Declaració II

Per canviar una mica de "tèrciu" (canviar de terç no es diu, no? :P) us explicaré la continuació d' AQUEST post. Bé, de la segona part. D'aquella dona a qui em vaig "declarar" i que mira, ara li direm la Declarada. Aquests últims dies hem anat juntes amb més gent de viatge i ha sigut molt molt guai i molt fàcil i fins i tot hem tornat a parlar del tema de manera natural. Tot i que és molt diferent a mi i en realitat no voldria una relació amb ella (no sé, per la seva manera de ser i perquè té una vida com molt complicada...buf) em posa molt ( i a sobre no parava d'anar en boles per l'habitació...es pot estar més bona?? No) i el més important: em fa sentir MOLT BÉ i em tracta super bé després de la "mini-història" que hem tingut en què no ha passat res. Em va dir q li havia agradat molt que jo fos tan clara i jo li vaig confessar que al contrari que la TiamésBonadelMón, ella em feia sentir molt bé tot i saber que no tenia res a fer.
Ara l'enyoro però no com a "algú que m'agradi" sinó com a amiga. Estaré superant la fase en què odio que m'agradi algú? Fins i tot en un moment q estava moníssima vaig voler fer-li una foto i en vaig fer una a cadascú per dissimular jajaja. I em mirava i em picava l'ullet i és que és tan mona (de personalitat), enyoro la seva passió per la vida i alhora la seva capacitat de "retirar-se" quan alguna cosa l'agobia i la intimitat que et proporciona un viatge...crec que he trobat una persona que m'encanta, tot i que, com deia, a vegades em ralla una mica i és una mica massa histriònica.
Res, que l'enyoro tu!! Au

Declaracions

Mira, ara em ve de gust explicar el capítol del Xulín.
Reeeees...però que va estar allà tota la setmana i és supermono i no em va estressar gens tot i q em posava bastant i vaig tenir bastanta comunicació amb ell però el més emocionant és que vaig decidir que havia de ballar una havanera amb ell i una que van tocar ahíquevoyyo. Balla amb mi, li vaig dir. I vam ballar l'havanera una mica sui generis però interessant i em vaig sentir molt bé de no sentir-me malament (ejem) de que algú em posi ni res, sinó de veure-ho com a algo natural, positiu, bo, interessant, productiu...no sé, que mola, vaja. I que no cal que "passi res" perquè moli.
En la mateixa línia està una altra tia que hi havia per allà (pobre..."tia"...) que em posava...bueno, m'agradava, bueno...no. Jo què sé...Però en alguns moments era molt mona i en altres em rallava una mica. Total, que vaig decidir dir-li i l'últim dia a última hora (típic, tb, visca l'adolescència) li vaig dir q m'agradava i res, em va contestar que "ah, vale". Però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit pel mateix que he dit al paràgraf anterior. Ja sé que no implica res però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit. M'ha afegit al facebook jijiji, qui no es conforma és perquè no vol!!
M'encanta agafar tot el que m'ha passat en la setmana-terapèutica i aplicar-ho a la vida real, ara arriba el moment de pair...
Bueno, us continuaré explicant capítols insignificants però profitosos per a mi...enfi...