De ser feliç

De raons per estar preocupada, amoïnada, per patir o per ser infeliç sempre n'hi ha.

Però ja fa temps, vaig decidir que així en general, jo volia estar contenta i ser feliç i ho intentaria sempre i en tot moment. Sobretot això, en tots els moments possibles. Digueu-me happy.flowers però a mi em va bé i ho vull continuar fent. Hauria de traspassar un límit molt txungo per no poder-ho fer (almenys de forma habitual) tipo estar a un camp de concentració o sota tortura...no sé si m'explico. Quan ja penses...és que no puc. Espero no trobar-m'hi mai...

Un dels obstacles que estic vivint, com podeu deduir, oh persones invisibles, mudes i quasi inexistents que llegiu això, és el tema de la convivència. Com ajuntes el paràgraf anterior amb la convivència amb una persona que té tendència a ser negativa i agafar-s'ho tot per la part que punxa i si no ho fa, tranquils, que ja ho farà un altre dia o t'ho retraurà...Intento aplicar el mateix principi però a vegades no veig una altra opció que passar d'ella però tampoc em sembla gaire constructiu.

És que jo vull mantenir la felicitat en el temps, no sé si m'explico...mirar la meva vida i dir "oh, que bé!" i això implica molt d'esforç com perquè te'l tirin per terra...potser implica algunes coses que hi ha gent que no està disposada a fer com per exemple conformar-se, de vegades, però de bon rotllo, m'explico?

Cançó

Ai, sí sí, estic perdent facultats però és que no sé què posar perquè tot és massa bonic...
Avui la C. m'ha enviat aquesta cançó i estic bocabadada, corpresa i esmaperduda...
Així de bé anem...
Un dia d'aquests explico el capítol de la noia balladora... però vaja...és que no m'interessa, amorosament parlant, esclar... (pobreta).
Ai, la cançó:

EL BON ANY (Senior i el cor brutal)

El meu cervell ja no admet més ordres, 
està esperant que tu li actives les neurones. La química no fa que la cosa millore, el pobre està que es mor de ganes de vore’t. Les meues mans s’estan quedant podrides, et volen abraçar i que cures les ferides. Se m’estan eixugant els llavis i els somriures, eternament cridant les ganes de viure’t. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any I a poc a poc ha anat la situació aclarint-se, m'has netejat el cor i l'has deixat sense espines. I em bull tan fort la sang i són tan plens els dies perquè portes la llavor que mos salvarà les vides. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any Ara ja ha començat el bon any.

Lluna de mel

El cap de setmana ha sigut com una lluna de mel...vam quedar divendres al vespre i hem estat ENGANXADES fins avui, diumenge, al migdia...i sort que teniem dinars separades...pq si no...

Estic tan contenta...i tan BÉ...i tan TRANQUIL.LA...continuo dient que mai m'havia sentit així...tan relaxada q ni tan sols la trobo a faltar...diguéssim...o sigui...sí però no ...perquè estic tranquil.la i confiada...tot i que contemplo la possibilitat de que tot es torci, clar...ja sabeu: es mi vida...

Ella diu que és perquè sempre ho fa però és que...ho hem dit als nostres pares! Tampoc sé ben bé "el què" perquè no és que siguem nòvies, de moment, no sé, som "nem fent" a ma mare li he dit que estàvem "una mica juntes" jajaja pobre...diu què vol dir això?? I dic res, mama, q fa poc i q no se sap...
Quan penso en la meva C. no puc parar de somriure i somriure i somriure i riure!!!