2/4/11

Commocionada

Em sento commocionada. No no, no és que hagi passat cap desgràcia grossa! Però ha sigut una setmana de moltes emocions i avui tinc com ganes de plorar però ni de tristesa, ni d'alegria ni de res en concret; només d'emoció.
Els pares d'un nen de la classe s'han separat i està sent tot una mica dramàtic perquè a més jo l'any passat tenia el germà gran i aquest any tinc el petit i estic molt trista per ells i tinc ganes de plorar
Ahir vaig trobar-me la meva nena de l'any passat que tan i tan enyoro i per fi ens vam poder fer una abraçada i va ser tan emocionant i tan reconfortant que també tinc ganes de plorar. I no sé si ara l'enyoro encara més perquè sé que ella també se'n recorda molt de mi i em sap greu no estar a prop d'una persona a qui tan m'estimo (tot i que ja sé que no hi ha un altre remei).
La profe de dansa em continua emocionant amb la seva existència i estic tan contenta de ser la seva alumna i de poder-la gaudir que també tinc ganes de plorar i també perquè em vull casar amb ella per veure-la tota l'estona lo bé que es mou.
I a sobre va i és primavera a hormonilàndia!!

1 comentari: