Ànsia

És horrible viure en l'ànsia ("inquietud angoixosa" o "desig vehement" segons el diccionari).
Ella encara no m'ha dit res en tot avui i és q semblo burra perquè JA SÉ que em dirà algo tard o d'hora...però l'enyoro.
Jo voldria dir-li de quedar un dia d'aquests entre setmana una estoneta però no goso perquè tinc por no pas que em digui que no, sinó que li sigui igual. Tinc por de la seva fredor perquè m'ha fet tan mal en la meva vida amorosa LA FREDOR.
Algú ha publicat al facebook que:


"L'ansietat és una sobreexcitació del sistema nerviós que es produeix quan aquest se sent amenaçat, ja sigui per un perill real o imaginari, conscient o inconscient.

Podríem classificar els perills en 3 tipus.

- Reviure una situació del passat: El perill pertany al passat i alguna cosa de la qual potser ni en sóc conscient, me la fa reviure en el present."

Bé, i després diu els altres 2 tipus que ara no vénen al cas...doncs així estic jo. Encara tinc massa angoixa acumulada de la meva vida anterior...estic massa cagada però bueno, això no és d'avui...ja ho sabia...

Un cop "gumitat" tot això, arribo a les següents conclusions:

a) no fer-me ni cas de les angoixes estúpides sense fonaments.

b) fer-li les propostes que em doni la gana; si em diu que no...doncs res, igualment no l'hauré vist: si no li proposo...

c) el meu estat d'ànim NO DEPÈN de si es connecta al facebook, de si em diu alguna cosa o de si està freda o calenta..ejem...Almenys no n'hauria de dependre...ejem...No no, no en depèn. In-inde-independència.

Visca l'alegria, ara que escolto una cançó de la trinca jijijiji.

Veure-la

Quina nit tan surrealista.
Havíem quedat per anar a un concert. I bueno, li envio un missatge al migdia per dir-li aviam com quedem...i res. Passa la tarda i res.
Li dic pel facebook: bueno, jo vaig cap allà (amb les meves amigues) ja em diràs algo al mòbil. I res.
S'acosta l'hora del concert i res.
Sort que jo estava relativament tranquil.la. És a dir, encara tinc la paranoia de pensar que un dia o altre començarà a fer coses rares i a comportar-se com una BOJA però no sé, no creia que fos tan radical....
Al final dic mira, vaig a trucar-la perquè m'estic posant nerviosa i a més durant el concert no vull estar pendent del mòbil. La truco i té el telèfon desconnectat. Al cap d'una estona: el mateix.
I penso, ai mira, no sé, quan arribi a casa miraré si m'ha escrit al facebook i m'ha donat alguna explicació, potser se li ha espatllat el mòbil i alhora li ha sortit un imprevist o jo què sé...
Estava força tranquil.la jo, per sort perquè em podria haver pegat per estar dels nervis.
Total, que comença el concert i de cop veig q m'ha escrit 4 missatges al mòbil dient-me, esveradíssima que s'havia CLAPAT tota la tarda i s'acabava de despertar i que estava flipant, que mai li havia passat això i que que ultrafort.
Jo partint-me de riure...l'he trucat perquè escoltés una cançó així, en directe. I em diu que gràcies, que l'ha sentida tota!!
I bueno, fet q si ens trucàvem no ens sentíem, li envio un altre sms i li dic: suposo q ara ja no deus venir, no? i li poso una carona trista: :(
Em contesta q balli molt i m'ho passi molt bé i clar, lògicament, dedueixo que no ve. Sincerament, jo hauria fet el mateix, era tardíssim ja.
Assimilo q no ens veurem i em poso una mica trista: veig la diferència entre la seva posició i la meva: jo tinc uns sentiments molt més palpables, penso, i necessito veure-la, sentir-li la veu, no sé. Quedar, veure-la, en resum. I no ho sé del cert, però penso que potser ella no.
Continuo gaudint del concert tot i que amb un punt de tristesa...
I aleshores m'envia un altre sms dient-me que per estar a casa, ja que s'acaba de despertar, doncs que ve.  Uf, no podia tenir alegria més gran!! M'he posat tan extremadament contenta que em faig com por i tot.
Quan ha arribat li he fet una superabraçada. Crec que era el primer cop que ens abraçàvem i en aquells moments l'he trobat tan guapa i tan atractiva i em feia tanta il.lusió veure-la que m'he hagut d'aguantar i molt...no entenc aquest desequilibri...però vaja, l'he d'assumir.
La resta de la nit ha anat bé tot i que només ha sentit dues cançons del concert. Després hem anat a prendre algo amb les meves amigues i tal...i bé, com sempre. Molt bé. Tan bé....

