Crisi

Bé, en l'anterior post, quan deia "avui" volia dir ahir però és q el vaig escriure al vespre i internet no funcionava i l'he penjat aquest matí.
Avui he parlat amb ella per xat, b, ara fa un momentet i m'ha dit q ahir estava molt xoff perquè està en crisi i no sap què fer amb la seva vida.
I un altre cop tinc un dejà vu. Si ella no sap què fer amb la seva vida, jo encara menys, no tinc ni la resposta ni la responsabilitat. Així que, em sap greu, digeu-me rància però és una conversa que no m'interessa. Si això és de tot el q hem d parlar...no tinc ganes de parlar-hi ni de veure-la. Avui no m'ha dit res de quedar. Ni jo tampoc, està clar q no vol, no sé per què. Potser perquè jo sí que sé què fer amb la meva vida i això l'estressa. Jo vull disfrutar-la, la vida. I no pas estar-me rallant. Que la vida és el q passa mentre penses en què és la vida. I si et quedes a casa pensant, l'únic q et passa és q no la vius. Mira, ara q encara està al xat, li he dit. He d dir el q em vingui d gust, oi? És la meva tàctica en actiu.
Aviam, l'entenc, eh? Perquè quan estàs rallat, ja t'agradaria no estar-ho i no tens energia per estar d'una altra manera ni per fer res que et tregui d'aquest estat. Però des q la conec, com a mínim fa un mes que està pensant que no sap què fer i que jo vegi, no ho fet res de res.
No sé, continuo pensant: m'interessa,realment? Potser no. Però per què la gent quan em coneix es posa en crisi?? Em sento una mica com un virus, no sé, quan jo arribo tot es desmorona, no podria continuar tot igual i ja està??
Amb la meva primera nòvia ja va passar...tampoc sabia què fer amb la seva vida i total, ara la seva vida és exactament igual que quan jo la vaig conèixer amb la única diferència que ara té una altra nòvia. Tampoc era tan complicat.
La segona...bé, no sabia què fer tampoc i tampoc ho sabia quan hi vam tornar al cap d'uns quants anys i encara no ho sap ara i sospito que mai no ho sabrà.
La tercera, la de les dues setmanes, també estava en crisi i s'havia d'aclarir perquè feia poc que havia tallat amb la seva ex...total, que va decidir anar-se'n amb la ex de la ex. No, no és d'una peli d'Almodovar, és la meva vida.
La quarta, representa que estava tallant amb la seva nòvia però encara vivia amb ella. Han passat 3 anys i encara viuen juntes i, que jo sàpiga, estan juntes.
La Noia Balladora tampoc sap què fer amb la seva vida i no para de preguntar-m'ho quan parlem, sempre tenim la mateixa conversa.
I ara aquesta.
Què sóc? Una mena de gurú o què? Faig cara de tenir aquest tipus de respostes? Doncs mira, no les tinc! Per què no em deixen en pau i puc tenir una relació NORMAL en què no estiguem sempre parlant del sentit de la vida?? Per què no vivim la vida i ja està?? Val, aquestes dues últimes no són relacions però ja m'enteneu.
Hosti vaya pallissa de post.