Relax

Com que no paro (que cansat és això de fer vacances) no tinc temps ni de pensar i el tema "C." està com en stand by...la veritat és que no hi penso però tampoc tinc la sensació d'haver-la "oblidat". Això que deia, tinc sensació de pausa, de que ja tornarem a quedar i "agafarem" la història allà on era però també tinc com una por latent de que ella vagi per la seva banda i pensi zero en mi i tot es refredi i, no sé, que en trobi una altra o algo així...Jo l'únic q vull és que alguna història arribi a algun lloc...snif...
Però res, ara a gaudir de les vacancetes!!

Mai

Tinc realment la sensació (potser és fictícia però la tinc) que mai m'havia sentit així.
No estic gens angoixada, estic tranquil.la i fins i tot, tinc ganes que corri l'aire i passi una mica de temps.
Però tinc por d'estar sentint tot això "inútilment" perquè clar, si sempre hem d'estar així, sent amigues però bueno, ni això m'angoixa.
Estic com "S. (o sigui, jo) pren-te les coses tal com vinguin, com quan us banyàveu al riu: deixa passar la corrent a través teu, com vingui, forta o suau, freda o com estigui. Quan vingui algun canvi ja l'entomarem.
Ara ho sento així, ara em sento "lligada" a ella, potser perquè sense pretendre-ho, se m'ha lligat (ara encara entendré el sentit de la paraula i tot...). Anar fent i si em surt amb algun estirabot com quan em va dir que estava molt incòmoda perquè es pensava que m'agradava (que era veritat, pobreta, i ella pensant q ha ficat la pota) ja veurem què fem.
El pitjor que pot passar és senzillament que trobi una altra parella i aleshores només hauré perdut la partida de parxís, ja n'encetaré una altra, no?
Em sento molt diferent de quan estava amb la meva primera nòvia, de quan era el "humbert" de la Lolita (m'estic llegint el llibre, quina teràpia). És un altre sentiment totalment diferent.
És guai :D

Diferent

Ahir vaig escriure una parrafada parlant de la C. perquè em sento molt diferent. No la puc reproduir perquè és massa personalitzada, intentaré fer un resum.
La cosa és que em sento molt rara perquè de fet la miro i no és que m'agradi horrors d'una manera arrebatadora. És algo com més profund...la miro i  m'és igual però llavors la miro als ulls i m'hi perdo, em sento com molt unida a ella...penso que aquí està l'error.
Sento com una força que ens empeny l'una cap a l'altra però sento com si ens hi resistíssim. Però potser ella no s'hi resisteix, simplement "sent amistat"  i punt final. No sé, realment, on pot ser la diferència entre una cosa i l'altra. Entre l'amistat i l'amor. I què fa que el cervell o les hormones o el que sigui facin el canvi de "xip". Jo sento un vincle més fort, sento que quan parlem de les nostres vides, podrien ser en comú. Però crec que ella no i no entenc aquest divergència.
Cupido, apunta bé, me cago'n tot...
Gent amb qui n'he parlat i que potser és més optimista, més realista o més il.lusa, m'ha dit que tingui paciència i que encara no puc saber res però em poso trista de pensar que som només amigues, és com menjar sopa amb forquilla!!!
Aquest cap de setmana hem estat TAN BÉ. Que feia hasta ràbia...si haguéssim sigut parella, hauria estat un cap de setmana digne de passar als anals de la història dels caps de setmana. Un riure, un bon rotllo...no sé, tot era molt fàcil, fluid, bonic...però clar, si només som amigues, tot deixa de tenir aquest sentit tan màgic i bonic i tendre...i només som amigues
Només som amigues, només som amigues només som amigues. NOMÉS (aquesta és la paraula clau)...

Amigues

Una amiga em va dir "pero a ti a veces te gusta la gente en plan adolescente, no?". Amb un to una miqueta despectiu...bueno, despectiu no però com dient "evoluciona ya" i em va fer pensar una miqueta. Vaig pensar: és veritat que no evoluciono?? Potser sí.
Després vaig pensar que tinc moltes altres amigues que es comporten o opinen igual que jo (i no depen de l'edat: de totes les edats)...si ella és una avorrida...
I li vaig comentar a una altra amiga i m'ha dit unes coses tan boniques que em sembla que m'he engreixat i tot. Us les dic perquè les digueu a les vostres amigues per animar-les jajaja.

"aquesta manera de ser i de fer et serveix per anar per la vida de manera enlluernadora: ets super-inquieta, profunda i al mateix temps oberta, desprens positivisme i confiança i tot amb la seguretat que et dona tenir una personalitat molt definida. Que vols que et digui: hem d'estar orgulloses de com som i vivim, pq combinem coherència i bogeria (en el sentit mes ampli de la paraula) i aixi la vida es mes amena de viure-la."

