9/3/19

Soledat

A vegades, quan estàs una mica trista no-saps-ben-bé-per-què només vols estar sola.
Vaja, a mi em passa.
Sola amb la meva tristesa tonta per no res.
En aquests moments em sento com una adolescent que només volia tancar-me a l'habitació a escoltar cançons tristes o que m'emocionaven.
Per un cantó et sents com plena d'emocions i per un altre buida.
Necessites el teu espai per poder mirar tot el que t'està passant per dintre.
Però no sempre és fàcil trobar aquest espai depenent del moment vital...
La tristesa serveix per això, per tancar els ulls i mirar cap a dintre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada