29/4/10

Primaveral

Estic molt primaveral. Després del post d'ahir, tinc la sensació que em posen fins les pedres.
Serà el meu cervell que intenta oblidar-se d'ella? Serà la primavera? Serà la biologia? Serà com aquella cançó de "y si te como a besos tal vez, la noche sea más corta, no lo sé".
Ah, i Ella continua absolutament incomunicativa.

28/4/10

Excepcions

La gent troba estrany que sigui lesbiana amb algunes excepcions.
Hi ha algun home (pocs) que m'atrau. Podria dir que no és veritat però estaria mentint, quin sentit tindria? Jo no és q ho entengui o no ho entengui, és que ho sento així. Potser de cada 10 persones que m'atrauen 9 són dones i 1 és un home...per això quan em demanen "què sóc" dic que sóc lesbiana amb algunes excepcions.

27/4/10

Sosa

Bé, li recomano una pel.lícula que m'han dit que està bé i tot el seu comentari és "no em motiva". Doncs molt bé, home, ara que ni tan sols em parli. El cas és dur-me la contrària: que jo vull que siguem novies? No. Que jo vull que siguem amigues? No. Suposo que la que s'ha de preocupar de que ella estigui bé és ella, no? Jo estic millor sense ella...i bé, pel que es veu ella també està millor sense mi.

26/4/10

Altres

Avui he vist a una altra dona amb qui no tinc absolutament res a fer però que m'havia agradat molt. M'angoixa zero. Però he pensat que em podria tornar a agradar. I com ella, algú altre.
Jo vull estar en parella amb algú. Jo sé que amb ella (amb la meva, diguéssim) podriem estar molt bé perquè me l'estimo molt i podria estimar-la molt més i si ella m'estimés i...bé, llegiu els post anteriors! Però sé que "així" no vull estar. Ni amb ella ni amb ningú.
Digueu-me egoista, però per mi la meva felicitat és el primer. Bé, potser el primer...si fos una qüestió de vida o mort no seria el primer però així, en circumstàncies normals sí: és el primer. Jo vull ser feliç.

25/4/10

És dolent?

És dolent si ens comuniquem? No tinc ganes de veure-la, però necessito comunicar-m'hi, em baixa l'angoixa i estic més tranquil.la, un sms i ja està.
Penso q no tinc falses esperances ni m'estic fent il.lusions perquè continuo pensant que ja mai més hi haurà res entre nosaltres (perquè ella no vol, és clar, i perquè jo, així tampoc vull).
Però no puedo vivir sin ti....no hay maneeeeera.
Si sapigués penjar cançons la penjaria, però no en sé.
Forma part de mi. És dolent? Contraproduent? Autodesctructiu?

24/4/10

El desamor

Suposo que insistim per comprovar que realment no ens estimen. Potser només és una mena de massoquisme o de tossuderia...
Li he enviat un missatge bonic de Sant Jordi. D'amor. Dolç. Perquè m'ha vingut de gust, ja sabia segur que no em correspondria, ja sé que no m'estima. Bé, el meu cervell racional ja ho sap...però el meu cor opina que potser tampoc feia falta que no em contestés res de res i que m'ignorés com si no l'hagués enviat, no?
O potser sí i així raó i sentiment tornaran a anar alhora algun dia.
Quan la tristesa passi. Ja estic cansada de girar cada dia el meu carrer on gairebé no hi ha ningú i començar a plorar. Però no puc parar d'estar trista.

22/4/10

Tristesa 3 (o 4)

Avui hi he parlat i és com parlar amb el contesatador de Orange.
Per què la imatge interior que tenim de la persona quan estem amb ella desapareix d'aquesta manera? On és ella? Ja no és ella. Perdre algú és literal. Has perdut la persona que estimaves, ara és el mateix cos amb la mateixa veu i el mateix nom però ja no és aquella persona. Ja no l'és. I per això la tristes no deixa d'envair-te.