Quasi-cita

B, avui hem tingut no una no-cita sinó una quasi-cita.
Ahir vam estar esveradíssimes parlant pel xat fins a l'extrem i al final li vaig dir si volia anar al cine pq n'estavem parlant però em va dir q no q era molt car i res, aquí es va quedar i vam seguir amb l'esverament. Llavors em vaig desconnectar perquè ja m'estava a punt de sortir el cor per la boca i a les 12 de la nit em va enviar un sms dient que sí que volia quedar, que al cine no però que a passejar sí i tal. I jo quasi em desmaio perquè alhora em deia bona nit i em posava una carona mona i no sé, va ser preciós.
I clar, al final em vaig haver de tornar a connectar i vam parlar una mica més i em va dir bona nit cinquanta vegades més i em va enviar un petonet i no sé, jo estava (i estic) tontíssima.
Total, que avui hem quedat i clar, hem parlat ja clarament tot i q hem estat mil hores dient: diga-ho tu, no tu, no tu...quin riure....
I res, clar, no us penseu que tot seran flors i violes ara perquè m'ha dit que sí però no que li agrado i que té com un neguit però que té por que sigui una cosa de pimpam però que li poso i que no sé. Conclusió: que estem igual que abans però ho hem dit en veu alta.
Ara no sé quina estratègia he de seguir, però com que el cap de setmana marxaré, que corri l'aire i ja està.
M'ha regalat una caixa de til.la, quina gràcia, és boníssima.

TAN bé

Me voy a dar una hostia…que fliparé.

A l’estiu ens hem vist un parell de cops amb la C. i ha anat TAN bé, hem estat tan absolutament bé que ni tan sols he tingut la oportunitat de rallar-me pel tema.

Tan bé que fins i tot després de l’últim dia em va enviar un sms per dir-me que s’havia sentit TAN bé…i avui m’ho ha tornat a dir pq només arribar a casa hem començat a parlar pel xat i encara no hem parat.

I em diu que està tan emocionada i tan contenta i que se sent tan bé de la vida i que no sap què sent i és aquell moment en què penso: aviam, de què estem parlant??

I estic fent un esforç titànic per no flipar-me i per preparar-me per adonar-me en qualsevol moment de que no estem parlant de nosaltres.

…diu que no t’has de flipar abans de conèixer una mica “l’altre”. Bua, qui és l’altre??? Quin drama…

Declaracions

Mira, ara em ve de gust explicar el capítol del Xulín.
Reeeees...però que va estar allà tota la setmana i és supermono i no em va estressar gens tot i q em posava bastant i vaig tenir bastanta comunicació amb ell però el més emocionant és que vaig decidir que havia de ballar una havanera amb ell i una que van tocar ahíquevoyyo. Balla amb mi, li vaig dir. I vam ballar l'havanera una mica sui generis però interessant i em vaig sentir molt bé de no sentir-me malament (ejem) de que algú em posi ni res, sinó de veure-ho com a algo natural, positiu, bo, interessant, productiu...no sé, que mola, vaja. I que no cal que "passi res" perquè moli.
En la mateixa línia està una altra tia que hi havia per allà (pobre..."tia"...) que em posava...bueno, m'agradava, bueno...no. Jo què sé...Però en alguns moments era molt mona i en altres em rallava una mica. Total, que vaig decidir dir-li i l'últim dia a última hora (típic, tb, visca l'adolescència) li vaig dir q m'agradava i res, em va contestar que "ah, vale". Però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit pel mateix que he dit al paràgraf anterior. Ja sé que no implica res però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit. M'ha afegit al facebook jijiji, qui no es conforma és perquè no vol!!
M'encanta agafar tot el que m'ha passat en la setmana-terapèutica i aplicar-ho a la vida real, ara arriba el moment de pair...
Bueno, us continuaré explicant capítols insignificants però profitosos per a mi...enfi...

