Fluidesa + complicitat

De fet són dos temes totalment separats però per no fer dos posts seguits (tampoc cal, no) doncs dic els dos temes en un.

Fluïdesa. Doncs res, que mola quan vols parlar d'una cosa amb algú i així, sense fer-ho expressament ni pensar quin dia li diràs ni com ni què en concret n'acabes parlant, simplement perquè la conversa flueix cap allà i en parles d'una manera natural. Sempre dic que el cervell pensa sol i es veu que la conversa també va sola, de vegades. És un goig.

Complicitat. Simplement he pensat que totes volem/necessitem/busquem la complicitat amb algú. Si no la trobem on esperem, la busquem a un altre lloc. Almenys jo  ho faig i veig la gent del meu voltant que també ho fa. I veig que la gent que no l'aconsegueix...mmm...no sé com dir-ho, està com incòmoda socialment. Jo, personalment, la prefereixo amb una sola persona o poca gent perquè si no, deixa de ser còmplice, no sé...tampoc es tracta de fer "capelletes", simplement algú que et mires i saps que estàs d'acord o almenys que un sap cap a on va l'altre i viceversa. És molt obvi, no? Però últimament em sentia perduda amb aquest tema i veig que llavors busco i busco per altres bandes. Jo ho necessito, tu.