Sentiments ambivalents que provoca xatejar amb algú que no coneixes i amb qui estàs a gust.
D'una banda penses això: que t'agrada parlar-hi i que et passa l'estona i que l'esperes i que xatejar amb altra gent no té ni la meitat de gràcia que xatejar amb ella.
D'una altra banda penses que això et pot passar perfectament amb qualsevol de les teves amigues que no t'agraden ni mai t'agradaran i que, per tu, tenen el sex-appeal a la sola de la sabata, malgrat que et passaries hores i dies i mesos i anys xerrant amb elles sense cansar-te'n.
Com que la noia de xat no la coneixes, et vols imaginar que t'agradarà i que a sobre t'encantarà com a persona. Però el més probable és que no passi. Tot i així, tens un sentiment com si t'agradés...és un somni.
D'una banda voldries conèixer-la per saber si això és cert. D'una altra banda no vols trencar l'encanteri perquè si descobriu que no us agradeu gens potser es desfarà la màgia.
El millor és pensar que sereu bones amigues i que segur que no us agradareu. De fet és el que penso.
Justament ara?
Fa 19 hores
Mai se sap.
ResponEliminaves amb compte! trobo la darrera frase molt assenyada (encara que no es deixa de pensar a l'inrevés)
ResponEliminaAmb el xat no mires als ulls, ni als gests, que solen dir més que les paraules... no és una relació completa, són mancances difícils de suplir. Així i tot, la relació pot arribà a ser sincera.
ResponElimina