El mateix

Avui ha estat rareta, clar, sense dir-me res en tot el dia fins a la nit i després hem parlat una mica i clar, m'ha tornat a dir el mateix: que ella vol estar amb mi i abraçar-me molt I JA ESTÀ.
I jolin, ja li he dit que això del "ja està" em talla el rotllo, no sé, què vol dir que ja està?? Li he dit clarament: q jo tenia ganes de fer-li petons. Aviam ara no ens liem (bueno, ella diu q no però clar, el cap de setmana passat ens vam liar o sigui que...) però diu q li encanta estar amb mi i abraçar-me i fer-me carícies.
Li he dit que aprofitem el que ens agrada fer i ho fem al màxim. I que si un dia té ganes de fer-me petons doncs que ja me'ls farà. Ja sap el que jo sento. I que si mai arriba aquest moment doncs...jo què sé...
Insisteix en que estem diferents i que estem diferents. Ella suposo q sent q no està "enamorada" però jo no vaig a casa de la gent a dormir enganxada a ella com una paparra...no sé com en diu d'això però esclar...
Aix, ara l'enyoro més i la vull abraçar molt...m'hauré de posar més dura perquè quan m'estovo...uf, és fatal.
Som dimarts i penso en quant falta per dissabte q hem quedat...i em fooooonc....estic tooooova!!!
Per què no pot ser tot més normal? Aix...sempre igual...

Desperta

Molt bé: hola bon dia, ja estic desperta.

1) Dijous vaig dir-li el que sentia, que no volia posar excuses d si nem aquí o nem allà, que tenia ganes de VEURA-LA. Vam decidir quedar per dissabte i, com q no volíem parlar aquests temes per xat, vam decidir tancar-lo. Al cap d 2 minuts em va enviar un sms per si volia quedar divendres a la tarda abans d'anar on jo anava (q ella no volia venir, q no passa res, clar). Li vaig dir que sí, esclar.

2)Divendres vam estar parlant de "nosaltres", jo vaig dir el que sentia i ella el que NO sentia i vam tornar a tenir la conversa cíclica de que érem amigues i de que ella no entenia per què no sentia DESIG per mi, que tenia un bloqueig. Va plorar i tot...una miqueta...q estàvem en un bar...Va ser molt tendre i no sé, jo li vaig dir que si ella NO SENTIA el mateix, el q havia de fer jo era assimilar-ho però que jo sí que ho sentia i que bueno, si era així, era així.

3)Dissabte vam quedar i vam sortir amb 2 amigues meves més i va ser MOLT divertit vam ballar molt i riure molt i no sé, jo estava més o menys tranquil.la. Pensava: mira, estic contenta d'estar amb ella aquí i si quan se'n vagi estic trista doncs ja ho estaré després, ara gaudeix i, per què no...intenta ser sexy jajaja (ho pensava, eh?) però si no ho aconsegueixes, doncs res, au.

Quan ens anàvem a dir adéu ens vam fer una abraçada i va començar a posar-se molt mimosa...bueno, jo també però clar...en mi s'entén. I em va dir que no sé, que estava així,q  estava tonta i q li agradava molt que l'abracés i que no volia marxar i clar, jo tampoc volia que marxés, ja se sap...li vaig dir que vingués a casa i em va dir que venia, que es portaria bé...

No sé...ha sigut tan bonic i tan dolç i...sí, ens vam portar una mica malament jejeje però bé, perquè ningú va fer res que no volgués fer...i hem estat super super bé i al matí hem anat a esmorzar i a passejar i (3 punts per a la meva cistella personal) he marxat a dinar a casa els pares com tenia previst.

Uix, ja la trobo a faltar tot i que clar, potser demà torna a canviar d'opinió...qui sap...ahir fèiem catxondeo amb això i tot...em deia "estic boja, no?" i jo...home doncs sí...una mica...

No sé, estic tontíssima...i només tinc ganes d'abraçar-la però també tinc ganes d'estar tranquil.la i vull poder estar sense ella i sense patir i bé...i ja no estic adormida i estic contenta...(bueno, estic adormida perquè hem dormit poc...jeje...així que vaig a dormir q demà és dia de calces brutes).

Ahir va sonar AQUESTA cançó...em va tocar la fibra...

