29/5/12

Contraris

Com actuar segons el contrari del que tens ganes de fer per vàries raons.
Quan no voldries parar mai de parlar pel xat dius adéu tu primer perquè no t'ho digui l'altra quan a tu no et va bé.
Quan vols enviar un petó de bona nit i dius "vinga, ja ens veurem!"
I com dissimulo els sentiments davant de mi mateixa i em serveix per no estressar-me...però alhora em fa tenir la sensació que no estic vivint-los...bé...es clar...lògic. Quin sentit té viure els sentiments quan no els pots exterioritzar i no saps si mai els podràs fer realitat?? Millor q estiguin adormits mentre jo segueixo treballant per acostar-me a la C.
Avui hem parlat pel xat i li he dit si volia venir d'excursió dissabte amb els meus amics però m'ha dit que no ho sabia perquè tenia altres coses i aviam com anava...q ja em dirà coses.
Si em diu que no no passa res, eh? Que ja quedarem...
Ai però l'enyoro i tinc ganes de veure-la..ai...nononononononono, fem veure que no he dit això últim.
Penso en el seu somriure...no passa res, no? :P

28/5/12

Comentaris

Jolin, què puc fer perquè algú comenti alguna cosa de les que poso? Com us ho feu als vostres blocs? tinc la sensació de ser molt avorrida i repetitiva. :(

26/5/12

C...

Avui he quedat amb ella, la C. i més gent...i no sé, he marxat amb uns sentiments molt contradictoris
- Sensació rara pel fet que em mostro com massa negativa davant d'ella i NO M'AGRADA!! Punt negatiu.
- Sensació de voler estar amb ella i voler estar amb ella i voler estar amb ella...tipo, fer-ho tot amb ella, em refereixo a anar a mil llocs i quedar cada setmana, sabeu? Punt ambigu.
- Sensació de que tampoc és que m'agradi tant, no m'estava a punt de desmaiar ni res... Punt positiu. (tot i q és moníssima...)

Quan he arribat aquí li he enviat un missatge de facebook com acabant una conversa que estàvem tenint quan ha vingut el seu metro...però no m'he sentit gens culpable-pesada-perseguidora-obsessiva-niresdaixò només que tinc la sensació que ens volem dir moltes coses, que el punt 2 de la llista d'abans és més o menys mutu.
Vull estar amb ella (així, com a col.lega, em refereixo) però bé i fer coses divertides i riure...tenim en comú la sensació que hem perdut la capacitat de riure...però no tinc ganes de parlar amb ella del perquè de la vida ni res de tot això (que és el que faig, no sé per què, el q deia al punt número 1) vull estar en plan frívol, en plan guai i normal...i parlar de coses normals però no sé per què ens "embranquem" en aquestes converses filosòfiques del per què de la vida en què jo, almenys, em poso com super tràgica i negativa. No m'agrada. Grrr.

