir-me malament (ejem) de que algú em posi ni res, sinó de veure-ho com a algo natural, positiu, bo, interessant, productiu...no sé, que mola, vaja. I que no cal que "passi res" perquè moli.
En la mateixa línia està una altra tia que hi havia per allà (pobre..."tia"...) que em posava...bueno, m'agradava, bueno...no. Jo què sé...Però en alguns moments era molt mona i en altres em rallava una mica. Total, que vaig decidir dir-li i l'últim dia a última hora (típic, tb, visca l'adolescència) li vaig dir q m'agradava i res, em va contestar que "ah, vale". Però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit pel mateix que he dit al paràgraf anterior. Ja sé que no implica res però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit. M'ha afegit al facebook jijiji, qui no es conforma és perquè no vol!!
M'encanta agafar tot el que m'ha passat en la setmana-terapèutica i aplicar-ho a la vida real, ara arriba el moment de pair...
Bueno, us continuaré explicant capítols insignificants però profitosos per a mi...enfi...

Possibilitat

Avui he vist aquell amic meu gai de qui us parlava AQUEST POST i que em posa, sempre li dic, jejeje, és la conya.
Avui hem estat els dos molt amorosos, fent-nos abraçadetes i seient al costat molt a prop i fent-nos caricietes...preciós....realment avui ho necessitava, allò q deia ahir...gràcies guapo, tot i q no llegeixis això.
B, la cosa és que he arribat a la conclusió que el que m'estressa, m'angoixa, em deprimeix, em fa estar dels nervis i em fa ser qui no sóc, actuar precipitadament i de forma antinatural és el fet de TENIR ALGUNA POSSIBILITAT.
Amb aquest amic gai no en tinc cap perquè...ejem...és gai i sé que mai serem parella ni s'enamorarà de mi tot i que poguem tontejar com avui i estimar-nos molt. Per tant cap problema, estic amb ell l'abraço el sobo, m'encanta i si voleu que us digui la veritat, és molt més guapo que el meu veí i si pogués triar triaria abans el meu amic que el meu veí. Però com que no tinc cap possibilitat amb ell..res. Estic tranquilíssima, gaudeixo del moment, deixo que tot flueixi i espero pacientment el moment oportú...ho veieu? ho sé fer!! Per què em desprogramo quan m'agrada algú i penso q potser tb li agrado o li podria agradar i q fins i tot hi podria tenir una relació...
Nusé...
Per cert, avui hauria violat al XULÍN i també és perfecte perquè tampoc tinc cap possibilitat amb ell...vull tornar a somiar amb ell, un somni amb tacte com el d'aquesta nit.
Ah, passo del veí.

Confiança 2

Mecaguen...havia escrit una bona parrafada i se m'ha borrat no sé com...quin fàstic.
Bé, deia que vull deixar d'estar en aquest estat de depressió però no sé com...
Ahir estava de superbaixón i no vaig anar a un lloc on anaven els meus amics.
Endevineu què: el meu veí també hi va anar.
Si jo hagués estat normal hi hauria anat i mira, potser ens hauriem trobat. D'això se'n diu naturalitat.
I de fet, el meu estat no és per ell, de fet ja em comença a ser igual i està MÉS QUE CLAR, per molt que diguin, que la seva atenció no està posada en mi. I si intento que l'hi posi, l'únic q aconsegueixo és sentir-me PLASTA.
Aleshores entra en joc el TEMITA: la confiança...no fer res i confiar en que les coses passaran i s'esdevindran. No puc, l'angoixa em supera.
Demà hem quedat per al sopar que no vam fer dilluns passat. I no estic contenta. Hauria d'esatr contenta i confiada. Doncs estic nerviosa, irritable i pensant que la cagaré. Em fumaré un flai abans que vingui jajajaja. Bé, sort q hi haurà la meva amiga, intentaré no parlar del tema...distreure el meu cervell...no us penseu, ja ho intento ja: avui he somiat amb el XULÍN!!
Primer estavem en una casa així, tot un grup de gent i ell estava al meu costat i se'm tirava a sobre com posant-se tendre...però b, sense q passés res, diguessim, però estavem tontejant: jijijijajaja. LLavors venia més i més gent i a mi m'era igual, estava com de subidon i ell deia que se n'anava i jo em posava a jugar a cartes amb gent i ell estava marxant però llavors deia que al final no se n'anava i tornava i s'asseia al meu costat. Jo sabia (als somnis som tan poderosos...) que ell es volia liar amb mi però que per alguna cosa creia que era millor que no. Però em bastava amb saber que SÍ que volia i em veia capaç de provocar-lo i de fer cara i posat i actitud de "ah, no et vols enrollar amb mi? molt bé, tu mateix, jo aquí estic tan sexy com sóc...". Hauria d'aplicar aquest pensament a la vida real.
Però no puc.
Crec que també tinc massa petonitis i massa follera...i això em fa estar massa ansiosa. Tanta castedat no pot ser natural home...
A.D.V.

