27/5/10

Desconcert

Tard o d'hora havia d'arribar aquest dia i una part de mi se n'alegra, està satisfeta.
Avui ha estat el dia en que m'ha trucat i m'ha dit si volia anar a casa seva. Així, per cap raó, diguessim. Bueno....Ella, ésclar.
Sort que no podia i ni tan sols ho he hagut de decidir però és que igualment...què? Quedem avui com si res? Parlem com si res? Ens n'anem al llit com si res? O no? No hem aclarit res! Jo no vull una relació així, i ja li he dit, jo vull una relació DE PARELLA. No sé, tampoc és tan difícil d'entendre, no? No puc tenir un altre tipus de relació amb ella, no puc liar-nos un dia i el pròxim dia fer que som amigues. No vull fer això i encara que volgués no em sortiria.
Quan he acabat de parlar amb ella sí, estava trista, contrariada i em sentia malament per mi, per ella, decebuda. Em fa mal que ella vulgui veure'm i que no em tingui perquè me l'estimo i vull que estigui bé, que tingui el que vol...però no pot ser.
Li he parlat de l'esdeveniment de demà. Potser l'hi trobo. Potser duc els gomets al bolso. Potser quan la veig tinc ganes de plorar. O de fugir. O potser no la veig.

2 comentaris:

  1. ostres!!! ben forta que has estat!! segur que un xic alliberada també!

    i demà,..... intenta no pensar-hi gaire, per difícil que sigui. sols en passar-t'ho bé! Gomets????

    ResponElimina
  2. Sí, no has llegit l'anterior post? Gomets...

    ResponElimina