10/12/12

Pensar

Molt bé, la C. està a la cadira de pensar.
Amb els seus amics va anar HIPERbé, com us podeu imaginar perquè és com sempre va tot. Ultrabé, millor impossible.
Ara, la seva gelor també va cap amunt i cada cop és més gran i al final ja no vaig poder més i a la nit em va començar la plorera extrema i ella es va portar super bé amb mi i em deia que lo únic que volia era abraçar-me perquè pogués dormir per estar bé l'endemà, es pot ser més tendre?
Però avui hem estat d'acord: ella m'ha dit que ja és hora que vagi pensant què està fent o què vol fer i jo li anava a dir el mateix, que ha arribat el tràgic moment de decidir: o sí o no, o tot o res.
Jo vull saber si és que vol estar amb mi però té entrebancs psicològics o físics o el que sigui i si és que realment només sent amistat per mi.
Em sobta que com millor van les coses, sembla que ella senti MENYS i en canvi jo sento MÉS (com trobo que és natural). És a dir, estic amb els seus amics allà jijiji jajaja com si els conegués de tota la vida, la miro, i encara em sento més enamorada d'ella perquè penso, i estic aquí i així PER TU! I en aquell moment em vessa l'amor i me l'estimo més. Potser a ella, aquest fet li fa veure el que realment no sent per mi.
Però que no em corresponguin ja em fa mal de per si, doncs en aquest cas encara més! Quan m'han fet creure que sí i quan ja hi ha hagut alguna cosa.
Em sento fatal, em sento lletja i gorda i tinc vergonya i ni vull, ni puc ni EM MEREIXO estar així.
Si ho deixem estaré molt trista i ho passaré fatal però com a mínim estaré tranquil.la. Ara amb ella no estic ni tranquil.la ni contenta!
Estic rellegint "ya no sufro por amor" de la Lucia Etxebarria. I mira, m'està servint i a més li vaig ensenyar que l'estava llegint, també va ser una mica el detonant.
Tinc la impressió que ara ja s'ha acabat el joc i ara va en sèrio. Aviam: què?
Si em dius adéu vull que el dia sigui net i clar...

4 comentaris:

  1. doncs res, aquí estem esperant la resposta d'ELLA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí...però no les tinc totes de que sigui definitiva...

      Elimina
  2. Arribaran temps millors, creu-me! Per molt que ara et costi de veure. T'entenc perfectament, tot i que ara mateix no estic com tu, hi he estat molts cops. Tu decideixes: córrer el ris d'aguantar-ho per no aconseguir res i fer-te mal tot aquest temps o lluitar per aconseguir-ho, atenent-te a les conseqüències. Tu realment saps el què hi ha entre les dues. Has de sostenir la balança, realment et compensa tot el bo pel dolent? o vius més moments de patiment que de felicitat? També crec que no és bo pressionar, hi ha persones que necessiten temps. Però el que sí que és intolerable és que et sentis així, lletja, gorda, etc, tu mateixa dius que no t'ho mereixis, doncs no t'hi sentis!! I no permetis que t'hi facin sentir! No et conec, però segur que vals molt, tothom té el seu punt bo, però te l'han de saber veure i valorar, i si ella no te'l veu, per molt mal q faci, potser és el millor que ho deixeu estar. Jo, en el meu cas, vaig veure el final amb un impossible retorn, i després d'uns mesos, quan ja no hi comptava, vam tornar i ara hi estic molt bé, amb por, però molt bé. L'amor mai és fàcil, i consisteix en caure una vegada i una altra, però també en saber trobar la manera de tirar endavant i enfrontar les situacions. Ànims, per molt tòpic que sigui i ni que ara no et serveixi de res, tot passa per alguna cosa ;) Pots parlar amb mi quan vulguis ;)


    http://ellasocjo.wordpress.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eis, gràcies!! Ja, jo també havia optat per viure el moment i la veritat és que hi ha més moments bons que dolents però la situació emocional inestable A MI no em deixa viure. Ja sé que sempre es pot acabar però si no saps ni si hi ets...

      Elimina