Pacte

Ahir vam tornar a parlar, com era evident que passaria, no?
No sé, em sento rara igualment però molt millor.
Hem decidit tenir una relació de "mimitos".
O sigui, ella diu que no li atrec com per follar amb mi. Però que clar...uf...aviam com ho explico...saber q ella m'agrada i estar en certes situacions doncs li entra "follera"  com l'altre dia pq té una tensió acumulada. Clar, estic una mica trista perquè no m'agrada gaire que algú em digui que no li agrado ni li poso...No sé què tinc de dolent, sincerament, veig gent molt "pitjor" q jo físicament  i que sí que agrada. Allò q no dec segregar feromones o algo així...no sé quina disfunció tinc per provocar en tothom el mateix efecte. En fi.
Però per altra banda li agrada abraçar-me i fer-me petonets i amb això se sent bé i sí que vol fer-ho i fins i tot li encanta. Ahir abraçant-nos quasi plora i tot.
Per què no podem fer això si és el que volem fer? Ella troba raro q aquestes accions no condueixin al sexe perquè ho concep com un pack: o tot o res. I jo no ho veig així.
No és que no vulgui fer l'amor amb ella perquè sí que vull i sí que m'atrau en aquest sentit a mi però no és el que més m'interessa ni el que més m'importa.
A més, potser sóc una il.lusa i al final em fotré el batacazo de la meva vida però penso que arribarà. Que de l'amor vindran les ganes de fer l'amor...no sé...potser m'equivoco.
És que estic tan bé abraçant-la i acariciant-la i fent-li petonets tendres que no necessito res més...
És molt raro, ho reconec.
Diu que si jo em liés amb una altra persona es posaria gelosa.
És com ser "nòvies sense sexe". Perquè bueno, ella vol sexe però no amb mi...és raro...aviam, acceptem-ho.
Però només penso en tornar-la a veure per tornar-la a abraçar eternament.
No sé, això em fot més por que una pedregada..

Capítol

No us ho creureu però ens vam enrollar. Sembla mentida, eh?? A vegades passa!
Però tranquils/.les, que tot continua sent una merda.
Volia dir-me lo de sempre: que sí però no però no ho sé però venia decidida a endur-se'm al llit i mare de déu si ho va fer...quina fera. Jo estava astorada, no donava crèdit. Sexualment, va ser fred per mi, jo estava freda tot i que ara quan ho penso...m'encenc perquè ella estava tota encesa i bueno, això, com una fera, ja us dic, quin pànic. Però clar, estava flipada per l'aspecte sentimental: per poder estar-la abraçant i fent-li petons i acariciant-la...i mirant-la als ulls i besant el seu somriure...
És que ara no sé si podré parar, realment. Li he dit jo, que estava millor quan erem amigues i ella ha dit que també.
Demà hem quedat...però estic tan trista que no sé si podré estar normal...potser hem de deixar de ser amigues i tot.
M'he pillat fins a l'extrem, esclar.
Vaig a dormir i demà serà un altre dia...

Petons

Ja sé q això és continuar pel camí de l'error però és el q sento...
M'he trobat el meu veí quan entrava a l'escala. Ell en sortia.
Només ens hem dit hola després de mirar-nos un moment als ulls...
Però és tan mono...és q continuo volent només anar fins a ell i besar-lo com aquell dia...
No tinc ganes de dir-li res, ni de quedar amb ell, ni de fer-nos "amics" ni de tenir més complicitar ni estar més a prop...simplement vull anar fins a ell, mirar-lo i besar-lo i després marxar.
Tot i q comenci la primavera o potser malgrat això...estic trista... :(

Truman

Heu vist el show de Truman??? Quina gran peli...
A vegades tinc complexe de Truman.
El dia que estàs plosh tot va de cul, com si et perseguís un núvol només plovent sobre teu.
I que ningú et faci una sorpresa en aquests moments o et passi algo inesperat q t canvii, algo q no depengui d tu. Estic cansada d'haver-ho de fer tot jo, només vull flotar i que les coses succeeixin al meu voltant.
Vull estar com el dia "de autos" i vull q un paperet decideixi quan em tornarà a fer un petó i jo només em deixi dur i que ell torni a fer trampes per triar-me i em faci repetir el petó que li he fet jo perquè era massa petit. Per mi aquella nit va ser massa curta i de cop ell va marxar al carrer i tot es va acabar. Què he de fer perquè torni a valdre l'encanteri?
Per què sempre tot és tan raro?? Per què no puc conèixer algú i ens agradem i tot és normal i no hi ha coses rares ni TOIES pel mig?? I que el que jo faci sigui efectiu i que l'altra part també faci coses i em senti atesa i protegida i existent com li passa a TANTA gent???
No vull estar així, vull estar normal perquè de fet tot està normal, no entenc per què he d'estar així de deprimida com si, no sé, com si no m'estimés ningú o m'acabés de deixar l'amor de la meva vida.
Alguns dels meus amics em diuen que no perdi l'esperança o que passi d'ell perquè no em fa cas. I ja sé que vaig dir que no posaria més com a exemple els casos passats...Si algú em fes cas de tant en tant...és esgotador estar sempre pensant: bueno va, la pròxima vegada. Aquest pensament ja se m'ha gastat.

Veritat

Aviam potser simplement jo li vaig fer petons de veritat i ell de mentida. I clar, un joc de mentida doncs ja se li ha oblidat i està exactament igual que abans. Doncs molt bé, home, tot això que es perd, no ho sap prou...

