És com un pensament etern de tota la vida que va i ve, sense referir-se a res en concret, a cap fet, vull dir...
A vegades em fa la sensació que al món hi ha gent amb el do d'agradar als altres (agradar, atreure, interessar...digueu-li com vulgueu...) i altra gent que no el tenim. Sé que en total, és mentida perquè hi ha gustos per tot, etc. Però ho continuo sentint. Ja no es tracta de tenir parella perquè veus gent de tot tipus que en te: guapos, lletjos, agradables, desagradables...llavors és quan al meu cervell es desvincula el "feeling" de la parella. O sigui, no la meva, eh? Sinó en general. Ai coi, que malament redacto...
Però encara que tinguis parella o no en tinguis, igualment continues tenint o no feeling amb altra gent...i no parlo de la infidelitat, sinó simplement d'una mica de vidilla. Hi ha gent que ho tenim impossible i gent que ho seguirà tenint tota la vida? És qüestió de tòpics? Els guapos o les guapes? Els guapos son els raros...Doncs la rara em sento jo.
L'altre dia em parlaven d'una dona que és molt guapa perquè es veu que un li anava al darrera (rees, cotilleos, algú que gairebé no conec) però penso...sí, aquesta dona és guapa i qualsevol que la vegi ho veu i de seguida pot tenir feeling perquè és que només et mira i et desmonta, tothom ho entén i diu, claaar, és que ella és TAAAN guapa!! En canvi algú com jo (per exemple) és com...ui, pobreta, que simpàtica i graciosa. Fi. Puaj. I jo que pensava que quan tens parella ja no penses en aquestes coses...a la pròxima vida vull ser guapa, només per experimentar la diferència.