Contradiccions

Com és evident...quan jo em poso dura, ella es posa tova.
Però avui li he dit que no volia quedar dijous (com m'ha proposat), que ja ens veuríem divendres (que hem quedat) i ja faríem teràpia d'abraçadetes...
M'ha dit que trobava a faltar les meves abraçades...buaaa, per què ha de ser tan trist?? En fi.
Però em sento millor així, almenys vaig a lo meu, tot i que estic trista i com buida...la vida "sense" ella és un ROLLU.

A prop

Per què no puc estar a prop de ningú?
Avui he passat un dia molt trist però com que he posat el xip de "tallar" i d'allunyar-me d'ella, ara estic millor, m'he tret com un pes de sobre.
I penso: no podria estar així? Ara estem parlant pel xat com si res...però clar...quan m'abraça, quan dorm amb mi i em fa mimitus...ja no ho puc resistir i em tiro a sobre seu...és normal, no? Esclar, per això no puc fer aquestes coses...
Encara tindrà raó al final i haurem de ser amigues...no, però no podrem perquè la veig i em desfaig...he de mantenir la distància i així estaré bé tot i que la trobaré a faltar molt.
No vull "estar" amb algú que no em desitja i em fa sentir com que li faig angúnia...és molt perjudicial per mi, i sobretot NO ÉS el que vull.
Bollodrama...aniré a dormir...

Bollodrama

La nostra història és un bollodrama...i ho dic el dia que les etiquetes de "C." igualen a les de "N.B."...i què? Res, però sembla q sigui un cicle igual...tot i q la història amb la C. continuarà en forma de drama...bollodrama perquè la trobo a faltar però la veig al xat i és raro perquè hi és però no hi és i l'estimo i no la vull i la vull i vull que m'estimi i no sé què pensar ni què sentir.
Parlava amb una amiga q deia el mateix q la RACHEL en un comentari al post anterior...que no s'ho creu, que el que diu són excuses però el cert és que hi ha una barrera i no la podem saltar. Si la saltem cap aquí ella es sent malament i si la saltem cap allà jo em sento malament. No hi ha solució possible.
Si jo fos ella no sé com em sentiria exactament (cadascú és diferent, esclar) però crec que tiraria endavant i buscaria la manera de saltar la barrera, no deixaria que això s'acabés. Però jo no sóc ella i ella no és jo...sé que totes dues estarem pitjor l'una sense l'altra però jo AIXÍ  no puc estar perquè em passo el dia plorant i estic tristíssima. Només estic bé quan l'abraço, no pot ser...
I passarem el cap de setmana juntes i no sé, potser ens el podem passar abraçades per dir-nos adéu.
El q deia: bollodrama.

Tallar

Finalment sí que va venir la C. tb divendres (o sigui, ahir) i li vaig explicar tota la història de la Noia Balladora, la ex i la nova nòvia i blablabla...és q ens ho diem tot...això em mola molt (amb la C.).
Hem parlat molt ahir i avui i no sé com estic, el problema és q ella no està amb mi al 100%. No li agrado, no té aquest sentiment de "voler-me tocar". És aquest el problema i clar, això fa q no poguem ser una parella normal i ja no parlar més del tema. I això tb fa q jo estigui amb ella no al 100%, no...sinó al 200%, cosa q em fa estar malament, ansiosa, trista, etc. Tot allò que ja sabem.

Hem arribat a la conclusió que haurem de tallar perquè si no, estaré trista per sempre més..avui ha marxat abans de dinar i després de la conversa que hem tingut i els mimitus i tot, he estat bé i estava contenta però al cap d'unes hores m'ha entrat la tristesa profunda perquè no li agrado.

En realitat, tinc cinquanta raons per estar contenta i una per estar trista però estic trista.

Arriba un punt q ja no és cosa dl q m digui sinó cosa meva però clar, com pot estar una bé, contenta i tranquil.la quan et diuen q no et volen tocar perquè no els hi agrades? És q n'hi ha per llogar-hi cadires...encara que tot lo altre sigui com PERFECTE i que quan parlem de "tallar" ens posem tristíssimes i plorem.

Ens estimem un munt però a l'hora de fer sexe no em vol tocar, no li agrado i diu que això és una part molt important ( i té raó, clar).

No pot sentir el q no sent a posta només perquè tot vagi bé.

La veritat és que no sé què fer per estar bé...crec que l'única solució serà tallar. Fins la setmana que ve som sucre perquè marxem el cap de setmana amb més gent i tal però després...haurem de tallar.

Algú veu una altra solució? Siusplau???

Divendres

No sabia quin post escriure perquè tots em semblaven repetitius i inútils.
Doncs ara escriuré sobre la Noia Balladora.
M'ha dit que divendres vol anar a una ballada i q si jo hi aniria i li he dit que sí perquè ja hi anava a anar.
Diu que allà hi haurà la seva ex i amb la seva nova nòvia (quins collons tb) i q vol parlar amb ella i que necessitarà la meva força i que que bé qui hi vagi. Mare de déu...sort que jo ja no estic en el mateix punt però m'alegro molt d poder donar-li el meu suport i d'odiar a la tonta aquella que va i la deixa per una altra.
Fins i tot estava parlant amb la C. pel xat després q ha estat tot el dia GELADA (ara estàvem parlant bé...) i q hem quedat demà però aviam com anirà amb la dona de gel...he pensat, ara et fots, C., i no vull q vinguis divendres perquè vull estar amb la meva Noia Balladora i donar-li tot el meu suport i tota la meva força i fer-li gelos a la ex, si cal!! Tomaya.

Alegria

Després d'estar esperant que es connectés al xat, tot i que no patia perquè pensava q si no estava connectada és que estava fent una altra cosa...no sé com collons he començat la frase que ara no la sé continuar però venia a dir que quan s'ha connectat m'he posat TAN contenta!
Que no em vull rallar, q vull estar contenta i q estic contenta d'"estar" amb ella...o de no estar-hi...jo què sé...però que estic contenta perquè vull i vull estar-ho.
I si no ho veu clar q es graduï millor les ulleres perquè és que està claríssim. Jo, com que tinc un òptic molt bo, ho veig molt clar.
Au.

Dilluns II

Els dilluns l'enyoro massa, massa, massa, MASSA!!!! Tinc com una nostàlgia extrema, una sensació de que tot s'acabarà d'un moment a l'altre i és massaaaaa!!!
El cap de setmana ha sigut d'ensueño....ja sé que aquesta paraula no es diu però és que no se me n'acut cap altra...
Ahir va tornar amb les seves crisis de ainosé-emsentomalament. Però hem estat tan extremament bé...que s'ha quedat a dormir la nit de diumenge i tot...no entenc per què no ho veu i es pensa q és com una amistat una mica bèstia barrejada "per error" amb el sexe o...no sé, és q no entenc què li passa perquè exactament tampoc m'ho diu...diu que està bé com a amigues amb mimus però llavors és ella que vol fer sexe...i després se sent malament. Estic pensant en dir-li que no  la propera vegada perquè no vull q es torni a sentir malament, prefereixo q es quedi amb les ganes.
Jo no és q no ho vulgui fer, però també estic bé sense fer-ho, lo altre m'interessa molt més: estar juntes, anar a llocs, riure, xerrar, mimar-nos, abraçar-nos...
Però sembla que no vulgui identificar tot això amb el que ÉS.
Bueno, en general estic bé perquè "passo" de tot això però és q els dilluns són nostàlgics...
La vull abraçar màxim ara sempre i cada dia...