Rara

Em sento molt molt rara però no sé exactament per què!
És que no ho sé dir, no ho sé gens.
Vull estar contenta però no ho estic. O sigui, estic contenta en general: estic normal.
Però si penso en la C. no estic contenta. Per què? Si tot va bé, no? representa? Bueno no...perquè és sí però no i és "això era i no era". I no em puc relaxar. Però és que tampoc sé què sento jo ja...en sèrio...
Només voldria abraçar-la i ja està. Ni pensar ni parlar ni fer res. Tinc ganes de plorar, tinc ganes d'abraçar-la...però no podem quedar fins dijous...i tinc la sensació que ja ens va bé...no sé...què ens passa??
Què em passa??

Escolteu AQUESTA cançó. Em sento així.

Analitzar

Això era i no era..
Des de dijous passat fins avui hem estat ultra-enganxades i molt bé.
Ara mateix no sé què dir...perquè penso q no vull analitzar el q està passant així dia per dia...vull viure-ho i prou. Si jo vull estar amb ella i ella amb mi, doncs fem-ho, no hi ha cap mal, no? Quan hi hagi un conflicte...ja veurem què fem. Aix, no ho sé pas.
El q penso és en la diferència entre quan no saps si hi ha alguna cosa amb algú i quan ja saps que sí i llavors et poses a viure-la. No sé si mai havia pogut arribar a aquesta fase.
Em sento tan "petita" en aquest sentit...i ella també, així visquem-ho juntes i no sé, gaudim tant com puguem, no? Vull que aquest sigui el meu lema.
Quan estic amb ella sento una pau interior...com si tot estigués al seu lloc, com dient aaaaaaara. I això fa q penso q vull estar amb ella tot el rato i ja està. Fa 3 nits q dormim juntes i tinc la sensació com quan el meu pare no tancava la porta amb clau quan no érem tots a casa.
Potser és absurd el que diré però tinc la sensació que el nostre lloc és juntes.
Mamapor.

El mateix

Avui ha estat rareta, clar, sense dir-me res en tot el dia fins a la nit i després hem parlat una mica i clar, m'ha tornat a dir el mateix: que ella vol estar amb mi i abraçar-me molt I JA ESTÀ.
I jolin, ja li he dit que això del "ja està" em talla el rotllo, no sé, què vol dir que ja està?? Li he dit clarament: q jo tenia ganes de fer-li petons. Aviam ara no ens liem (bueno, ella diu q no però clar, el cap de setmana passat ens vam liar o sigui que...) però diu q li encanta estar amb mi i abraçar-me i fer-me carícies.
Li he dit que aprofitem el que ens agrada fer i ho fem al màxim. I que si un dia té ganes de fer-me petons doncs que ja me'ls farà. Ja sap el que jo sento. I que si mai arriba aquest moment doncs...jo què sé...
Insisteix en que estem diferents i que estem diferents. Ella suposo q sent q no està "enamorada" però jo no vaig a casa de la gent a dormir enganxada a ella com una paparra...no sé com en diu d'això però esclar...
Aix, ara l'enyoro més i la vull abraçar molt...m'hauré de posar més dura perquè quan m'estovo...uf, és fatal.
Som dimarts i penso en quant falta per dissabte q hem quedat...i em fooooonc....estic tooooova!!!
Per què no pot ser tot més normal? Aix...sempre igual...

Por.

Com deia la Trinca: Mama, por!
Ahir finalment vam quedar i simplement ha anat molt bé. Quan ens vam veure se li va passar la rallamenta i ens vam mirar i ens vam abraçar i tornàvem a ser nosaltres i tot era fàcil i fluid, tot era normal i maco...
I aquest matí hem estat parlant i aquí és on ve el GINYE perquè semblava que tot anava bé...que hem parlat de ser parella i tot...però no les tinc totes, tinc la sensació que encara s'ha de girar moltes vegades juajua (m'ho prenc amb humor...).
Ara tinc com la sensació que és la meva NÒVIA. És horrible, quin pànic...més que res per no dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat!!
Però, òbviament, estic CONTENTÍSSIMA.

Rallamenta

....la seva, esclar.
Jo li dic: quedem? I sí, vol quedar, em diu que sí, que ok, q vagi a sopar i a dormir a casa seva però que necessita parlar de com es sent. Es sent que "vol això i ja està" però si també és el que jo vull...Bé, no, però jo li dic: quedem? sí o no? I no tinc ganes de rallar-me! És que anem per torns: es ralla ella, em rallo jo...però en el fons el problema és d'ella perquè jo l'únic que vull és estar normal.
Jo el que vull és estar el màxim de bé el màxim de temps i si tinc ganes d'estar amb ella i ella d'estar amb mi, doncs quedem, no?
No em vull rallar, vull estar contenta i bé. Doncs ho faig.

