Sensacions...

Aquestes darreres setmanes he tingut unes sensacions molt rares...
He quasi "conviscut" amb un grup de gent que en realitat m'encanta i entre els quals hi ha la meva germana i la meva millor amiga. Però m'he sentit fatal per moltes coses. Em sento com exclosa i no sé per què.
Bé, sí que sé per què d'alguna manera. He tingut la sensació que era un grup molt competitiu, com si estiguessim fent una cursa aviam qui era més catxondo, més esbojarrat, més mono, més guai, més amorós, més entranyable...em sentia molt agobiada i no tenia ganes de ser tan xupi-guai.
Potser sóc rara, o potser és l'edat o el moment vital o no sé...però no em fa gràcia TOT i no tinc tantes ganes de fer l'idiota durant tanta estona seguida.
I quan em venien ganes de fer algo o de dir algo, resulta que ja ho deia algú abans o alhora o mil vegades després i ja m'oblidava que ho havia dit jo o que ho volia dir.
Em sentia com inexistent perquè els altres, sobretot la meva germana (suposo q tb és comprensible per ser la persona més propera) existien ja TANT que jo no tenia res a fer de no sé que em posés en la competició, cosa que ja he dit que no tenia ganes de fer.
No sé, tot és molt raro i bé, això no és tot, ja continuaré perquè han passat més coses estranyes.
Potser senzillament estic tova i potser això és bo perquè vol dir que les coses m'arriben més i potser em canviaran.