24/5/12

Teràpia

Avui he fet "teràpia" amb una amiga amb qui sempre tenim converses "profundes". I sí, hi ha hagut coses que m'han fet pensar, coses q d fet ja he pensat però q d dir-les en veu alta...com q les penses diferent.
He "descobert" q una de les majors pors q tinc és "pensar-me que hi ha algo mutu" i q no hi sigui. Doncs no m'ho penso i llestos. I si m'ho penso...en algun moment, doncs en parlo i ho dic en veu alta per no flipar-me, montar-me la pel.lícula i  imaginar, pensar, suposar, intuir...P-A-R-L-A-R. Sí...clar...clar....molt fàcil de dir i molt maco.
Però bueno, almenys aquest com me n'he adonat de tot abans d'estar del tot al mig del merder. I no he fet cap tonteria ni m'he estressat, ni he fet la lluça ni he fet el "redícul".
Demà potser hem tornat a quedar amb la C. Jo he quedat amb les mateixes col.legues de l'altre dia i ella diu q ja dirà, que depen de lo cansada que estigui. Però no estic estressada. Penso que si ve, bé i si no, també.
Continuo pensant que "faré veure" que no m'agrada...
I em "copiaré" de l'actitud que tinc amb el Músic (un tonteig...vamos...) perquè amb ell estic TAN TRANQUIL.LA i res em fa vergonya, res em talla, no em rallo AMB RES del q faig, dl q no faig, del q diu, dl q sembla...etc. I l'única diferència és q tinc CLARÍSSIM q amb el Músic no hi ha possibilitats. En realitat m'hauria d'animar que sí que n'hi hagi, no?
La meva amiga tb m'ha dit q no enten per què tinc una bona autoestima en tot excepte en el tema amorós. I que per què estic tan convençuda de que no li agradaré??? Ja!! Però és q pensar que sí és pitjor. Prefereixo pensar que no.
Uf, quina feinada però m'alegro de tenir una altra "ocasió"per treballar-ho...tot i q en el fons preferiria q no m'agradés ningú ni RES!! kk profunda.

22/5/12

Biblia

...allò que diu la bíblia: Senyor, no sóc digna de que entreu a casa meva, digueu-ho només de paraula i serà sana la meva ànima. Ara traduïm-ho al castellà que em va millor per al que vull dir. Només la segona part "...una palabra tuya bastará para sanarme"
Avui estava bé, amb la meva teràpia i la meva crisi i la C. m'ha posat "m'agrada" al meu estat del facebook. Us creieu que l'ansietat em baixa MOLT'??
I aquí és on anem a la primera part de la frase bíblica. Per què no em crec digne de que entrin a casa meva??

Estic enfadada perquè m'agradi, em sento dèbil, em sento com a les seves mans, com a les mans del destí.
Una opció és fer veure que no m'agrada. De fet, ara que ja fa més dies que ens vam veure, no hi penso tant. Au.

21/5/12

Surprise!!

Uoooo, truquen al timbre i penso...ups, no serà l'il.luminat del meu veí?? Obro i no l'era. Era la meva veïna!! Sí sí...LA PROFE DE DANSA. La meva enamorada estimada i adorada que a sobre avui no m'havia fet classe perquè estava estudiant. Ha vingut amb el seu fill a demanar-me si tenia una cosa...coses de veïns jeje.
Recordeu les ganes de mossegar-la?? Doncs imagineu-vos veient-la a dintre de casa meva.
Quan la miro se m'obre la boca a més, m'estic fent un fart de pensar en ella compulsivament per no pensar en la noia amb qui no em convé pensar. Li direm "C."

D'altra banda penso en assumir de nou el fet que no passarà res amb qui m'agrada. Abans actuava així i no em sabia greu que em donessin carbasses. Gaudia del fet que m'agradés algú, gaudia de la presència i la companyia.

Podria fer com amb la profe de dansa i prou, gaudir-la, mirar-la amb la boca oberta i pensar que la mossegaria.
No sé, crec q amb la C. no puc fer el mateix. Primera perquè crec que m'agrada molt més.
Perquè quan se m'acostava tremolava i quan em tocava tenia aquella sensació preciosa a l'estómac...
I si em centro en gaudir d'això sense esperar ni no esperar res?? Ho provarem. Total, from lost to the river.



