18/4/10

Tristesa 2

Quan deixo d'estar fent alguna cosa noto que estic trista, que em falta algo..."que quan perds el que estimes un tros de tu se'n va".
M'entren ganes de dir-li: però que no ho veus?? No t'adones de lo felices que hem pogut ser i que podriem ser?? No veus que seria perfecte? Només m'hauries d'estimar.
Però sí, com ella diu, això no es tria.
Estic trista per mi i per ella i per les dues i perquè l'amor és un fàstic.

3 comentaris:

  1. "l'amor em fa fàstic..." que deia l'Aloma de la Mercè Rodoreda... és una temptació dir això... si, si ens estímessin seria tot tant maco... per nosaltres i per elles i per totes plegades... no ens queda altra que entrentenir-nos...

    ResponElimina
  2. El pitjor és quan elles se'n van amb una altra i et fan saber, un i altre cop, com se'ls cau la baba i estan com en un núvol amb aquesta altra, "la meva tal... això", "la meva qual... això altre". I tu et mores i t'has de fotre. En el fons saps perfectament que mai aquesta altra la podrà estimar tant com tu, és senzillament impossible. Però tot és igual, tu ja no existeixes i l'altra ho omple tot. Tristesa 3.

    ResponElimina
  3. Exacte, i a sobre no tenen consideració per tu...pobre abandonada.
    Doncs si tu no pots ser la meva novia, jo no puc ser la teva amiga!

    ResponElimina