Malson

Com que estic cansada de dir el mateix...de que ara sí ara no ara sí ara no...blablablablabla...només explicaré una cosa que encara no sé ben bé si és real...crec que sí.
Aquesta nit hem dormit juntes (això és real) i a mitja nit m'he despertat angoixadíssima perquè havia tingut un malson, com un nen petit i m'he llençat a sobre seu per abraçar-la despertant-la...pobre...i m'ha abraçat i m'he sentit com...no sé...com mai m'havia sentit perquè no recordo mai despertar-me d'un malson i abraçar algú, ni a la meva mare...
M'ha demanat si el malson era culpa seva...li he respost "culpa?"...però no ho era. El malson anava de la incomunicació...jo volia dir-li alguna cosa i ella no m'entenia, jo li donava voltes i voltes i explicacions i explicacions i ella entenia el que no era i s'enfadava o no sé...que tenia mal rotllo...i alhora hi havia MOLTA gent al nostre voltant i tot era molt atabalant i jo al final li deia a algú que hi havia per allà: "com li puc fer entendre!!? Mira, li vull transmetre el missatge de que "tal-tal-tal"-no sé ni què era el que li volia dir- però no m'entén, no m'entén!!" .
Hosti, ha sigut horrible i he trigat molta estona en relaxar-me i estava suant i la meva C. abraçant-me i consolant-me i fent-me carícies...preciós, no??
Però bueno, al matí s'ha tornat a rallar per lo de sempre i ara està rallada. Diu que passi d'ella. Doncs és el que penso fer i el que estic fent. Vaig pensant en les meves coses, en el que faré demà, divendres, dissabte, diumenge, blablablabla...i quan vulgui ja dirà. Ahir vam quedar perquè ella ho va dir i llavors ve i es gira...diu que és un desastre, que se sent malament...ai...he dit que no volia tornar a parlar del mateix. Doncs ja està.

Flors i violes

El cap de setmana ha anat millor impossible i tot semblen ser flors i violes.
Però no se m'oblida tot el que em va dir la setmana passada...ara es veu que ja li torno a agradar...però noto que encara tinc com una distància...que tanmateix em va bé perquè em permet seguir anant a la meva bola...millor q continuï així...
És q és tan fàcil quan no ens estem rallant per res en realitat!
Millor continuem sent de sucre.

Alternatives

Aquest matí m'he cansat de ser la dona de gel perquè he pensat que tampoc porta enlloc...tampoc és manera d'estar ni jo sóc així. Aix...
M'he cansat i li he enviat un missatge de bon dia, au.
He estat pensant en q la situació realment és aquesta: som amigues. Especials si voleu però amigues i potser hi pot haver un procés paral.lel de "viure el que hi ha" i "acceptar q no som nòvies".
Puc buscar una altra nòvia, no?
Bah, jo què sé..aviam aquest cap de setmana com va, no? Com que encara és sucre...
Ara m'ha dit  q si em podia trucar perquè després de la gelor, seria raro quedar demà i hem estat parlant super bé...
Ai, no sé, tot és massa raro...potser tenim un tipus de relació indefinida que no és d'amigues ni de parella...

Gelor

Clar.
Em diu q estic molt rara i que estic molt freda però és que si no estic així, estaria plorant per les cantonades i diu que vol que estigui bé...però no puc estar bé quan em diu que no vol estar amb mi. O sigui, sí que vol però no del tot perquè hauria de ser una relació sense sexe...on s'és vist això? No puc!!
Li dic que clar, que hi ha uns sentiments i em diu que ella també els té...va home va!!! És q al final m'entra mal humor i tot!! Però quan penso en que s'haurà acabat per sempre m'entra tanta tristor...perquè la vida sense ella és un rollu, ja ho he dit, no? Per què no em pot estimar normal? Per què NINGÚ em pot estimar normal? Diu que després del cap de setmana puc passar d'ella. Però jo no és el q vull!! Merda, però és el que he de fer i em desespero quan torno a veure que no hi ha una altra solució...com vol que no estigui freda?? si és l'única manera en què puc estar...per no estar feta una puta merda?

Contradiccions

Com és evident...quan jo em poso dura, ella es posa tova.
Però avui li he dit que no volia quedar dijous (com m'ha proposat), que ja ens veuríem divendres (que hem quedat) i ja faríem teràpia d'abraçadetes...
M'ha dit que trobava a faltar les meves abraçades...buaaa, per què ha de ser tan trist?? En fi.
Però em sento millor així, almenys vaig a lo meu, tot i que estic trista i com buida...la vida "sense" ella és un ROLLU.

