Avui m'han dit que la Noia Balladora hi era i he fugit. Bé, no esperitada però no he voltat gens per la plaça i he marxat de seguida. No l'he vista.
He marxat amb sentiments molt contradictoris.
Estava satisfeta de no haver-la vist perquè així sé que de seguida deixaré de pensar en ella.
Estava molt trista de no haver-la vist ni haver-hi parlat ni haver-la abraçat.
No sé si ha sigut pitjor perquè ara m'he com quedat amb les ganes...snif.
M'he passat tot el trajecte de l'autobús pensant en ella compulsivament i imaginant-me-la al meu costat, abraçant-me i donant-me la mà i...
Bé, però com q només era un somni, segur que demà ja no hi penso...a q no?? :S
Ja ho va dir la meva homeòpata...q no només m'agrada, q n'estic enamorada. És cert. Però no pot ser, per tant, només em queda la opció d'espera que se'm passi. Algun dia serà veritat.
Conocer dos crushes en un mes
Fa 20 hores
Segurament m'he perdut algun post on ho explicaves, però per què no pot ser?
ResponEliminaRachel, senzill: no pot ser perquè ella no vol i ja m'ha donat carbasses dues vegades.
ResponEliminavaja! com q algun dia explicaeves q t'havia invitat a ballar i tal...pensava que era a la inversa.
ResponEliminaen fi, ànims i a tirar endavant. ja ho sé q costa pk quan se't posa algú dins el cap...a mi m'ha passat, i al principi em donava esperances però res de res! què hi farem???
petooons!!!
Sí, fillmeu, el drama és aquest: que sembla al revés però no...
ResponElimina