Relax

Com que no paro (que cansat és això de fer vacances) no tinc temps ni de pensar i el tema "C." està com en stand by...la veritat és que no hi penso però tampoc tinc la sensació d'haver-la "oblidat". Això que deia, tinc sensació de pausa, de que ja tornarem a quedar i "agafarem" la història allà on era però també tinc com una por latent de que ella vagi per la seva banda i pensi zero en mi i tot es refredi i, no sé, que en trobi una altra o algo així...Jo l'únic q vull és que alguna història arribi a algun lloc...snif...
Però res, ara a gaudir de les vacancetes!!

Mai

Tinc realment la sensació (potser és fictícia però la tinc) que mai m'havia sentit així.
No estic gens angoixada, estic tranquil.la i fins i tot, tinc ganes que corri l'aire i passi una mica de temps.
Però tinc por d'estar sentint tot això "inútilment" perquè clar, si sempre hem d'estar així, sent amigues però bueno, ni això m'angoixa.
Estic com "S. (o sigui, jo) pren-te les coses tal com vinguin, com quan us banyàveu al riu: deixa passar la corrent a través teu, com vingui, forta o suau, freda o com estigui. Quan vingui algun canvi ja l'entomarem.
Ara ho sento així, ara em sento "lligada" a ella, potser perquè sense pretendre-ho, se m'ha lligat (ara encara entendré el sentit de la paraula i tot...). Anar fent i si em surt amb algun estirabot com quan em va dir que estava molt incòmoda perquè es pensava que m'agradava (que era veritat, pobreta, i ella pensant q ha ficat la pota) ja veurem què fem.
El pitjor que pot passar és senzillament que trobi una altra parella i aleshores només hauré perdut la partida de parxís, ja n'encetaré una altra, no?
Em sento molt diferent de quan estava amb la meva primera nòvia, de quan era el "humbert" de la Lolita (m'estic llegint el llibre, quina teràpia). És un altre sentiment totalment diferent.
És guai :D

Resolt

Finalment he fet el cor fort i li he dit a la noia balladora que no perquè no m'anava massa bé.
És q en el fons penso: és que què faig allà amb ella? Si no som amigues i no som res?? Mira, la meva vida ja està molt bé com està, no necessito estar patint per ella. No la necessito per res. Només em fa trontollar i prou, després torno a la normalitat. Com ara.
:D

Pes

Sí sí, em sento com alliberada perquè en el fons ara penso que no "m'ha" d'agradar i simplement vull q siguem amics i una mica especials i prou. És com si, no ben bé com jo ho hauria triat però tot s'hagués posat al seu lloc i ara tot encaixi.
Ara no paro de veure gent que em fa tilín.
D'aquí poc m'enamoraré, val?

Relax

Incomprensiblement avui estic molt contenta i tranquil.la. És aquella sensació quan et diuen que no (bueno, t'ho diuen implícitament) de treure't un pes de sobre i ja saber el que hi ha i amb què pots comptar.
Estic contenta, tranquil.la. Mare meva, què diria freud de mi?
I així em dedico un altre cop a ADORAR  a la meva profe de dansa i veïna. A punt de fer-ne 46 (ella) i comprovo que com a mínim fins a aquesta edat encara es pot estar MOLT BONA.

Efecte

Estic començant a notar l'efecte "no-m'agrada-ningú".
És quan més tranquil.la estic, més activa, més relaxada, més contenta, més de subidon...i llavors és com si pensés: perquè tot fos encara millor m'agradaria compartir-ho amb algú...em  penjo d'algú i tornem a començar el cicle...estrés, nervis, baixa l'autoestima...buf.
Abans que la noia balladora em comencés a anar al darrera per després dir que sóc jo qui li vaig al darrera a ella, jo estava la mar de bé. Super tranqui a la meva bola...
Algun dia podré estar amb algú però BÉ?? Aix, m'agradaria tant...però amb qui? Hi ha algú que estigui sa/na?? Potser sóc jo qui no ho està...boh...

Fàcil

Tinc ganes, en el terreny amorós (bé, i en els altres també) que les coses siguin fàcils. No sé, estic com vaga, no tinc ganes de "lluitar". No tinc tantes ganes d'estar amb ningú com per lluitar. Només deixar fer i, sobretot, deixar-me fer.
Aixxxx l'hivern ja ho porta això, no? Una mica d'apatia??