I en una pàgina web on cerco vesasaber quin futur que ella no pot oferir-me, trobo:
I can´t make you love me if you don´t

21/4/10

Estimar

Avui he pensat en el munt de gent que m'estima i m'ho diu i m'ho demostra.
I en que ella diu que ningú l'estima i si vas a mirar, la seva vida està molt buida de persones. I ella diu que ningú l'estima.
Ho trobo injust.
Ho trobo trist.
Ho trobo significatiu. Si dónes amor en reps? Serà cert?
La mateixa raó per la qual no m'estima fa que jo no pugui estimar-la per molt que sí que l'estimi. L'amor no circula pels seus canals.

20/4/10

Temptació

He resistit la temptació de parlar-li pel xat...molt bé! Però encara estic trista...els teus ulls pregons són teló de fons...
Però és el millor perquè no m'estima, no m'estima, no m'estima, no m'estima...però jo sí.

19/4/10

Vols i dols

Si m'envia un sms em fa molta il.lusió, somric, respiro, em sento molt bé...però alhora no vull que em digui res, perquè sigui més fàcil treure-me-la del cap...tot i que penso que trigaré en oblidar-la diecinueve dias y quinientas noches...

18/4/10

Tristesa 2

Quan deixo d'estar fent alguna cosa noto que estic trista, que em falta algo..."que quan perds el que estimes un tros de tu se'n va".
M'entren ganes de dir-li: però que no ho veus?? No t'adones de lo felices que hem pogut ser i que podriem ser?? No veus que seria perfecte? Només m'hauries d'estimar.
Però sí, com ella diu, això no es tria.
Estic trista per mi i per ella i per les dues i perquè l'amor és un fàstic.

17/4/10

Esperit de la contradicció

Esclar...quan jo decideixo passar d'ella perquè em fa massa mal perquè passa de mi, llavors ella decideix fer-me cas i estar-me a sobre...algun dia arribarem a un consens?
Jo no vull deixar de parlar-li ni res però no vull que ens fem mal...no hi ha alguna manera d'aconseguir-ho??
És tan senzill com que jo estic enamorada d'ella i ella de mi no? Doncs llavors podria passar de mi del tot, no?
Serà que no sap distingir l'amistat de l'amor? Jo no tinc aquests conflictes amb els meus amics. MAI

16/4/10

No superada

Al cap de 5 minuts d'estar amb ella ja estava plorant.
I no, no podem ser amigues perquè continua sense tenir-me respecte. Fa veure que els meus sentiments no existeixen perquè no només no els correspon sinó que a sobre li molesten i li fan nosa pel seu objectiu (ser amigues, suposo). "I què, ja se t'ha passat?".
No! És que no se'm passarà...no sé què vol dir per ella l'amor però per mi vol dir que si no et corresponen o, el que és pitjor, quan ja el tenies te'l treuen, fa molt de mal i és molt trist i tens com un buit a dintre. Almenys jo ho sento així. Però suposo que per ella són collonades meves que només l'entorpeixen, no?
No sé com ens podem posar d'acord.

15/4/10

Prova

Ara he de posar a prova els punts de la declaració d'intencions. Perquè hem quedat. Vull marxar a dormir a casa però ara l'horari dels catalans m'està fallant...grrrrrrr.
Sobretot el primer punt: els costums, els costums! I les meves coses...no he de cedir tan fàcilment a RES. Estic veient que m'hauré de quedar a dormir....uf, llavors posa molt més a prova tots els altres punts i no sé, sé q em sentiré malament perquè no m'abraçarà però...aix!!
M'he de mantenir, m'he de mantenir, no em pot tornar a enfonsar. No, de cap manera. No em trepitjarà més, ni ella ni ningú.

14/4/10

Moda

Es veu que ara no està de moda contestar les preguntes que et fan...
I això també és tractar-me amb despreci.
No entenc que em demani com estic, jo li respongui i li demani com està ella i s'acabi la conversa.
Bueno, considerant que no entenc RES, ja no vé d'una cosa, no? Però li penso dir: és de mala educació no respondre les preguntes, no?? Una mica de PERFAVOR!!
Al final m'hauré d'emprenyar i tot.

