Vida privada vs responsabilitat familiar

Com es pot trobar el terme mig o "correcte" entre quan vols fer coses i plans que no inclouen la teva parella i la teva "responsabilitat" envers ella? O sigui, diguéssim que no la deixis tirada.

I si eternament aquest baròmetre us semblarà diferent? Sempre hi haurà una de les dues parts que "es foti"?
Jo, esclar, soc la part que es vol alliberar...però és que en realitat...no és que passi de tot, evidentment que la tinc en compte però també vull fer coses o que ella no vol fer o que vull fer sense ella, quin mal hi ha? Entendria que si fos...jo què sé...cada tarda...podria estar exagerant però creieu-me que NO ÉS a part de que penso que si fos...què? Si és la vida que jo vull dur i necessito? Hi he de renunciar?

Si ets l'altra part, la que vol tenir la parella al seu costat, com si diguéssim...i aquesta "fuig"...opino que el que hauries de fer tu és buscar-te la vida perquè sou dues persones independents. Som dues persones independents i, d'acord, jo sóc com molt independent però no hi veig cap mal, coi...no ho veig incompatible.

I sí, en pots parlar i tal però quan és el moment i sembla que has de pagar un preu per fer les teves coses (en forma de retrets i males cares) doncs la veritat és que costa molt.

Ànsia

És horrible viure en l'ànsia ("inquietud angoixosa" o "desig vehement" segons el diccionari).
Ella encara no m'ha dit res en tot avui i és q semblo burra perquè JA SÉ que em dirà algo tard o d'hora...però l'enyoro.
Jo voldria dir-li de quedar un dia d'aquests entre setmana una estoneta però no goso perquè tinc por no pas que em digui que no, sinó que li sigui igual. Tinc por de la seva fredor perquè m'ha fet tan mal en la meva vida amorosa LA FREDOR.
Algú ha publicat al facebook que:


"L'ansietat és una sobreexcitació del sistema nerviós que es produeix quan aquest se sent amenaçat, ja sigui per un perill real o imaginari, conscient o inconscient.

Podríem classificar els perills en 3 tipus.

- Reviure una situació del passat: El perill pertany al passat i alguna cosa de la qual potser ni en sóc conscient, me la fa reviure en el present."

Bé, i després diu els altres 2 tipus que ara no vénen al cas...doncs així estic jo. Encara tinc massa angoixa acumulada de la meva vida anterior...estic massa cagada però bueno, això no és d'avui...ja ho sabia...

Un cop "gumitat" tot això, arribo a les següents conclusions:

a) no fer-me ni cas de les angoixes estúpides sense fonaments.

b) fer-li les propostes que em doni la gana; si em diu que no...doncs res, igualment no l'hauré vist: si no li proposo...

c) el meu estat d'ànim NO DEPÈN de si es connecta al facebook, de si em diu alguna cosa o de si està freda o calenta..ejem...Almenys no n'hauria de dependre...ejem...No no, no en depèn. In-inde-independència.

Visca l'alegria, ara que escolto una cançó de la trinca jijijiji.