No m'agrades

Ah, gràcies per dir-m'ho així, això viola el punt que deia que no deixaré que em falti al respecte. Però ara què hi puc fer? No serviria de res dir-li ara quan a sobre em sento pitjor no perquè m'ho digués sinó per no agradar-li.
I no entenc per què vull agradar-li si sé que no està equilibrada i sé que no sé el que vol...per què dóno tanta...TOTA la importància a la seva opinió i al seu gust??
Quan sé que qui sí li "agrada" és algú que la matxaca, li fa la vida impossible i l'anul.la.
Per què vull agradar-li? Per què sembla ser lo únic que m'importa i el pensament que em fa sentir pitjor és aquest? (que no li agrado). Això s'enten??
Em sento imbècil de pensar-ho però és que no puc pensar en res més. Penso que si em digués "m'agrades però no podem estar juntes" ja podria estar bé eternament...però que em digui que no li agrado...que no li agrado "en aquest sentit" amb aquell despreci...que ja t'he dit que jo no vull ser la teva nòvia! I és lo únic q s'ha mantingut igual des que ho va dir.
Per què això és lo únic que té clar del món? I a sobre segueix a rajatabla? No ho entenc, em fa mal, em dol, em posa trista i no ho entenc (ho havia dit?).
Potser només és vanitat i només vull agradar-li per quedar-me satisfeta. Per què no podria no pensar-hi i punt? Hi ha molta gent a qui no li agrado. És més, fa uns mesos estava disposadíssima a ser la seva amiga i a no agradar-li mai més.
Però és clar, tot canvia quan has fet l'amor...