29/5/12

Contraris

Com actuar segons el contrari del que tens ganes de fer per vàries raons.
Quan no voldries parar mai de parlar pel xat dius adéu tu primer perquè no t'ho digui l'altra quan a tu no et va bé.
Quan vols enviar un petó de bona nit i dius "vinga, ja ens veurem!"
I com dissimulo els sentiments davant de mi mateixa i em serveix per no estressar-me...però alhora em fa tenir la sensació que no estic vivint-los...bé...es clar...lògic. Quin sentit té viure els sentiments quan no els pots exterioritzar i no saps si mai els podràs fer realitat?? Millor q estiguin adormits mentre jo segueixo treballant per acostar-me a la C.
Avui hem parlat pel xat i li he dit si volia venir d'excursió dissabte amb els meus amics però m'ha dit que no ho sabia perquè tenia altres coses i aviam com anava...q ja em dirà coses.
Si em diu que no no passa res, eh? Que ja quedarem...
Ai però l'enyoro i tinc ganes de veure-la..ai...nononononononono, fem veure que no he dit això últim.
Penso en el seu somriure...no passa res, no? :P

7 comentaris:

  1. Tens raó, estem plens de contradiccions. Potser és que ens surt la vena prudent que és com una cuirassa per evitar que els altres ens facin massa mal.
    És bo exterioritzar els sentiments, però és clar, potser és més fàcil de fer al costat de persones que sabem properes.

    Moolt interessant! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Lo xungo és que la cuirassa no et protegeixi sinó que t'aïlli!

      Elimina
  2. Pensa i imagina el q vulguis, dona!!! el k passa k ja saps k la realitat pot ser una altra... Jo me'n faig un tip d'imaginar, i no vegis com gaudeixo imaginant, ara una mica de realitat guapa no miria pas malament...jejeje! i tu, pel k sembla, una mica en tens de realitat comoartida amb aquesta C...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. sí, Rachel, realitat sí però de quin tipus??

      Elimina
  3. No sé ben bé què dir-te. Sovint em sento tan propera al què dius i vius. El que diu l'helena arumi és ben cert,... les cuirasses.... saber que les tenim i ens les posem ja és un què, ens hauria d'ajudar a sentir-nos més bé amb el que vivim, i anar-les traient, poc a poc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. clar, saber que les tens és el primer pas però si és l'únic, no serveix per res!! Però clar, alhora si les tens és per algo i no te les vols treure! Gràcies!

      Elimina