26/11/11

Força

Avui m'he portat com una dona.
B, avui i ahir, toma ya, dos punts per a mi!!
Ahir, la Noia Balladora em va dir que aniria a una ballada (ella) i em va penjar al mur del facebook l'esdeveniment: ens hi veurem?? O algo així va posar. Jo estava molt cansada (diós, els divendres no serveixo per res) i bueno, ni em vaig plantejar anar. Sabia que la única raó seria perquè ella m'ho havia dit i no tenia ganes, ni hi vaig pensar a la nit.
Avui  m'ha parlat pel xat i m'ha dit que avui feien no-se-què al seu poble i que si hi volia anar. Bé, primer m'ha dit "què fas aquesta tarda?" i jo m'he espantat...aviam si voldrà tenir una cita, aquesta!! Però quan m'ha dit per què era ja he deduït que hi devia voler anar (al no-se-què) i no devia saber amb qui i mira, m'ha tocat el rebre...Jo havia mig quedat amb una amiga i li he dit q potser ens passavem (la veritat és que feia bona pinta) però finalment no he quedat amb aquesta amiga i sola no hi pensava anar NI DE CONYA. Li he enviat un sms (que no m'ha contestat, no està de moda, es veu) dient-li q no aniriem i q s'ho passés bé.
Hem estat parlant una estoneta pel xat. La veritat és que quan hi parlo el cor em fa un "vuelcu". És la diferència entre ella i el Nenet. Amb ell ara estic normal i no crec que canvii quan el vegi. Sento, realment que "ja està". Però amb la Noia Balladora...és diferent...avui també m'ha enviat un vídeo d'una ballada que vam anar totes dues (b, vam coincidir allà) i hi sortia ella, clar...i uf, quan l'he vist...no pot ser, m'agrada massa. Sort que tinc experiència en mantenir la distància i ho sé fer bé i no caic a les seves trampes...
quan hem acabat de parlar pel xat perquè ella se n'anava a dinar m'ha dit "m'agrada parlar...". Tampoc calia poasr punts suspensius...
No sé si al final deixarà d'insistir o s'enamorarà de mi, crec que mai havia passat tant d'algú que m 'agradés jejeje.
Maria, espero que vagis entenent-ho! Jejeje

20/11/11

Mandra

Una col.lega m'ha explicat que ahir es va liar amb un paio (amb qui també es va liar una altra col.lega...per què sempre he d'estar al mig??) i bueno...allò que et poses al seu lloc i he pensat...QUINA MAAAAAAAAAAAAANDRA.
O sigui, em fa una mandra extremament infinita pensar en lligar. Potser sembla contradictori amb tots els meus posts i fins i tot amb el títol del bloc però no vull LLIGAR.
Potser m'ha afectat massa seguir la saga de Crepúsculo.
Potser estic massa romàntica...però en realitat la meva vida és tan poc romàntica en el sentit q tot acaba malament, acaba fonent-se, acaba desapareixent i acaba sent tot mentida, tot imaginari dins el meu cap.
Doncs total, perquè sigui tot imaginari, doncs que ho sigui del tot, vull viure al país dels somnis on podré ser LA PARELLA d'algú però de veritat. Podré estimar i que m'estimin i no només fer-ho veure...
Quina merda, a sobre de la merda de dia (electoralment parlant)...

19/11/11

Cal?

Cal que la gent s'esforci en repetir-me i repetir-me fins a la sacietat que NO ELS AGRADO??? O sigui, amb una vegada ja n'hi ha prou, ja està, deixem el tema!!
Ho dic pel Nenet, per la Noia Balladora, per la Dona que em Posa...és com una mena de mantra....no m'agrades, no m'agrades, recorda que no m'agrades perque`blablabla però no m'agrades, eh??
No m'estranya q el meu cervell pensi com la Diana de Jet Lag que "jo, per norma, no agrado".
Potser és alguna cosa en la meva actitud q els impulsa a recordar-m'ho?? O potser és q ténen problemes i no ho poden acceptar?? Potser els hi sap greu?? Jo q sé però per què no em deixen estar i parlem d'una altra cosa'?? És q no m'ho explico...
Enfi...

17/11/11

Uff...

...vaig dir jo...
Avui he vist aquella dona que em posa molt i que no para de provocar-me tot i que ELLANOÉSLESBIANA (o geisha, com van dir a l'APM? l'altre dia, juajua, em moria de riure).
Avui hem coincidit a la feina i hem segut al costat. Ha retirat la cadira cap a mi perquè la que seia al seu altre costat no hi cabia bé i ella mateixa...diguessim La Dona Que Em Posa...s'ha montat tota la pel.lícula soleta fins a les lletres. Em diu
- Tu el q vols és que m'apropi més a tu, eh??- I m'ho diu a dos dits de la meva cara, amb un to de veu...com si acabessim de follar...o algo així...
I jo pensant :jo?? si no tinc res a veure amb el teu moviment cap a mi...Però li dic:
- Clar...- I ella continua amb la seva peli:
- Però tot té un límit, eh?-
Mare meva...ho trobeu normal?? Jo no he dit res, eh?? Ella sempre ha de treure EL TEMITA. Estic segura q sap perfectament com m'atrau..
En un sol moment m'ha posat...MALALTA!! I ens espera un tou de reunions properament!! A més, q, tot i q ens encanta treballar juntes, sembla que busquem excuses per a fer-ho.
Per una part m'encanta i per una altra penso el mateix de sempre: per què no pot ser real?
 Avui uffff si no hagués tingut totes les meves companyes de feina davant....no em puc treure del cap les seves paraules tan a prop meu, el fet q sempre estigui pensant en el mateix quan em veu...i alhora sigui tan feliç amb el seu NÒVIO (de merda...) Grrrrr

