25/12/10

Autoimatge

Una cosa és l'autoestima; i una altra l'autoimatge. Sí?
Doncs bé, crec que d'autoestima vaig prou bé però no sé si l'autoimatge la tinc una mica distorsionada, una mica elevada...Sincerament, quan a algú no li agrado no ho entenc. Ja sé que això va com va i que pots estar com un tren i no agradar-li a algú. De fet hi ha gent que trobo guapa i atractiva i que no m'agrada.

Però en el cas de la noia balladora (d'acord, d'acord, vaig dir que deixaria el tema i no ho estic fent però és que avui l'he tornada a veure) penso: que no t'agrado?? I per què no??!?!?! Em fa ràbia, suposo que perquè en algun moment vaig pensar que sí.

Amb una amiga meva hem arribat a la conclusió que la seva nòvia fa molta ràbia (la de la noia balladora) perquè ens defuig, ni tan sols ens mira a la cara. I mira, que ho fes amb mi si està al corrent de la història encara es podria entendre però amb la meva amiga??? No entenem res.

Bé, espero que tallin aviat jajaja.No, però és que em fa molta ràbia perquè amb la noia balladora tot continua sent molt bonic i m'encanta i estaria amb ella hores i hores i la convidaria a venir a tots els llocs on anem perquè m'encanta la seva companyia però ha de dur aquell moble enganxat a tot arreu?? La nòvia, vull dir...o sigui, ve a parlar amb nosaltres i està com sempre: és ella, i ens continua parlant de convidar-nos a casa seva, de venir amb nosaltres a la fi del món si cal i m'entren ganes de dir-li que sí encara que sàpiga que no li agrado (tot i que no entenc per què) i que mai estarem juntes perquè segueix sent tan mona i tan dolça i tan bonica i tendre....però llavors se'n va amb aquella i pluf!! Penso, anar a casa teva?? Que hi haurà la teva nòvia?? La podré matar, siusplau?? Grrrrrrrrrrrrrrrr. Una nit de nadal una mica envaïda per la ràbia, eh??

19/12/10

Sóc així

He tornat a parlar amb l'amiga de la noia balladora.

Jo no tinc ganes de pensar en el tema però es veu que ella està preocupada per mi i no para de parlar-me'n. M'ha explicat que es veu que fa anys la noia balladora se li va declarar però ella és hetero...bé, hetero d'aquestes que també sempre estan parlant de que no són lesbianes. No sé, jo no vaig dient tot el dia que no m'agradaria ser bombera, no? Bé, aquest és un tema a part.

Li he dit a l'amiga de la noia balladora que a tothom a qui li explico com es comportava, també s'hauria pensat que estava interessada en mi (m'explico?) i m'ha dit aquella frase tan maca de que "ella és així". Doncs jo sóc aixà, saps?


Diu que me l'he de treure del cap (no sé per què insisteix tant) i que no hi pensi i que me la miro des dels ulls de l'amor, que ella no creu que sigui dolça (doncs jo crec que ho és molt). Llavors m'ha vingut la frase de que la noia balladora és AIXÍ però jo també sóc AIXÍ a la meva manera, a mi m'agrada atresorar les virtuts de la gent que conec i si trobo que és dolça i encantadora, encara que no pugui tenir res amb ella (perquè ella no vol) vull seguir pensant que ho és i que potser tenim un feeling especial que mai conduirà a cap història d'amor però que existirà. L'amiga diu que així em faré mal però és que sempre sóc així i al final les coses es posen al seu lloc i la meva vida s'omple de gent que trobo especial i interessant i bonica com a persona. I m'agrada que sigui així encara que m'hi faci mal de tant en tant o durant una època. Jo sóc així.

