25/10/11

Contrista

No no, no cal que la busqueu al diccionari que no existeix aquesta paraula però és l'ambivalència d'estar contenta i trista alhora.
Contenta perquè no sigui una història més de les meves en què l'altre no em fa ni cas i no li interesso gens ni mica.
Trista perquè s'ha acabat abans de començar i em sento com si haguessim tallat i  m'hagués deixat... :-(
Ell tan content amb el cara-ñú aquell...i ara què li haig de dir quan em parla d'ell?? :S He d'estar contenta se suposa?? Veeeecs
I aquí ve l'altra ambivalència del dia...Respecto la seva relació actual?? O segueixo a lo meu?? És que per una banda penso: fes lo segon i que sigui el que sigui però per l'altra em sento malament per lagarta i perquè en el fons, l'ha triat a l'altre i en realitat, és més lògic: de la seva edat, del seu poble, estan sempre junts doncs què vols, tb...seria més putada estar amb mi q no ens podriem ni veure...
Això em fa estar rara amb ell i com distant però penso q ell tb ho està perquè també s'ha de sentir raro d'alguna manera, no?
No sé, vull q ja hagi "passat el temps" i veure aviam què ha passat...snif.

2 comentaris:

  1. lluita pel que estimes si estàs segura que és així.

    ResponElimina
  2. Visca, gràcies, ja tinc dos vots a la cistella del "lluitar". Una companya de feina i tu ;)

    ResponElimina