La nostàlgia

La nostàlgia ens fa enyorar coses que realment no enyorem i que realment ja no les tenim perquè no les voliem.
És rara, oi?
Jo avui he enyorat per uns instants una "novia" (entre cometes com totes les que he tingut) que tenia i amb qui ho vaig passar malament per vàries raons. Per ella i per mi.
Però he enyorat els bons moments i les coses bones que teniem i com em cuidava (quan li picava, clar) i que em venia a buscar a la feina per veure'ns una estoneta al migdia.
I penso, hauria sigut preciós si tot lo altre hagués anat bé (cosa que no va passar en absolut).
I enyoro com li agradava jo i em pregunto si mai més li tornaré a agradar tant a algú.
Tot i que en realitat, prefereixo no agradar-li tant i que em tracti millor que ella,però ja m'enteneu.
Ahir li vaig escriure un correu a la noia balladora i EVIDENTMENT me l'ha contestat com si res tan normal  i feliç i parlant de tornar a quedar com és normal. La setmana passada no sé, devia estar posseïda jo per algun esperit maligne. Encara no li he contestat. Com ha dit avui un de fama, ara ve el moment de fer-se la interessant...Ara, a més, coses rares del destí o de no se què, a sobre està connectada al xat. Ja es podria haver connectat la setmana passada, no?? Algun dia!! Bé, tampoc no li diré res però m'ha fet il.lusió.
Em torno a sentir jo mateixa :D

Amiga

Ahir vaig parlar amb l'amiga comuna i la veritat és que cada vegada veig més clar que li he donat més importància de la que té a tot plegat.
Li vaig dir que m'havia deixat trasbalsada i diu,  per què, perquè et vaig dir que era girada? Uix, no no, a això ja hi estic acostumada, ho assumeixo. Dic: perquè em vas dir que ho sabia. I em va dir clar, no ho sap, ho intueix! Tu actua normal.
I té raó, no? Però encara em queden tres dies fins al dia tope de no fer ni dir res. Que bé aquesta setmana que m'he posat de ser sucre. Em sembla que utilitzaré aquest recurs més sovint.
A partir de dilluns, el meu cervell pot tornar a pensar què fer. Fins llavors no.
De totes maneres, tinc moltes ganes de veure la noia balladora...snif.

Relax

Tinc ganes d'estar relaxada amb "el temita". O sigui, no vull que el fet que m'agradi algú sigui un estrés.
Dins meu hi ha com una veu de dimoniet que fa que quan m'agrada algú em senti com "avergonyida", no sé definir-ho exactament, el fet és que fa que em senti malament, com si estigués fent alguna cosa dolenta de la qual m'hagués d'amagar o avergonyir.
A sant de què m'he de sentir així? Què té de dolent sentir-me interessada per algú i intentar apropar-me a aquesta persona perquè  m'interessa com a tal??
Avui, mentre anava en cotxe tornant del cap de setmana d'escampar la boira, anava pensant sense ordre ni concert i pensava en el cas que estigués amb la noia balladora i m'ha començat a entrar l'estrés de quan ens veuriem o com ens ho fariem si...i he pensat: PROU. No em vull rallar primera, per coses que encara no han passat i segona per coses que en cas que passin no ténen per què ser motiu de rallar-se....no sé si m'explico.
Que tinc com molta tendència a donar-li voltes al coco (tot i que ho tinc bastant controlat, encara queda moooooolt) i no vull pensar res més enllà de l'avui i del que ja ha passat i de com van les coses en el moment present.
Va molt bé gaudir del present quan ho aconsegueixes...no pot ser tan difícil.
Així que, un somriure i pa'lante, no??

Arreglat

Avui l'he trobada al xat (ejem...m'he connectat perquè és l'hora que sovint l'hi trobo) i li he dit - millor?
i m'ha dit que sí. Bon rotllet...
I aquest finde me'n vaig a escampar la boira beeeeen escampada!
Aquest episodi m'ha servit per aprendre alguna cosa de mi mateixa. De fet tot plegat era més meu que seu.
Encara em queda molt per resoldre.
Encaran o sé quan la tornaré a veure. Però un dia o un altre segur.