Buf.
Pensar en qualsevol història d'amor que hipotèticament es pogués iniciar en aquest moment de la meva vida em fa una mandra terrible. Tinc la sensació com que ja no tinc edat (quina tonteria, no?)
No sé si és perquè
a) estic fins al monyo que em facin mal.
b) estic encara molt penjada de la noia balladora.
Jo voto la opció b)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És temps de descans. Un dia sense venir a tomb t'adonaràs que tens ganes de tornar a començar. O potser et trobaràs de cop i volta enamorada altre cop, ves a saber. Però gaudeix de la teva pausa, també.
ResponElimina