Avui he pensat que a les pelis "pel.liculeres" l'amor consisteix en que dues persones s'atreguin i s'ho diguin, clar...un cop es fan EL PETÓ ja està tot solucionat, ja està, això és el final o a partir d'aquí tot va bé SEMPRE.
A la vida real no funciona així. Almenys a la meva. La gent et segueix el rotllo i és encantadora però un cop està vist q us agradeu i ho poseu en pràctica...pluf!! Llavors tot és una merda i sembla que això no serveixi per a res, és com si no hagués passat, com si estiguéssis pitjor que al principi. I penso...tan de bo no ens haguessim enrollat mai i ara tot seria més maco!
Dec tenir un dia pessimista però...algun dia continuarà com a les pel.licules pel.liculeres?
Justament ara?
Fa 3 dies
no sé si tens un dia pessimista, però sé que penso igual! i m'encanten les pelis romanticones, però cada vegada me les crec menys!
ResponEliminaSí, almenys és emocionant veure que a la tele (o al cine) funciona així, sempre ens quedarà l'esperança q passi a la realitat.
ResponEliminaTinc una amiga amb una vida pel.liculera i mira, potser un dia em torno com ella!