I si...

Finalment no vaig veure cap dels dos. Millor, quin descans, quina alegria, quin relax.
Però tinc un pensament en que hi entra ell: "ah, li preguntaré que taliqual" i m'entra la vergonya i penso...què tinc, 12 anys?? Perquè em torna la por de isiemfaigpesada, isipassademi, isialfinalnovull, isi....però ho faré, i tant que li diré. Ja tinc una llista tan llarga de coses per dir-li quan el vegi que no sé si finalment enviar-li un sms per dir-li alguna d'elles...pq tenia també aquell pensament infantil de "si ja li he dit, quan el vegi no sabré què dir-li...". Que pava estic, no?
Dissabte que vé el veuré al 99% segur. Estic com nerviosa.
Sí, crec que li enviaré un sms un dia d'aquests.
Avui he estat fent teràpia a una amiga perque passi a l'acció dient-li que realment només aprenem les coses que vivim corporalment. Bueno, només potser no però sí, molt principalment i més profundament. Que el que pensem està bé però el que és real és el que vivim, experimentem, palpem, fem...m'aplico el "cuentu", va.