14/11/11

Rareses

Per què totes les meves històries han de ser tan rares??
Després d 'haver-me dit que si jo li hagués dit abans m'hauria dit que sí i d'haver-me dit que ell m'aprofitaria i que, ai! per què havia callat! no pot deixar-ho així?? Ara s'ha d'espatllar i desvirtuar dient-me que en realitat mai s'ha sentit atret per mi?? Hola??? Cal???
Ahir tot el tema de conversa va sortir perquè m'estava explicant com tontejava amb un altre que no era el seu novio i li vaig dir que no m'agradava perquè em sentia malament i bueno, no sé no em va agradar gaire la conversa d'ahir.
A més, jo tenia una ex q sempre deia que "las palabras se las lleva el viento" però jo no hi estic d'acord, si un dia vas dir una cosa, no pots canviar que vas dir-la. Pots dir q ara opines diferent però no q mai has pensat allò perquè llavors, per què cony ho deies??
No sé, per què sempre que agrado a algú, al final de tot, m'acaba dient "no, si en realitat tampoc m'agradaves tant".
La única que mai va canviar d'opinió va ser aquesta q us dic tot i q clar, era insuportable la pobre i a més, jo no estava enamorada d'ella...
Uf...com sempre dic: no pot ser tan difícil. I ja no em refereixo a una relació estable com per a casar-nos, sinó, senzillament un anar fent...
Estic deprimida...:(

13/11/11

Finale

Com posen a les bandes sonores, mai he entès per què, sempre hi ha una cançó que es diu "finale".
Bé, doncs avui he tornat a parlar una miqueta amb el Nenet i mira, ja està més que matat perquè a sobre diuq  d fet, ell no es sentia atret per mi però que amb els amics molt propers i q s'estima molt q sí q s'hi liaria...ai no sé, jo no ho entenc així, l'amistat no em fa voler liar-me amb algú! Digueu-me rara...
I ara em sento menys especial i més "del monton" perquè clar, amb les altres amigues del grup es veu q també s'hi liaria perquè també se les estima molt com a amigues. Això em fa sentir molt pitjor que si mai m'hagués dit res.
No entenc per què va haver de treure el tema si ja estava amb una altra persona. Suposo q li encanta agradar a la gent i sedueix a tort i a dret, quan clissa un mínim interès l'explota i el fa créixer.
De totes maneres el q diu ara no és el mateix que em va dir el primer dia...però esclar, si el q em va dir a mi és el mateix q li diu a "tothom"....ja sé que no és tothom...però per mi, si no sóc NOMÉS JO és com si fos tothom...
Ja sabeu, la meva gelosia...jo pensava que no era gelosa i ara resulta que ho sóc molt...però és que odio sentir-me del montón i potser, l'espai vital on et pots sentir realment ÚNICA és la parella...i justament és la part de la meva vida que va FATAL. És q més malament no pot anar perquè ara ni tan sols m'interessa ningú.
Amb el Nenet ja fa molt q no hi penso, amb la Noia Balladora intento pensar-hi ZERO i millor així. I ja està, no sé, no m'interessa ningú perquè amb la profe de dansa (Adorada) és diferent, no és un interès en aquest sentit tot i que em "posi", la trobi atractiva i m'encanti com a persona. És allò tan impossible q ni tan sols et passa pel cap poder-ho aconseguir.
Quin fàstic.

8/11/11

Por?

En alguns moments penso que juguem al gat i a la rata jo i el Nenet (el burro davant, ho sé).
A vegades no sé si parla amb mi pel xat perquè no té res millor a fer o perquè encara li queden coses per preguntar-me i no "gosa". L'altre dia vam tornar a parlar de "temita", em va demanar que què havia sentit i què havia pensat quan em va dir q estava amb una altra persona i bé, vam estar parlant de tota la història fins a l'aparició estelar de L'ALTRE. Tot i q li vaig dir q encara m'ha d'explicar la seva versió...
I llavors quan hi parlo jo quasi no em parla o avui fins i tot s'ha desconnectat.
O potser sóc massa paranoica i veig visions.
O potser l'espanto quan obro jo el xat.
També li vaig dir que potser aniria al poble i no va dir res...li faig por???
Realment, tal com li vaig dir l'altre dia, encara no ho entenc del tot, no entenc del tot la història com ha sigut i com està sent...
Però torno a tenir la impressió q no s'ha acabat tot i q clar, ara va a un ritme mooooolt lent.

1/11/11

Dubtes

Aquest cap de setmana han quedat els del grup però jo no hi podia anar i una amiga meva m'ha dit que ell, el Nenet li va estar fent "confessions"...i jo pensant...què li haurà dit ara aquest...jeje...Però no, no, no li va dir res de mi. Li va parlar sobre els seus dubtes sobre si li agraden els homes o les dones.
Ostres, jo pensava que ja ho tenia clar i que estava amb aquell tan content i feliç...
No sé, estic dubtosa. No tinc clar què passa realment.
Ara tinc la sensació que no em fa ni cas i clar, pensava que estava la mar de bé i feliç amb l'altre, ja ho he dit...però esclar, si encara té dubtes...No sé, però la sensació que em fa és que no pensa gens en mi...per què em costa tant mantenir en el meu interior el fet d'interessar-li a algú? Per què necessitaria que m'ho repetís cada dia? Per què no m'ho crec? I per què no ho puc viure quan passa o quan m'ho diuen?? En aquest cas, per exemple. És com un amor d'estiu: ja ha passat. Ara tot ha tornat al seu lloc, a la "realitat" i ja no existeix.
No sé, ni per ell i potser ni per mi...he marxat els 4 dies fora i no sé si penso en ell. M'ha agradat el q ha passat però...realment té algun tipus de futur?