13/4/10

No m'agrades

Ah, gràcies per dir-m'ho així, això viola el punt que deia que no deixaré que em falti al respecte. Però ara què hi puc fer? No serviria de res dir-li ara quan a sobre em sento pitjor no perquè m'ho digués sinó per no agradar-li.
I no entenc per què vull agradar-li si sé que no està equilibrada i sé que no sé el que vol...per què dóno tanta...TOTA la importància a la seva opinió i al seu gust??
Quan sé que qui sí li "agrada" és algú que la matxaca, li fa la vida impossible i l'anul.la.
Per què vull agradar-li? Per què sembla ser lo únic que m'importa i el pensament que em fa sentir pitjor és aquest? (que no li agrado). Això s'enten??
Em sento imbècil de pensar-ho però és que no puc pensar en res més. Penso que si em digués "m'agrades però no podem estar juntes" ja podria estar bé eternament...però que em digui que no li agrado...que no li agrado "en aquest sentit" amb aquell despreci...que ja t'he dit que jo no vull ser la teva nòvia! I és lo únic q s'ha mantingut igual des que ho va dir.
Per què això és lo únic que té clar del món? I a sobre segueix a rajatabla? No ho entenc, em fa mal, em dol, em posa trista i no ho entenc (ho havia dit?).
Potser només és vanitat i només vull agradar-li per quedar-me satisfeta. Per què no podria no pensar-hi i punt? Hi ha molta gent a qui no li agrado. És més, fa uns mesos estava disposadíssima a ser la seva amiga i a no agradar-li mai més.
Però és clar, tot canvia quan has fet l'amor...

12/4/10

Tristesa

Voldria dir-li alguna cosa, dir-li moltes coses però estic trista, i no m'hi vull relacionar des d'aquesta posició perquè estic dèbil i necessito coses que no aconseguiré d'ella.
Avui potser millor que hi somii, que la recordi, que la imagini i que aboqui la meva tristes aquí, al bloc anònim encara que quasi ningú el llegeixi, tan és, paraules a l'aire, fora de mi...fora!

11/4/10

Revisió

Properament, i a consell d'una molt bona AMIGA (però de veritat) revisió de la declaració d'intencions a positiu perquè certament, pensar en "no fer" ja implica l'acció que volem eliminar, se'ns representa cerebralment. Ara pensa en un color que no sigui el blau....ja hem visualitzat tots el blau...
De moment estic orgullosa d'haver complert amb molt esforç l'últim punt de la declaració d'intencions (D.I.), tot i que ella no ho entengui.
Tothom sap el que implica dormir amb algú. Amb qui dormim? Amb els nostres amants, no? Fins i tot és una manera poètica i eufemística de dir fer l'amor. Bé, jo ho veig així, potser per ella vol dir una altra cosa però crec que no.
I diu que s'haurà de buscar una altra amiga...doncs que vagi buscant algú que tingui el mateix concepte d'amistat que ella però crec que serà difícil...
En fi...