1 capítol

No, no m'he oblidat la "r" de 1r. El títol vol dir "un capítol" perquè dins el meu cervell no hi ha ordre ni concert i no tinc temps d'estructurar tota la setmana cronològicament.
Simplement us explico una cosa. La dramàtica però que no ha eclipsat les altres bones i q em fa sentir malament en certa manera, més q res perquè és rara i no sé com sentir-me davant d'això pq mai m'havia passat.
La tia més bona del món es va tirar a sobre de la meva amiga i al final es van liar (clar, la meva amiga no és tonta ni és de pedra...tot i q sabia q a mi m'agradava molt). Però m'agradava d'una manera rara...és un tipus de persones que em fa molt mal q m'agradi. M'agraden d'una manera tòxica, no les puc mirar, estic a punt d'esclatar en flames quan les miro o quan les tinc a prop. I clar, amb aquest panorama, doncs q es lii amb la meva amiga és una mica contraproduent...més q res si els hi va bé, més q res pq amb aquesta amiga ens ho expliquem tot però no vull q m'expliqui res de la tia més bona del món (TmBdM).
Però estic molt contenta perquè no em sento inferior, ni em sento un segon plat ni despreciada ni ignorada ni res d'això. I a més perquè la meva amiga s'ha portat molt bé amb mi malgrat tot i hem tingut molta comunicació i tot això...i ens seguim estimant molt i dient-nos-ho. I no és maco això??
Vinga va, el proper dia us explico algo més alegre, va, posaré titulars per enrecordar-me'n i per donar-vos ganes de seguir llegint jijijiji.

- Vaig tenir una cita amb el meu veí
- Una q conec em va confessar q va estar amb una dona i després em va fer un pico.
- Em vaig declarar.
- Estic on fire.
- Vaig ballar molt amb el Xulín
- La C m'ha dit d'anar de vacances.

Us ho podeu creure?? Tot això amb una setmana!! a vegades la meva vida sembla una serie. M'ENCANTA!

Mil

Mil és el nombre de coses que hauria d'explicar ara mateix.
Però mil també són les hores que són (són les mil...) i he d'anar a dormir.
Així que...no sé...simplement estic renovada. Així que ja aniré fent...jo què sé...(frase de la setmana).
Sabieu que la vida és molt bella??? Però molt, eh? No una mica no....MOLT!

Uau!!

Ai mare meva, quin episodi s'ha produït en un moment.
Un episodi d'aquells meus pel.liculeros que no duran enlloc però q a mi em fan il.lusió i em trastoquen i m'emocionen.
Venia de classe de dansa tota euforica i feliç i m'he anat a dutxar com acostumo a fer, sobretot quan fa calor...i b, he sortit de la dutxa amb tovallola com sol fer també tot hij de vecí...
Llavors he vist llum a casa del meu veí i he pensat "no necessito res de la galeria??" (q és des d'on ell em veu pq el vidre de la meva cuina és glaçat. De fet no necessitava res però he sortit a agafar una cosa qualsevol, esclar, era la meva.
He mirat de reüll aviam si em veia i no l'he vist però just quan he girat la vista per agafar la cosa que no necessitava per res he vist q estava allà palplantat i q sí q em veia i m'ha dit hola amb el cap i jo l'he saludat tb amb la mà.
Potser queda lleig que ho digui jo però ho vull dir i ho crec. Crec que he estat encantadora perquè m'he sorprès tant i m'he posat tan contenta que tinc la sensació q li he fet un somriure amb tota la felicitat que de cop m'ha envaït (ja em diràs tu, no sé ni per què). M'ha fet com una emoció extrema, tanta que quan he tornat a entrar he plorat. Ni de pena, ni d'alegria, no sé, només d'emoció.
Divendres hi ha una altra presentació del llibre q està fent i hi aniré segur...vull estar igual d'estupenda q avui però no sé si podré, ha sigut tan i tan sorprenent!!

Somni

És moníiiiiiiiiiiiiiiiiiissim!!!
Avui ens hem trobat a l'escala i ja no estavem gens tallats i m'ha fet passar un moment pq jo venia del carrer i hem xerrat guai i li he explicat q somia i el sento i q aquest matí es barallava amb algú en somnis mentre jo em llevava...no és preciós? Ha rigut i ha posat cara de vergonyeta i estava moníssim i no entenc com puc estar tan penjada d'ell...

Uau

Avui ha vingut l'Adorada Profe de Dansa imprevistament a fer una classe (que normalment no fa ella) i aix, m'alegra la vida només existint.
Ja està. Minipost

Dinàmica

El món al revés.
Ahir vaig parlar amb ell i li vaig dir que ja no em deia res i bueno, res, vam estar parlant normal com sempre i em va dir q em trobava a faltar i tal i tal, ell tan pilota com sempre, jeje.