19/5/12

kk

Sí, sí, ho heu llegit bé: CACA de la vaca.
Que res, que he conegut una noia i...no ho reconèixer i sobretot no ho volia dir perquè llavors es converteix en massa real però sí: m'agrada una mica. Cony, és q és molt mona.
I res, hem quedat un parell de vegades i ens estem fent força col.legues i ens caiem molt bé..
I això no em provoca un estat de subidon ni d'alegria ni d'esperança ni res sinó que em desespera, m'entristeix, em molesta, m'emprenya, m'espanta. No vull, preferiria que no m'agradés gens, que només em caigués bé i prou i tenir una amiga i santes pasqües, per què cony m'ha d'agradar? D'acord, perquè és molt mona.
Però, ja ho sabeu: estic molt tipa (i quant dic molt vull dir MOLT. No una miqueta no...MOLT!) d'històries que semblen però no són, que no van enlloc, que em frustren i m'entristeixen i em roben la il.lusió i se comen mi naranja a gajos (com la cançó del Serrat).
Estic fastiguejada perquè percebo tot el q fa com "sí clar, ara sembla que t'agradi però segur que no t'agrado i al final em fotré de morros" i ja m'emprenya.
I no no no no, no em digueu que no ho sé i que potser li agrado i totes aquestes collonades (en els milions de comentaris que em deixeu...ejem...). I com q tot és com perfecte: li agraden les dones, és soltera, vol tenir parella, etc. etc. hi ha les condicions perfectes perquè tot vagi COM MÉS MALAMENT MILLOR.
Estic molt emprenyada, no vull q m'agradi, ara no, q estic assumint q mai tindré parella i bé, cap problema perquè ella no serà així que "l'agradació" ja em passarà, serà com amb el músic: sí sí, molt maco però no.
Esto es muy bonito pero no vale.
Perquè segur que li agradaré molt com a amiga, o li agradarà alguna amiga meva, o de cop coneixerà algú i es super-enamoraran o alguna cosa d'aquestes.
Mireu, penso passar d'ella, d'acord. O sigui, aviam, li penso fer el cas just com a amiga i ja està i sense emocionar-me gens per res ni interpretar RES del q passi. Si vol algo (que no ho vol) ja m'ho dirà.
Quin fàstic.

16/5/12

Percepció

Avui, la meva adorada i estimadíssima profe de dansa que m'alegra la vida i que sense ella no sabria què fer i moriria d'avorriment de la vida...Bé, doncs ELLA, ha fet el comentari banal de que estava grassa. No us penseu que té complexe, perquè té un morro que se'l trepitja i no es traumatitzarà per això jeje però ho ha dit com dient que té "txitxa".
Total, que m'ha fet gràcia aquest comentari que es podria considerar com "despectiu" quan jo no puc parar de pensar en el seu cos perfecte que vull mossegar.
No em puc imaginar res de més perfecte. I això m'ha fet pensar en la percepció. Com és alguna cosa segons com la percebem. Com són les coses externes però com som nosaltres mateixos/es. Tu et mires i dius ai mira: jo. I algú (en aquest cas jo quan la miro a ella) pot estar pensant q ets la perfecció.
Dilluns li vaig dir q em feia mal el braç (que me'n fa) i diu "què, vols ser com la profe que també et fa mal el braç?" - a ella tb li fa mal el matieix braç-  i jo li vaig dir "en tot". Va riure. No sap q ho dic seriosament.
Clar, de fet no vull ser com ella en tot però sí en incomptables coses i també hi ha mil coses d'ella que no voldria ser sinó tocar, acariciar, mossegar...com ja he dit...
L'adoro.
Veig que la meva demanda de comentaris no ha tingut èxit...casondena.

15/5/12

Músic

Us explicaré la frivolitat de la setmana.
Divendres vaig anar a sopar a casa d'una amiga i primer vam anar al "paqui"  a buscar el sopar, diguessim. A qui em trobo tot sortint de la botiga? Doncs sí, al meu Músic...amb la seva nòvia perfecte i extremadament guapa, simpàtica, agradable i totes els adjectius bons que se us puguin acudir així, a primera vista. Semblava un "xist". Resulta que l'amiga amb qui anava jo també coneix al músic i res, es van fer dos petons, ens va presentar a la seva Nòvia-super-perfecte i llavors em va fer dos petons a mi...em vaig sentir super rara, clar, a classe no ens fem petons XD.
Total que ens vam posar a xerrar ell i jo i la meva amiga amb la nòvia-perfecte. Continuo pensant que hi ha molt de feeling entre ell i jo però esclar, davant d'aquella perfecció de dona...aquest feeling es queda a la sola de la sabata.
Res, total q ens vam acomiadar jijiji-jajaja ens veiem dimecres i tal (tot i q demà no tenim classe).
Ja veieu, una tonteria.