Noves

Ahir va venir a portar-me el jersey que m'havia deixat a casa seva.
B, és q clar, com q la profe de dansa és veïna meva, resulta que ell també, veí del davant! Molt heavy.
Jo estava amb una amiga i res, va entrar un moment a saludar-la (q tb la coneix) i no sé, jo vaig estar com molt pava i no em vaig adonar de res perquè va ser molt curt i de seguida va marxar.
Però em vaig quedar encara més atontada que abans. I dormo com fatal i no entenc res!!
Ara voldria anar i dir-li: bueno què? Què hem de fer? Perquè no tinc ganes de fer més tonteries.
Però alhora penso que no sé ni què contestaria jo mateixa a aquesta pregunta.
No sé, en realiatt només tinc ganes de fer-li més petons

Oioioioioi...

Uf, mare de déu, són les 4:20 de la matinada i acabo de tornar.
No sé quin titular posaria si fos una notícia del diari però potser el resum o el q més m'ha impressionat és que m'he morrejat amb el germà de la profe de dansa...
Com a notícies accessòries diria que he anat a un sopar a casa seva (som col.legues, no amics amics però sí coneguts i mira, ha anat així) i tot d'amics seus que jo coneixia molt poc. Dada important perquè m'ha permès estar com molt alliberda, lluny de totes les tensions que, vulguis o no, tens quan estàs amb els teus amics de sempre.
Hem començat a jugar a un joc d'aquells de fer coses (marededéu...què tenim, 15 anys??) de fer petons al coll o als llavis i coses vàries, segons deia sempre ell: sense traspassar els límits i penso q és cert perquè m'he sentit molt bé en tot moment i gens pressionada ni res.
Total, que ens ha tocat una prova en q ell m'havia d fer un petó on volgués i llavors m'ha morrejat. Bueno, ell a mi i jo a ell perquè diria que el pitjor és QUE M'HA AGRADAT  i potser fins i tot afegiria que en tenia ganes.
He de confessar que em dóna cert morbo que sigui el germà d'ella. No s'assemblen però...ho sé.
Després ho hem fet més vegades i hem estat abraçats molta estona i ens hem fet petons i llepades al coll.
A més a partir del primer morreig, diguessim, ja hi havia el catxondeo general de tothom i de nosaltres també de que voliem que ens toquessin les proves junts i fins i tot ens ha tocat una prova i tothom ha marxat i ens han apagat el llum.
És el primer cop que em morrejo amb un home...a la meva edat...ja em val.
Ostres, és que estic com a quadres (amb els ulls a quadres, com diu una q conec). No reacciono.
Per una banda tinc la sensació de joc perquè també he morrejat a més gent i també m'ha agradat jajaja. Bé, però no amb tothom: amb algú m'ha agradat però amb algú altre m'he quedat igual.
Però per una altra, entre tot plegat, i ell després dient que jo feia molt bé els petons...tinc com la sensació q ens hem liat també.
No sé, no crec que per part seva tingui gens de futur i per part meva, no en tinc ni idea però ja sabeu que jo em penjo més fàcilment que un mico de la selva...però és raro perquè en realitat no és que m'agradi. O potser és q està canviant el meu concepte d'agradar.
Uf, no sé, vaig a dormir i a consultar-ho amb el coixí. Jo que demà em volia llevar d'hora...

Petó

Avui he anat a un concert d'Ell. Bé, això de que hi he anat és per dir-ho d'alguna manera perquè he escoltat només les 2 últimes cançons (snif, ara tinc més mono que abans).
L'he vist després i estava una mica rebotadet de la vida perquè hi havia el nòvio de la seva ex (com pot ser tan guapa?) però igualment m'ha fet ilu.
Primer ens hem fet dos petons i hem parlat una estona també amb una altra amiga meva i quan marxavem jo li volia fer un petó, un "pico" d'aquells que ens fem no sé exactament per què però que segons el nostre amic comú Ell fa per demostrar "carinyu". No sé. Però llavors l'he mirat per dir-li l'adéu definitiu (jua jua, ni que s'hagués mort...adéu d'avui) i no sé, m'ha agradat molt aquest moment de comunicació en què ens mirem als ulls i sense paraules ens preguntem "ens fem el nostre petó?" i amb els ulls m'ha dit "sí" i llavors li he fet un petó als llavis i una carícia i he marxat tan contenta i amb un somriure tonto que, no sé, havia de dissimular perquè les meves amigues em sembla que em miren raro pel tema Ell, no sé per què tinc aquesta sensació.
A vegades penso que...no sé, que no puc comprtir amb elles la meva vida "amorosa" (amorosa de pa sucat amb oli, però vaja), que els produeix rebuig o...no sé què exactament. Però tinc la sensació que em contesten "ah, vale, molt bé. Podem canviar ja de tema?"; penso que no els hi agrada compartir aquesta part de la meva vida. Bé, no ho penso de totes les amigues però sí d'aquestes amb qui estava avui concretament.
Doncs avui somiaré amb ell i somiaré que li faig un petó dolç i petit.