A prop

Per què no puc estar a prop de ningú?
Avui he passat un dia molt trist però com que he posat el xip de "tallar" i d'allunyar-me d'ella, ara estic millor, m'he tret com un pes de sobre.
I penso: no podria estar així? Ara estem parlant pel xat com si res...però clar...quan m'abraça, quan dorm amb mi i em fa mimitus...ja no ho puc resistir i em tiro a sobre seu...és normal, no? Esclar, per això no puc fer aquestes coses...
Encara tindrà raó al final i haurem de ser amigues...no, però no podrem perquè la veig i em desfaig...he de mantenir la distància i així estaré bé tot i que la trobaré a faltar molt.
No vull "estar" amb algú que no em desitja i em fa sentir com que li faig angúnia...és molt perjudicial per mi, i sobretot NO ÉS el que vull.
Bollodrama...aniré a dormir...

Bollodrama

La nostra història és un bollodrama...i ho dic el dia que les etiquetes de "C." igualen a les de "N.B."...i què? Res, però sembla q sigui un cicle igual...tot i q la història amb la C. continuarà en forma de drama...bollodrama perquè la trobo a faltar però la veig al xat i és raro perquè hi és però no hi és i l'estimo i no la vull i la vull i vull que m'estimi i no sé què pensar ni què sentir.
Parlava amb una amiga q deia el mateix q la RACHEL en un comentari al post anterior...que no s'ho creu, que el que diu són excuses però el cert és que hi ha una barrera i no la podem saltar. Si la saltem cap aquí ella es sent malament i si la saltem cap allà jo em sento malament. No hi ha solució possible.
Si jo fos ella no sé com em sentiria exactament (cadascú és diferent, esclar) però crec que tiraria endavant i buscaria la manera de saltar la barrera, no deixaria que això s'acabés. Però jo no sóc ella i ella no és jo...sé que totes dues estarem pitjor l'una sense l'altra però jo AIXÍ  no puc estar perquè em passo el dia plorant i estic tristíssima. Només estic bé quan l'abraço, no pot ser...
I passarem el cap de setmana juntes i no sé, potser ens el podem passar abraçades per dir-nos adéu.
El q deia: bollodrama.

Tallar

Finalment sí que va venir la C. tb divendres (o sigui, ahir) i li vaig explicar tota la història de la Noia Balladora, la ex i la nova nòvia i blablabla...és q ens ho diem tot...això em mola molt (amb la C.).
Hem parlat molt ahir i avui i no sé com estic, el problema és q ella no està amb mi al 100%. No li agrado, no té aquest sentiment de "voler-me tocar". És aquest el problema i clar, això fa q no poguem ser una parella normal i ja no parlar més del tema. I això tb fa q jo estigui amb ella no al 100%, no...sinó al 200%, cosa q em fa estar malament, ansiosa, trista, etc. Tot allò que ja sabem.

Hem arribat a la conclusió que haurem de tallar perquè si no, estaré trista per sempre més..avui ha marxat abans de dinar i després de la conversa que hem tingut i els mimitus i tot, he estat bé i estava contenta però al cap d'unes hores m'ha entrat la tristesa profunda perquè no li agrado.

En realitat, tinc cinquanta raons per estar contenta i una per estar trista però estic trista.

Arriba un punt q ja no és cosa dl q m digui sinó cosa meva però clar, com pot estar una bé, contenta i tranquil.la quan et diuen q no et volen tocar perquè no els hi agrades? És q n'hi ha per llogar-hi cadires...encara que tot lo altre sigui com PERFECTE i que quan parlem de "tallar" ens posem tristíssimes i plorem.

Ens estimem un munt però a l'hora de fer sexe no em vol tocar, no li agrado i diu que això és una part molt important ( i té raó, clar).

No pot sentir el q no sent a posta només perquè tot vagi bé.

La veritat és que no sé què fer per estar bé...crec que l'única solució serà tallar. Fins la setmana que ve som sucre perquè marxem el cap de setmana amb més gent i tal però després...haurem de tallar.

Algú veu una altra solució? Siusplau???

Divendres

No sabia quin post escriure perquè tots em semblaven repetitius i inútils.
Doncs ara escriuré sobre la Noia Balladora.
M'ha dit que divendres vol anar a una ballada i q si jo hi aniria i li he dit que sí perquè ja hi anava a anar.
Diu que allà hi haurà la seva ex i amb la seva nova nòvia (quins collons tb) i q vol parlar amb ella i que necessitarà la meva força i que que bé qui hi vagi. Mare de déu...sort que jo ja no estic en el mateix punt però m'alegro molt d poder donar-li el meu suport i d'odiar a la tonta aquella que va i la deixa per una altra.
Fins i tot estava parlant amb la C. pel xat després q ha estat tot el dia GELADA (ara estàvem parlant bé...) i q hem quedat demà però aviam com anirà amb la dona de gel...he pensat, ara et fots, C., i no vull q vinguis divendres perquè vull estar amb la meva Noia Balladora i donar-li tot el meu suport i tota la meva força i fer-li gelos a la ex, si cal!! Tomaya.