R que R

Finalmetn hem quedat. I jo, com una dona, he vingut a dormir a casa meva.
S'ho ha agafat fatal i s'ha ofès d'allò més. Es veu que tenia l'obligació COM A AMIGA d'anar a dormir amb ella no sé per què...no ho entenc. Ella no vol estar sola i per això jo he d'anar a dormir amb ella...ara, la que tracta com un objecte a l'altre...sóc jo! Si la tractés com un objecte, hauria dit "no som novies? Molt bé, doncs ja m'has vist prou" però no ho he fet, li he ofert la meva amistat tot i que sé que a mi em comportarà més sofriment. Ella què m'ofereix? La seva indiferència i les seves exigències.
Això sí, erre que erre, s'ha reafirmat en la seva posició de "no parella" i ha reiterata que no li agrado. Gràcies!!
I no ho entenc quan penso en aquell dia i en com em mirava, m'abraçava i m'acariciava, així, perquè sí perquè encara erem AMIGUES i res més. Si aquell dia li agradava per què ara no?? No fa pas tant...fa menys de 4 mesos, no fa 4 anys i dius...mira, s'ha apagat la flama. No sé, crec que algú l'ha bufat o li ha tret l'oxígen.
Crec que no em crec que no li agradi. Però bueno, actuaré com si fos veritat...pel meu bé. No entenc que tingui tantes ganes d'estar amb mi i digui que no li agrado. Diu que s'haurà de buscar una altra amiga...quin concepte té de l'amistat i de la parella? El pitjor és q penso q no ho sap ni ella o que no en té cap de format.
Potser m'he saltat una mica aquell punt que diu que no em deixaré maltractar o algo així perquè m'ha fet sentir lletja, indesitjable i egoista.

10/4/10

Condició

Diu de quedar, i perquè li poso una condició se'n desdiu.
Aviam si d'una vegada s'adona que jo també hi sóc. I jo ho faig notar també!
No sé si finalment quedarem. Ja veurem.
Però jo si no estic bé...com que em deixo portar més, no? Sobretot per algú altre que presumiblement està millor que jo (animicament i psicològicament) i no al revés.

Llegint "ya no sufro por amor".

9/4/10

Infracció

He infringit el punt número 3.

I és curiós perquè ella creu que ningú l'estima. La qüestió és que no ho veu perquè justament jo l'estimo (quina casualitat). Com s'ha de fer perquè li arribi la informació al cervell??

7/4/10

Declaració d'intencions

- Em tindré respecte sempre. Això inclou no perdre les pròpies tradicions i costums en benefici de ningú.
- No quedaré amb ella per "estar" ni aniré a llocs que propiciin el contacte físic (per exemple, aglomeracions).
- No deixaré que m'expliqui coses de "l'altre".
- No deixaré que em maltracti ni em mostri despreci mai.
- No interrompré les meves activitats (feina, classes, assajos) amb el mòbil.
- No li contestaré tots els missatges sense excepció.
- No li faré favors així perquè sí.
- No dormiré amb ella.

6/4/10

No t'enyoro

No t'enyoro amb versió "Manel"

Aquesta cançó és per dir
Que no et trobo gens en falta
I quan me´n vaig a dormir
Amb la mà dreta ja em basta
Que si tinc els ulls humits
És que hi tinc una lleganya
I si no surto de nit
És perquè vaig curt de pasta.



Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.
No t´enyoro, nena.

Aquesta cançó és per dir
Que si de res no en tinc ganes
No ets pas tu, sinó l´edat,
Que als trenta anys això ja passa,
Que l´anell que em vas donar
El guardo perquè el vull vendre
I la teva foto al llit
No he tingut pas temps de treure-la.
Els amics que compartim tots t´enganyen
Sóc un home nou
Mai he estat millor
I no saps quant m´estalvio en trucades.

No estic deprimit, no estic desnutrit, no m’aguanta un fil, no he perdut l’estil.

No vaig predicant tots els teus encants, no t’he imaginat al llit amb estranys.

No estic gens perdut, no hi ets? Tururut. No em sento confús, no he estat cap il·lús.

I serà un gran plaer avui fer-te saber, que no t’enyoro nena.

http://www.youtube.com/watch#!v=keLqkSFAbh0&feature=related

5/4/10

Heus ací el que sento

Mentre bufa un vent molt fort, mig d'hivern mig de primavera i els arbres encara estan pelats però perlejant, penso en com estimar-te. M'il.lusiono i em desil.lusiono alhora. Em bull el cervell d'idees, de mètodes i estratègies per estimar-te, perquè el teu cor perlejant també despunti a la primavera; d'idees per regar-te i adobar-te, d'idees per protegir-te i respectar-te. I alhora mantenir-me, cuidar-me, sentir-me estimada si és que m'estimes...sentir-me forta, sentir-me a prop teu. Vull que construim alguna cosa, que construim un futur; sí, sí que vull envellir amb tu i rejovenir i infantilitzar-nos i viure i viure i viure...cada dia, cada primavera i cada hivern. I que aquest vent s'endugui totes les cabòries i ens deixi un cel blau on reflectir-nos. Tu i jo. Nosaltres. Perquè si penso en mi sóc jo. Si penso en tu ets tu. Però existeix un nosalatres. Oi?

