22/4/12

Imaginació...

He imaginat que dilluns li comprava un llibre i li deixava a l'estoreta de casa seva amb una nota dient: he pensat que t'agradaria. Fins i tot he imaginat dir-li el que sentia...però aleshores m'ha assaltat el dubte: què sento? Què vull realment?
Jo no és que estigui enamorada d'ell ni em mori d'amor ni em passi els dies pensant en ell i dibuixant cors. Només tinc ganes i no se'm passen...de conèixe'l millor i estar més a prop seu. Quina declaració d'amor més galdosa que faria amb això, no? XD
El veig al xat i penso: digues-li algo! però penso: pa qué? Perquè em contesti "allò que li he dit" i prou?  Ja he intentat acostar-m'hi i res...o m'ha contestat literalment o directament no m'ha contestat.
A més penso allò de: procura que el futur que desitges s'assembli al present que construeixes. I és llavors quan penso que no m'interessa perquè jo no vull estar amb algú empanat a qui sempre li hagi d'anar al darrera. I m'és igual q sigui moníssim i em caigui la bava quan el veig i vulgui atxutxar-lo malgrat q pensi q no és gens guapo ni res.
La qüestió no és el q jo opini d'ell sinó el q ell opini de mi i com q no sabem què és i només ens podem basar en el q expressa, arribarem fàcilment a la conclusió que ni tan sols opina res de mi: directament li importo un rave.
Ahir ens vàrem trobar a l'escala: vam sortir alhora cadascun d'una banda del replà (és el q té ser veïns). De seguida va encetar una conversa "d'ascensor" (d'escala, perquè no tenim ascensor) tot nerviós com sempre...és q ell és així i mira, quan vam arribar a baix adéu adéu, sempre fugint. No no, no vull estar amb ningú així, he d buscar algú altre a la de JA.
Però....ha d ser necessàriament tan mono? Quina tortura...
Al vespre vaig anar a la presentació del seu llibre, hi havia un munt de gent i va parlar tot nerviós equivocant-se i entrebancant-se un munt de vegades. Moníssim, per morir-se. Però suposo q ni em va veure. Allò que dèiem...
Algun dia se'm passarà...

2 comentaris:

  1. No hi ha la fòrmula màgica, i oblidar persoones a qui hem estimat...crec q no és possible. Sempre queden en algun raconet, i és maco, pk han format part de la nostra vida, tot i que, evidentment, tb té l'altra part, q fa mal quan hi penses...
    Jo, en tema d'amors pitjor q tu, i les comparacions són odioses però...no sé, t'hoo dic pk no sóc nigú per aconsellar sobre això però, pel k expliques ja vas fent, i vas trobant, i perdent, i jugant i...nar fent, no???

    ResponElimina
  2. Aquest comentari més aviat pertany al post següent d'aquest, no?
    Sí, tens raó, vaig tirant però tampoc és aquesta la qüestió...és com poder anar menjant però tenir permanentment acidesa, saps?? Res m'acaba de sentar bé del tot, encara que tampoc és que tingui gastrointeritis...jeje.
    Un dia hauriem de quedar per fer teràpia de grup XD.

    ResponElimina