Per cert, amb aquest nou format del blooger, per sort, veig q el bloc rep visites...així q ja us podrieu estirar i posar algun comentari o posar algun "m'agrada" o algo, no?? ;)

13/5/12

2 temes

- Pensant encara en la peli de Lolita...realment em commouen molt més els sentiments d'ell, totalment posseït per la seva passió, existeix només per mirar-la, per desitjar-la, per ella... no sé si li passa a tothom però jo m'he sentit així a la meva vida i és horrible, és una autèntica tortura i potser, tal com diu ell a la pel.lícula també, alguna cosa queda congelada i morta dintre teu, alguna part de tu. No sé com se sent exactament l'altra gent peqruè no sóc ells però sé com em sento jo i sé que la meva "relació" amb l'amor no és bona ni sana ni satisfactòria ni alegre ni tranquil.la ni res...és una merda i és un tema que em fa un mal infinit i per això moltes vegades senzillament passo d'ell (del tema). Em fa pensar en ella, amb la primera amb qui vaig estar...bé, estar és una manera de dir perquè sempre va estar fugint de mi, esquivant-me i només em va quedar el desig no satisfet enorme que em va esclafar o engullir o no sé, alguna cosa pitjor, matar o deixar boja per sempre. Sí, he sobreviscut; sí, ho he "superat", però el q vaig sentir  potser em va fer tant de mal que va marcar tota la vida que em quedava.
Recordo estar abraçada a ella mentre ella volia marxar i jo pensava que si marxava era com si marxés la meva ànima. I, esclar, va marxar.
Potser sembla que "estar" amb la persona que estimes és el millor q et pot passar però de vegades, com en el meu cas o en el d'en Humbert (a la peli) potser el PITJOR que et pot passar i et pot fer mil vegades més mal que haver-te allunyat per sempre des del principi d'aquesta persona. I també per això fujo de la noia balladora, per això no vull veure-la ni en pintura i per això ahir no vaig anar on em va dir que seria i si hi aniria. No puc tornar a sofrir ni res que s'hi assembli, ella m'agrada massa i el q podria sentir per ella s'assemblaria massa al q em va matar per dins.
Sí, d'acord, potser estic desvariejant però ara mateix em sento així; i sí, d'acord, segurament d'aquí a una setmana no estaré pensant en aquest tema ni d'aquí a un mes. Però ara que paro i hi penso veig que està així i potser realment és AQUEST TEMA el que m'entorpeix la vida perquè potser ja és irrecuperable la part de la meva ànima morta. I potser per això el meu destí és no tenir parella perquè després d'allò no es pot. Em va amputar la "parellicitat". Perquè ja no puc estar normal davant de l'amor després de tota aquella tortura.
Potser seria una bona teràpia tornar a reescriure tot el q vaig escriure en el meu diari des q va començar tot, potser recordar-ho i reviure-ho ho endreça una mica i ho arregla...ho intentaré, almenys estaré pensant en el problema central.

- Us volia parlar del Músic però ara em sembla tan frívol que ja ho faré...què importa ell?