15/12/10

L'altra vida

Bueno, no m'he hagut d'esperar a l'altra vida per parlar amb ella perquè avui ens hem tornat a veure i hem parlat una miqueeeeeeeta!!
Estic contenta de que ara tinguem bon rotllo, m'havia agradat molt i no sé, tot era com massa gros i ara està al seu lloc.
Un dia m'agradaria saber si és conscient de com es comportava amb mi quan ens vam conèixer i que estava tota l'estona A SOBRE MEU literalment i demanar-li si sap per què ho feia o per què creu que li sortia així.
És la típica història de "ei, que jo no sóc lesbiana, eh?" repetit fins a la sacietat. I penses: jo ja ho he entès però i tu? que ho repeteixes tant?
Si no estigués sempre apuntdemarxar o fentunaaltracosaalhora i pogués parlar més amb ella...jo sé que intelectualment ens interessem moltíssim i hauriem de veure'ns més sovint peeeeerò. Jo no aniré darrera de ningú així que mira, aprofito com avui.
I a més m'ha fet una abraçada super forta i ha sigut bonic.
Per cert, ja no està de moda comentar els posts? O és que ja m'he tornat massa avorrida?? Jeje.
Hay alguien al otro lado?

13/12/10

Verónica

A vegades em pregunto si em passa com a la Media Verónica de la cançó (us enganxo la versió d'Amaral, que grans són....no feu cas del videoclip, escolteu  Media Verónica) i "NO SÉ DISTINGUIR EL AMOR DE CUALQUIER SENTIMIENTO" perquè m'he adonat que tinc tot de gent a la cua, esperant i quan algú em dóna carbasses, plinc! De seguida sorgeix algú altre o algú que estava "aparcada" i llavors torno a l'atac.
Avui he vist una noia que feia molt que no veia (anys) però que m'agradava molt. Està igual de guapa. Una amor que mai ha sigut possible, i per tant, no fa patir.
He vist també una altra que m'agradava molt també i que sí que creia que seria possible durant un temps i sí que em va fer mal. Però ara la veig sempre tan atabalada corrent d'una banda a l'altra que tinc la sensació que mai la veig. Avui li he dit "bé, ja parlarem a l'altra vida" i m'ha fet una carícia. És dolça en el fons.
Després hi ha una companya de dansa que no sé, ens mirem una mica. I crec que no m'agrada però m'interessa i noto que li estic tirant la canya aviam què passa.
També m'he adonat que la profe de dansa està bona igualment encara que faci mala cara i estigui malalta com avui...
Trobeu que estic sonada??

11/12/10

Calia?

Calia que avui hi hagués la noia balladora amb la seva novia allà on he anat a ballar?
Calia que parlés amb la meva amiga i fos tan absolutament mona com per dir-li que estava amoinada perquè jo no li havia contestat res més i que li sabia super greu per mi??
Cal que continui sent completament adorable i atxutxable i que cada cop que somriu s'il.lumini l'univers d'aquesta manera?
Quan l'he vist quasi he mort de la vergonya i  m'he començat  a entrebancar perquè com sempre que em moro de vergonya he començat a parlar i segur que estava com un perdigot. Almenys he salvat la situació i la nostra conversa ha acabat sent normali fluida i tal però ho he passat molt malament perquè em fa molt de mal com ja li vaig dir al correu que li vaig enviar.
I em fa mal i mal i mal i mal físic i no puc parar de plorar perquè m'agrada moltíssim i no sé què pinta en aquest guió que ara tingui una nòvia. Val, puc acceptar no agradar-li o que no passi res entre nosaltres però cal que estigui amb una altra persona justament ara??? CAL???

9/12/10

Efecte

Estic començant a notar l'efecte "no-m'agrada-ningú".
És quan més tranquil.la estic, més activa, més relaxada, més contenta, més de subidon...i llavors és com si pensés: perquè tot fos encara millor m'agradaria compartir-ho amb algú...em  penjo d'algú i tornem a començar el cicle...estrés, nervis, baixa l'autoestima...buf.
Abans que la noia balladora em comencés a anar al darrera per després dir que sóc jo qui li vaig al darrera a ella, jo estava la mar de bé. Super tranqui a la meva bola...
Algun dia podré estar amb algú però BÉ?? Aix, m'agradaria tant...però amb qui? Hi ha algú que estigui sa/na?? Potser sóc jo qui no ho està...boh...