De vegades penso en el que diu la iaia d'un amic meu: "qui té amigues té fatigues i qui no en té viu molt bé"...jejeje...però en un dia com avui adoro tenir amigues i gent amb qui compartir les paranoies i els dubtes i l'estrés i el que et passa pel cap i tot...de vegades les aprofito poc. Per exemple, amb aquesta amiga que m'ha dit això ens estimem molt però ens veiem poquissim i parlem poc també i mireu que és fàcil en l'era digital parlar, eh? Aix.
Ahir fullejava un llibre d'una aaaaaltra amiga i deia que per canviar la teva vida t'ho havies de proposar i tal i qual però que també havies d'escollir un "equip d'assessors" que t'ajudessin en el camí. Rodejar-te de persones que t'aporten positivisme i et fan bé. Doncs vinga, primer pas.
Era un llibre molt graciós que et deia que primer t'imaginessis com seria tot "en tu vida soñada" clar que després dur-ho a terme ja és més complicat. Però crec que ho faré...passet a passet i igual arreglo algo i tot!!

Enyorada

Semblo una nena petita: estic enyorada del curs de dansa, estic enyorada d'estar amb els meus amics i envoltada de gent interessant i que em fa vibrar i amb qui em sento viva.
Ara estic aquí al poble sense fer RES i no sé, em sento molt buida i sento que em falta algo i que no sé què dir no què fer i estic com de mal humor.
A més, no sé què pensar de la meva amiga que s'ha liat amb la TiamésBonadelMón. O sigui de la meva amiga no penso res, simplement de la situació...estic com molt trista, tinc una enveja infinita.
De la TmBdM necessitaria no saber-ne res i sé que la meva amiga se'n va a casa seva per fer de tortolitas i no ho puc suportar, no sé què em passa. A més aquí no tinc internet. Després faré una dissertació més llarga sobre el tema ( XD ) i ho penjaré demà.
Visca l'enveja, la gelosia i la mare treure els sentiments a fora!!!

Tecnologies

Ai, quin atabalement.
Tots els que vam estar fent el curs de dansa (bueno tots...ja m'enteneu) estan comunicant-se sense parar amb aquest mòbils amb connexió que tothom té (es veu). I em sento una mica desubicada...tinc la sensació que els hi vaig al darrera. I això que alguns ja son els meus amics, diguessim.
Però tinc la sensació de "ui, no ets prou guai, eh? si no estàs aquí al peu del canó perdràs el tren...ho sento per tu". Però alhora penso: mira macos, si us he d'anar al darrera neu tirant. No sé, no ho entenc...
També és perquè estic molt esverada, ho sé i voldria fer "activitats" cada dia a totes hores. Però no, ara estic reposant i he m'he de calmar...uf, no sé, no em baixa el subidon encara...he de fer alguna cosa!! Sí: relaxar-me!!! Ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Contenta

Ai, mireu, què voleu que us digui?? Estic contenta!!
No entenc per què ho estic tant amb totes les "desgràcies" que em passen jejeje.
De fet, crec que en realitat també ho estic perquè encara em sorprèn tot. Sabeu el meu síndrome, no? Mentre hi ha sorpresa hi ha esperança...hi ha interès...
A més, ara mateix m'és igual agradar. Tinc com l'esperança i el convenciment que puc agradar a qualsevol, a algú, vaja, no vull pas dir a tothom.
Amb la C. penso: molt bé, home, vols anar amb més gent? Doncs anem amb més gent!! Com més serem més riurem, ara veuràs tu quan et comencis a fixar en mi te'n penediràs ;) i si no, bah, és igual. Em fa molta il.luisó anar amb ella igualment. Si no li agrado i no em fa cas, doncs a cagar, ja en trobaré una altra!!
Pel facebook ens hem anat comunicant amb la noia a qui em vaig declarar. La veritat és que no m'interessa com a parella ni res però em dóna vidilla i mira, si podem tornar a coincidir...imagineu-vos que començo a aplicar les tècniques de seducció amb ella també.
Un col.lega m'ha explicat una nova tàctica tot i que cal trobar el moment adient per aplicar-la. Mirar molt directament als ulls i molt a prop a la persona que t'interessa fins que et morregi jajajaaja.
Ara em fa pal la C. perquè ella m'agrada de veritat i ara tinc ganes de lligar amb molta gent diferent. Imagineu-vos que ara em fes cas...ja no podria lligar!
Ostres, què m'està passant??
Res, que estic contenta, tu!!.