Volia dir...

Aquest és el mail que li hauria enviat ahir a la nit així en calent. I encara dec estar en calent perquè encara tinc moltes ganes d'enviar-li. De totes maneres m'agradaria dir-li el mateix però de paraula.
D'altra banda m'agradaria continuar igual i fer com si res i continuar intentant acostar-me a ella com a amiga perquè de fet començo a parlar amb ella i continuaria tota la nit sencera, cada frase que em diu és com un raig de llum que il.lumina mil coses que voldria compartir amb ella i vull continuar intentant-ho. Que no li agradi tampoc vol dir res...el que deia fa temps: mira que malament ha anat amb gent a qui li he agradat, de què ha servit?? Ha sigut potser pitjor...
Bé, el mail en qüestió era aquest:

"Volia dir-te que m’agrades molt i que ja sé que jo a tu no t’interesso en aquest sentit. I que em perdonis si algun dia estic una mica antipàtica i distant, jo en realitat també vull ser amiga teva i conèixe’t millor però ara mateix pensar que només serem això, amigues, em fa mal. I tinc ganes de veure’t però alhora no perquè ets tan bonica i tan dolça que em fa mal no poder estar amb tu, perquè et veig i m’envaeix un somriure intern emocional que no puc controlar.


Només deixa’m donar-te les gràcies perquè em vas regalar el despertar més bonic que he tingut en els últims temps, no l’oblidaré fàcilment, encara que no signifiqués res, per mi va ser preciós despertar-me i veure el teu somriure i sentir la teva olor fins dos dies més tard.

Repeteixo que vull que continuem igual que ara i que em farà molta il.lusió veure el teu pis un dia d’aquests i segur que tornarem a coincidir pel folkimón i res, tard o d’hora ja se’m passarà i recordaré amb un somriure com m’agradaves. ..fins aviat. Un petó."