26/3/19

De ser feliç

De raons per estar preocupada, amoïnada, per patir o per ser infeliç sempre n'hi ha.

Però ja fa temps, vaig decidir que així en general, jo volia estar contenta i ser feliç i ho intentaria sempre i en tot moment. Sobretot això, en tots els moments possibles. Digueu-me happy.flowers però a mi em va bé i ho vull continuar fent. Hauria de traspassar un límit molt txungo per no poder-ho fer (almenys de forma habitual) tipo estar a un camp de concentració o sota tortura...no sé si m'explico. Quan ja penses...és que no puc. Espero no trobar-m'hi mai...

Un dels obstacles que estic vivint, com podeu deduir, oh persones invisibles, mudes i quasi inexistents que llegiu això, és el tema de la convivència. Com ajuntes el paràgraf anterior amb la convivència amb una persona que té tendència a ser negativa i agafar-s'ho tot per la part que punxa i si no ho fa, tranquils, que ja ho farà un altre dia o t'ho retraurà...Intento aplicar el mateix principi però a vegades no veig una altra opció que passar d'ella però tampoc em sembla gaire constructiu.

És que jo vull mantenir la felicitat en el temps, no sé si m'explico...mirar la meva vida i dir "oh, que bé!" i això implica molt d'esforç com perquè te'l tirin per terra...potser implica algunes coses que hi ha gent que no està disposada a fer com per exemple conformar-se, de vegades, però de bon rotllo, m'explico?

2 comentaris:

  1. No t'havia llegit mai i avui he tingut nit d'insomni, he arribat aquí per casualitat i he passat molta estona llegint entrades de les últimes setmanes i de fa molts anys.

    T'aniré llegint i comentant!


    ResponSuprimeix