8/12/10

Iniciativa

Que no, que no, que no vull parlar de partits politics...ja sabeu que aquest bloc no va d'això!
La cosa va ser ahir.
Vaig anar a un concert d'Ell (us en recordeu? l'únic ell de bloc) i quan va acabar tocava un altre grup i estavem tots allà apinyats perquè hi havia moolta mooolta gent. A ell ja l'havia saludat abans del concert però entre la multitud el vaig veure allà a uns metres de mi xerrant i tenia moltes ganes d'abraçar-lo i dir-li que el concert m'havia agradat molt i tot això però estava com paralitzada.
Recordava la pel.lícula que van fer l'altre dia sobre la Mara Teresa de Calcuta, quan li deien "mare, no tenim diners per fer això" i ella responia "deu ser que encara no és el moment". I no sé, això em va servir.
Pensava si està un tros enllà potser és perquè ara no hem de parlar, no és el moment.
Però llavors vaig tenir iniciativa i vaig anar cap a ell a parlar-hi i a fer-li l'abraçada que tenia i va ser molt bonic, vam parlar 2 minutets però ens vam fer petons (a la galta, eh?) i li vaig acariciar la galta quan ja marxava...sento molta tendresa per ell i per què no havia d'anar  a dir-li i a manifestar-li?? Em vaig sentir tan bé després d'haver-hi anat. I al cap d'un moment no hi era.
Sí que era el moment però era jo qui ho havia de fer.
Que complicat discernir quan has d'actuar i quan has d'esperar, buf!!

6/12/10

Sentit

Per què tinc aquesta sensació estúpida??
Tinc la sensació que quan he posat il.lusió en una persona i he fet coses amb ella o he anat a algun lloc o ella hi era, simplement, quan se'm trenca la il.lusió, aquestes coses deixen de tenir sentit.
Ara penso en el cap d'any passat i penso que estava amb aquella noia per qui vaig obrir el bloc que em va deixar tiradíssima tot i que en realitat la vaig deixar jo i tot el cap d'any en si no té sentit per mi. No sé per què, no m'agrada sentir-me així perquè també estava amb les meves amigues i també m'ho vaig passar bé no va ser guai només perquè ella hi fos, no estava allà només per ella.
Em sento molt rara quan penso en aquells dies...potser no és exactament "que no tingui sentit" però no sé què és, em sento malament i no m'agrada pensar-hi i penso que va ser com perdre el temps. Potser no el temps, simplement la il.lusió...

3/12/10

Ànims

En realitat em fot més el fet de que se m'hagi trencat la il.lusió que no pas la noia balladora en si perquè de fet, ja visc perfectament sense ella i sé que com m'agrada ella em pot agradar molta altra gent.
Però jo vull una història d'amor, ho enteneu? Jo trobo que no és tan difícil.
I ara em dedico a mi mateixa aquesta cançó i a tothom qui la necessiti. Escolteu atentament la lletra.
Los malos rollos siempre se vaaaan

2/12/10

Final

Bé, finalment no ho vaig poder resistir i li vaig enviar el correu confessor o sigui que ara totes ja sabem què hi ha.
I m'ha contestat, tot molt ben dit, que sí, que tinc raó.
La gent per què necessita lligar-se't per fer-se amiga teva??
Jo no puc evitar penjar-me de la gent però és que us ho dic seriosament, que no hi caben més carbasses al meu cervell, que estic al límit del colapse.
Que si comences a comptar des que tenia 14 anys, en dec tenir centenars acumulades.
Doncs què voleu que us digui, jo no em veig tan malament. No puc entendre per què no agrado mai a ningú.
Potser tinc un atac de supèrbia però és que no ho puc entendre.
Amb les calamitats de persones que tenen parella i ja no només físicament sinó també com a persona, que no tenen cap gràcia i em miro a mi  i no entenc res.
Què cony faig malament??? És que és estadisticament inversemblant, no pot ser!!
Estic molt emprenyada.

1/12/10

Confirmat

La noia balladora està amb la noia aquella.
I a sobre l'ha conegut fa poc. Per què la gent utilitza la meva energia i jo em quedo sense? Tinc complexe d'enzim.
Resulta que tu proves d'anar a poc a poc i sempre ve una lagarta i amb un dia et pren el que tu volies.
Em sento imbècil i molt, molt, molt trista. Ja sabia segur que no li agradava però ara passo d'ella i no li vull dir res més i si molt m'apures li diré per què. Em sap molt greu perquè em cau molt bé i m'encanta però em sento molt idiota i molt molt molt trista. És que no em podia imaginar una notícia pitjor (per a el cas que ens ocupa, clar) I sort que ja ho sospitava perquè si no....m'agafa un atac.
No vull pensar en ella, no vull que existeixi, no vull ballar més amb ella!