9/5/12

Molestar

He pensat en un aspecte de la seducció que no sé ben bé per què hi va lligat però hi va...i que és el fet de "molestar" (de bon rotllo, clar) a qui vols seduir...emprenyar-lo, portar-li la contrària, fer-lo "rabiar".
El Músic m'ha escrit una cosa en la seva llibreta per explicar-me una cosa i jo he escrit una cosa al costat i aleshores ho ha esborrat (era amb llàpis...sembla q tinguem 5 anys...) i m'ha dit "no em guixis la llibreta!!" i clar, què he fet jo? Tornar-li a guixar i no només això sinó passar unes quantes pàgines i guixar-les també perquè no ho pogues esborrar tot allà a mitja classe!!
Sí, mireu, ja he dit q segurament no conduirà enlloc però m'ho he passat bé i m'he sentit una mica "lolita-seductora" (ja sabeu, no per l'edat, sinó per l'efecte...el músic té la meva edat aprox.).
La profe ha dit q només ens queden dues classes (bé, ja ho sabiem però allò que ho ha dit en veu alta) i el Músic i jo ens hem mirat amb cara de pena...dos...en fi, ja s'haurà acabat el joc, sabeu q en trobaré un altre, no? De joc, vull dir...
Com q ja he assumit q no tinc parella, doncs ara només em dedicaré a això, a fer el tonto en aquest camp  i prou, sense pretendre res ni tenir cap objectiu real. Apa.

8/5/12

Seducció

Sabeu quin és el summum de la seducció per mi? La peli de "Lolita" (la versió moderna). No sé què té aquesta peli q em fascina i em trastoca.
M'identifico tant amb la part "seduïda"...perquè m'he sentit mil vegades així i m'hi sento i ho podeu veure a cada post. Quan una mirada, un rossament casual et fan perdre el senderi i sentir-te de cop al cel.
Bé...si haig de dir la veritat fa molt que no em sento així i tampoc és que m'hi vulgui sentir perquè és com infernal, com es demostra també a la pel.lícula, sobretot si estàs mig tarat com el protagonista, clar...
Però el principi de la peli...uf, no sé, és que m'al.lucina el procés de seducció tot i que clar, de fet ell ja està seduït només de veure-la per primer cop.
De totes maneres, aquesta peli també em fa venir moltes ganes de ser l'altra part: de ser la seductora, de sentir que cada centímetre de la meva pell pot seduir i afecta a l'altra persona.
Perquè en realitat qui sedueix també desitja al/la seduït/da, desitja la seva atenció, la necessita, desitja que li faci cas. Així que el desig és bidireccional si és que funciona, clar, sempre he pensat, també que hi ha d'haver com una "base", que no tothom pot seduir a tothom...o potser sí i l'art de la seducció no té fronteres.
Potser només estic exterioritzant que no em veig capaç de seduir i m'agradaria...
Potser quan ho he intentat no me n'he sortit, potser ho faig fatal, potser quan ho vaig intentar per primer cop a la vida (no sé quan) em vaig fotre de lloros. No sé a qui devia intentar seduir.
Vull ser la Lolita i en canvi sóc el Humbert...
No sé, que em trastoca molt.



6/5/12

Tensió

Em pregunto si des de fora es veu la tensió sexual amb el company de classe de música (li podem dir el Músic...) o si tot són imaginacions meves.
Jo, quan veig en altres persones el que "veig" entre ell i jo, sé què és d'una hora lluny. Però en canvi, quan es refereix  a mi tinc l'instinto atrofiado com les hienas del Rey León...
No sé, trobo q em conformaria amb saber q és real...clar q si fos real, llavors voldria posar-ho a la pràctica...però estic farta d'històries falses, imaginades, inventades, negades, desmentides...tinc la sensació q he tingut una vida amorosa d mentida i q res ha sigut autèntic.
No sé, crec q últimament estic trista de la vida perquè estic canviant de fase. Ja he passat la fase de "buscar" parella. No sé si la trobaré, però no tinc més ganes de buscar-la, vull assumir q no en tinc i continuar la meva vida partint d'aquesta base: que sóc soltera i ja està. Per això em sento estancada perquè fa tant que "busco" parella que no faig res més!
Per tant, amb tota la pena de meu cor, deixaré de buscar-ne i seguiré endavant assumint q no tinc parella i punt.
D'acord, el principi del post no té res a veure amb el final. Ho assumeixo.