19/8/10

Passat

Remontem-nos per un moment al 6-11-2008. I jo escrivia al meu diari referent a S.

"Buf. S.
Totalment penjada. I a sobre em ve a veure a la feina.
I a sobre em mira i em toca i m'explica que va estar a punt de liar-se amb una tia però que no, que va arribar a la conclusió que li agraden els tios.
(.../...)
Ja sé, JA SÉ que no passarà res però no puc deixar de pensar-hi, m'agrada moltíssim però és clr, amb aquesta personalitat obsessiva que tinc, segur que se'm passarà ràpidament (o lentament perquè ara ja m'he emmerdat i no puc parar de veure-la!).
Però moriré si no para de tocar-me, d'amorrar-se i de mirar-me com em mira.
És que tinc complexe d'Ally McBeal, no puc parar de visualitzar escenes en què ens enrollem o coses que em diu (que li agrado i tal). La diferència és que en el meu cas mai passaran.
Però és que per mi són com seqüències lògiques que van seguides de les seqüències que ja han succeït a la realitat.
Per exemple quan ella tocava amb les puntes dels dits l'abric que jo tenia a la falda o quan va posar el seu cap fregant la meva espatlla i jo em sentia quasi com si estiguéssim abraçades i em va entrar una calor de cop...i llavors em va dir alguna cosa i jo només vaig poder respondre "eh?" i la cara amb què em va mirar precedia un petó, és que el precedia!! Per què no és cert??!
No llegeix el desig urgent a la meva cara? Però si devia estar com un tomàquet. I podent anar a seure per on va sortir (o sigui, tocant la tia del davant) per què va tornar a entrar tocant-me a mi i posant-me el cul a la car? Què vol?? Que li mossegui com a l'anunci d'Axe xocolata?
I per quèm'explica aquesta història de la seva sortida de l'armari com a hetero? (.../...) No podia ser que la tia amb qui quasi es va liar simplement no li agradés? Això no vol dir que no li agradin les dones.
I a sobre va i em posa al facebook que en una foto que he penjat de quan era petita estic tan MONA I DOLÇA. Buaaaaaaa! Pot parar?
Com diu ma germana: pot parar d'estar tan enamorada de mi? - sense estar-ho, clar- Al final em fliparé i l'hòstia serà major"

En fi, potser continuarà...va seguir "tocant-me" durant molt temps. Encara ho fa ara quan ens veiem...

3 comentaris:

  1. Com diuen: El passat, passat està, però de vegades retorna... Sabem perquè retorna?

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  2. Onatge, ara que et tinc aquí. No puc entrar al teu bloc perquè se'm comencen a obrir finestres infinites de l'explorer, no sé per què??
    I bueno, el passat està bé repassar-lo de tant en tant, sobretot quan tampoc està tant passat...

    ResponElimina
  3. S.N. Em sap greu que no puguis entrar a onatges, jo que sempre tinc la porta ben oberta amb unes flors unes gotes de silenci una lluna de companyia i la ar del gran viatge...

    No sé si tens més d'un navegador, si és que sí, ho pots provar amb l'altre navegador, no sé què dir-te...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina