24/11/21

Deixa de ser tan tu

 Deixa de ser tan tu perquè el que m'ofereixes no és tu. Perquè el que absorbeixo de tu  no és tu. Perquè el que despertes en mi no és tu. Perquè el que em fas somiar no és tu. 


Però alhora, tot comença en tu!


No hi ha missatges, no hi ha perspectives, només hi ha moments presents quan son present. I em queda un buit...interessant. Molt d'espai per mi, molt d'espai per somiar, molt d'espai per situar. I això també em satisfà.


Només la peneta de pensar aviam si el darrer moment haurà estat l'últim...


Perquè em sorprenguis hi ha d'haver aquesta falta de perspectiva.


Continua, sisplau. Ni més ni menys.


Voldria transcriure tots els textos poètics que amago en el meu grup de watsap "jo mateixa". Per no ensenyar-los a ningú però alhora no llençar-los. Estan allà...al limbo. Els torno a llegir i és cert que canvien de significat amb els dies però, altra vegada, al moment son vida, son font cristal·lina. 


No siguis tan tu però oh, tu, sí tu. Però tu i jo.