Xulín

Marededéu...he arribat a casa i he vingut directament a l'ordinador a escriure això perquè no ho puc resistir.
Avui he vist el XULÍN (cliqueu l'enllaç o els posts etiquetats amb aquesta paraula per saber la mini-història). I quasi em moro perquè em posa d'una manera sobrehumana...bé, potser no, potser molt i molt i molt humana. És q em mira i em poso, literalment. Se m'accelera el cor i se m'accelera TOT.
A sobre he ballat amb ell i aquest cop un ball que (d'acord, no massa però) tenia una mica de contacte físic i quan m'agafava la mà i era en plan...EM TOCAAAAAAAAAA!!!!!
Després li deia a una amiga és q em sento com si jo fos la femella de l'espècia i ell el mascle. D'acord, d'acord...ho som! Però som si fossim lleons o una cosa així.
Les feromones són a l'aire.
Com l'hagi de veure gaire sovint...bé, no passa res :-D
Mare meva, sort q encara és una mica d'hora perquè no sé si podré dormir en aquest estat...i sort que no el tinc al facebook ni res perquè si no, quin estrés!! Aaaaaaaaaaaaaagh!!

Coincidències

Avui he anat a un lloc i entre la gent del públic i la gent de l'escenari, coneixia a la meitat i els coneixia de llocs molt diversos i he pensat, carai, sembla que hagin vingut a veure'm a mi! Jeje. Molts també haviem coincidit la setmana passada.
Doncs potser tampoc és tanta coincidència, no? Som gent que ens avenim i ens caiem bé (per això ens acabem coneixent i presentant-nos, diguessim) i que ens interessen coses semblants i per això ens anem trobant i per això anem estrenyent els llaços i ens anem coneixent entre nosaltres. Aix, no sé si m'explico, però m'agrada aquesta sensació de pertinença a una mena de grup social escampat pel món.

Per seguir una mica el culebron (que no té gens d'importància però distreu) hi havia el pare i la germana del Xulín però ell no...ejem...per sort. Millor deixem-ho estar.

Somiar

Avui anava pel carrer jo tota contenta sota el meu paraigües que em van portar els reis i pensant en el noi ballador àlies Xulín. Pensant una d'aquelles històries que t'imagines...bé, que jo m'imagino molt sovint, no sé si dec ser la única persona que ho fa però ho faig constantment: és anar passant la història com una pel.lícula què et diu, com et mira, què passa...i quan has acabat la peli, ja està. Fi, a pensar en una altra històri i, tot sovint, en una altra persona. Sempre ho he fet, sóc rara?
Després m'ha vingut al cap aquella amiga meva que no em fa ni cas quan li parlo d'algú que m'agrada o algo semblant (bé, eren dues amigues pero`he descobert que és més una que l'altra) i he pensat: serà perquè ella no somia? No imagina històries-pel.lícula com jo? No es penja d'algú encara que sàpiga perfectament que mai passarà res amb aquella persona (i fins i tot en alguns casos niganes)?
Ah, a la història amb el xulín ens trobavem per casualitat i la nostra mirada tornava a ser la del moment que ballavem i després, bé, no sé, el més interessant era aquest moment :)

Foto

Com que es fan mil fotos de la ballada en qüestió, una va enganxar EL MOMENT. I surto ballant amb el Xulín.
El millor de la foto és la meva cara. I no és de pava ni de "uala, estic ballant amb ell" com m'ha dit una amiga a qui li he comentat i que no enten res, la pobre...és la cara de la passió de ballar, és la direcció de les nostres mans a punt de tocar-se tot i que no ho van fer en cap moment, és la direcció de les nostres mirades una cap a l'altra que no es van deixar anar més que quan haviem de girar 360º, és la posició i el moviment dels nostres cossos. Però no només del seu, sinó també del meu. El que es reflecteix en la meva cara en aquella foto és aquella passió que un dia us deia que em feia feliç, que em feia viure i que moltíssimes vegades es deriva de BALLAR.
Aix, acabo de veure Cisne Negro i marededéu...jo no arribo a aquests extrems però entenc moltes coses de la peli!! Tot i que jo sé simbolitzar, no com la prota..jejeje

Masculinitat

Avui he anat a una ballada super-guai-mega-genialíssima i que estavem preparant des de feia molt temps i m'ho he passat GENIAL  i més. I sobretot amb aquest dia radiant i espatarrant que ha fet.
Però vaja, la "cosa" del títol és que en els balls hi havia canvis de parella i en dues ocasions m'ha tocat ballar amb un noi que de fet, si vas a mirar, em cau malament perquè és una mica xulín i cregut i fa una mica de rabieta...però balla molt bé! De fet és ballarí. Si no professional...quasi.
I  com que balla tan bé, et sedueix ballant. Et sedueix amb masculinitat. Perquè haviem de fer voltes en una ocasió i ell en feia tipo més del compte. Fent-se el "machito", cosa que normalment em fa com ràbia però és que ho devia fer molt bé perquè em seduia, no podia parar de mirar-lo als ulls i em sentia SEDUÏDA tot i que sé que era cosa del ball, que en realitat no m'agrada ni jo a ell, res més lluny de la realitat. Però una de les coses màgiques del ball i la dansa és aquesta.
A vegades ballar és com fer l'amor.