I avui no m'ha obert el xat una vegada sinó dues i m'ha tornat a dir que em trobava a faltar  i que tenia moltes ganes de veure'm. Ah, i que no s'havia enterat que el cap de setmana passat li deia que aviam si feiem alguna cosa i/o quedavem...diu q vaig anar al poble i no el vaig avisar jajaja. Diós...

Total, que, malgrat que ja he assumit que no passarà res de res i estic com molt més tranquil.la amb aquest tema perquè en realitat, seria com a un marrón que passés, quina mandra, no?? 18 anys!! Quita, quita...

Però és divertit "tontejar" una mica. No puc evitar tenir converses com de doble sentit amb ell i parlar en aquest to jeje, ja és com un costum, una dinàmica...

Adorable

Just acabar d’escriure el post anterior, estic feliçment al facebook i penso, bah, avui no li diré res al Nenet perquè sempre tinc aquesta paranoia de “fer-me pesada” (això també mereix un altre post…).


I va i m’obre ell el xat per dir-me que m’estima, que sóc molt especial per ell i que gràcies per aparèixer a la seva vida en el millor moment.

Pot ser real que sigui tan adorable??

Encara tinc activada la neurona de “això no vol dir res” perquè de fet en aquesta història no tinc clar què vol dir res de res i per tant no trec cap conclusió de res.

El que sé és que no tot és físic ni mental: també és sentimental.

Fa temps que vaig dir, i repeteixo, que m’encanten les històries quan em sorprenen i em deixen d’interessar quan deixen de fer-ho.

De moment…demano carta!

Adolescència

M'agrada notar els efectes de l'adolescència que està en l'aire.
I no em refereixo als aspectes negatius d'immaduresa o inestabilitat sinó als positius.
No sé, amb el Nenet tot és molt fresc i m'encanta percebre que no hi ha "motxilles", no sé si m'explico. Sembla que amb la gent de la meva edat ja està com tot dit. De seguida tot ja té un punt de referència anterior a la vida i en ells no.
Bueno, m'estic explicant com el cul, no ho entenc ni jo el q vull dir...però és igual, q gaudeixo d'alguns aspectes adolescentils com: mirar si està al xat, dir-nos coses tontes com que serem amics per sempre (cosa que a la meva edat sé positivament que no se sap si serà veritat ni m'importa). Ahir vaig dir la frase "tu i jo forever" jajajaja. M'encanta perquè és com un aspecte de les relacions humanes que havia anat com perdent perquè tot és com massa previsible, massa viciat, massa de pensar "ui no no, no diguis per sempre perquè cm que no se sap mai...". Doncs ara tinc ganes de dir per sempre, au.
Avui no l'havia vist al xat i després quan he tornar a obrir el facebook, he vist un missatge seu a unes quantes del grup.
I en realitat no goso pensar que m'agradi així, amb totes les lletres. Simplement m'encanta (em sembla que això ja ho he dit...) I tinc moltes ganes d'estar amb ell i relacionar-m'hi i a ell tb li passa i m'encanta que ens ho diguem així tan transparentment, tan sincerament, a raig tal com ho sentim. Trobo a faltar això en relacions més "adultes". Que bé, no? :D

Vacances

Sabeu per què serveixen les vacances? Per regenerar-se. Quan torno, és com si hagués buidat la paperera de reciclatge, tinc més energia per a TOT, tot ho veig més positivament, estic contenta i amb ganes de tot.
A vegades penso que durant les no-vacances vull fer tantes coses que les acabo fent totes alhora i fent-les a mitges i mig malament. I ara, després d'haver tingut tan temps lliure penso en fer-ho tot més pausadament però...després m'accelero i torno a necessitar vacances jeje.
Pel que fa als "amors"...uf, doncs no sé si hauré de canviar el nom del bloc perquè m'estic "quitant". Per una banda tinc moltes ganes d'estar amb algú i tenir una "història d'amor" però per altra, estic tan bé així que tinc por de voler-hi estar sempre. En realitat vull compartir totes les coses bones de la meva vida que ara penso que són moltes amb algú però amb alegria, tranquilitat i felicitat i no amb patiments i ratllamentes.

M'agradaria estar amb algú amb qui pugui cantar cançons antigues al cotxe i riure i riure. I estimar-nos i aportar-nos coses positives i riques. I voler estar juntes i també seguir vivint les nostres vides per poder-les compartir. Potser totes les meves ex estaven mig sonades però potser hi ha algo que no sé fer i m'agradaria tenir una oportunitat per fer-ho bé, per tornar a intentar-ho...

Ara, amb tanta energia, vinga, endavant!