I potser no.

La profecia

I com bé es diu, quan una cosa ens fa massa por, propiciem que passi. Sí, s'ha acabat. Bé, s'ha acabat l'espera a que s'arregli. No, no m'ha deixat, jo he deixat d'esperar i he passat a pensar en una altra cosa.
Sí, l'estimo, clar. I potser sempre l'estimaré però no vull estar amb una persona que no m'estima a mi.
Potser vol estimar-me...sí que vol...però no pot. No sé per què.
Volia comprar-se una moto per les dues però alhora no m'estima. No seria capaç de definir el que crec que sent per mi; només puc dir que els sentiments són imprevisibles i inexplicables. Cadascú amb prou feines s'explica els seus propis i tot i així no és capaç d'exterioritzar-los i verbalitzar-los del tot.
Jo sé què sento. Ho sé molt bé i ara tinc por de no poder tornar a sentir-ho mai més....

2/4/10

Tinc el poder

I tal com dic jo mateixa...la única que pot fer alguna cosa respecte del que em passa...sóc jo perquè no puc controlar ni modificar allò que els altres fan o senten. I és clar, si la meva resposta previsible a la seva actitud és quedar-me bloquejada i no dir res...no en sortirem pas d'aquí.
I és perquè no vull enfadar-me, perquè no vull que es senti malament però i jo? Jo també em sento malament i ella no fa res perquè no m'hi senti o sigui que tinc dret a dir el que sento, el que penso, el q em sembla i a reaccionar com em surti, no?
Perquè sempre tenim com una llosa a sobre, com una guillotina amenaçadora sobre el nostre cap: LA POR A QUE S'ACABI.

1/4/10

Abraçar

Potser és una tonteria...potser sóc jo...potser és normal...potser no ho és...però no m'abraça, ni m'acaricia, ni em fa petons...i com que no se sap què som...potser penso que no tinc dret a queixar-me.
Però cada dia me'n vaig del seu costat plorant, trista, i em fan mal els braços de no haver-la abraçat, em fan mal els llavis de tant no haver-la besat i em cremen els ulls i la pell de que ella no els miri. Cada dia és més dolorós el comiat i no sé fins quan podré aguantar-ho.
Hi he de parlar, oi? És el que es fa....però quan has intentat parlar i la resposta ha sigut sempre "no ho sé" o "ja veurem" o coses per l'estil...potser no tens moltes esperances en parlar. Jo aconsellaria a algú altre que li digués, que hi parlés, que ho aclarís...però potser, tant que parlo, no crec en el poder de les paraules. Blablabla...però el que importa són els fets, les mirades, les carices...tot el que no hi ha...ja pot dir el que vulgui.
Potser podria preguntar-li: mai més m'abraçaràs? Ho dic per anar-me mentalitzant. O dir-li "som amigues?" perquè jo no em passo els dies sencers amb les meves amigues sentint-me malament...si em sento malament me'n vaig a casa. Però amb ella no vull parar mai d'estar perquè quan marxo sento que m'arrenquen del seu costat. Perquè no em fa cap petó, ni cap abraçada ni em fa sentir bé en el moment de marxar i estimada, ni tinc la sensació que m'enyorarà ni que sigui una miqueta. A les amigues els hi faig petons quan marxo, ni que sigui a la galta...amb ella tinc prohibit el contacte físic, no sé per què: si per ella, si per mi...
Potser és normal, potser sóc jo, potser exagero...no sé. L'únic que sé és que ploro.