Records

...és com quan, a l'època negra, quan tot el món es va enfonsar, quan es va acabar la història amb la primera amb qui vaig estar i semblava que res tenia sentit...
Bé, no exactament llavors sinó més tard, quan ja tornava a estar contenta i la vida anava endavant.
Però ella sempre em fascinava en la distància.
I em deien: però tornaries amb ella si t'ho demanés?
I jo deia que sí però no estava gens preocupada perquè sabia segur que mai no m'ho demanaria (cosa que efectivament va passar, o sigui, que mai m'ho va dir)
Em podia permetre el luxe de somiar que li deia que sí i fins i tot que li deia que no perquè sabia TAN segur que no passaria mai...
Cert, mai sabem segur què passarà perquè no tenim una bola de vidre i sempre hi ha sorpreses però ja estava tan tan endins de la història que ho sabia, ho sabia i ho sabia. S'hagués hagut de donar molt fortament al cap per fer algo així. La vaig conèixer molt...uf, quina historiassa...si comencés a explicar-la...pf...obro un altre blog
A vegades tenir les coses clares és millor, encara que no  siguin com tu vols, esperes o t'agradaria.
Els somnis són gratis i no fan mal.